El Departament d’Interior ha estat obligat a fer públic en quinze dies el protocol d'ús del gas OC o gas pebre per part dels Mossos d'Esquadra, segons una resolució de la Comissió de garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Així ho ha confirmat aquest dimarts, Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, en la presentació del desè informe de l’entitat que avalua la violència institucional al país, de la qual ha assegurat que va en augment. Franquesa ha detallat que “fins a tres cops” van demanar a Interior aquest protocol, que, a parer seu, “ha de conèixer la ciutadania, com tots els que regulen armes, per fiscalitzar-ne l'ús correcte”. El departament, dirigit per Núria Parlon, va expressar la seva negativa en argumentar que “està en revisió”. Aquest argument no ha estat suficient i Transparència ha donat la raó al reclam d'informació d'Irídia, fet juntament amb un grup d’entitats s, com ara la formació de l'esquerra independentista Alerta Solidària. Responsables de les entitats han afirmat que estaran "amatents" de la documentació que els entregui la policia catalana i esperen que sigui completa.
Els Mossos d’Esquadra han usat una desena de vegades el gas pebre contra manifestants des del 2019. Tots polèmics i que han provocat lesions. Van ruixar a manifestants, que volien entrar al parc de la Ciutadella per acompanyar el president Carles Puigdemont, l’agost de 2024, i que ara, a més, han sancionat amb multes de 1.000 eros.
També van tirar gas pebre contra manifestants a favor de Palestina. Precisament, cinc manifestants i una fotoperiodista van presentar la primera querella contra tres mossos per lesionar-los amb gas pebre, que inicialment va arxivar un jutge, i ara revisa l’Audiència de Barcelona.
Cossos de seguretat amb armes sense control
Precisament, la directora d'Irídia ha exigit que "es faci un informe i públic" sobre les armes que usen els cossos policies a Catalunya, que ara "és inexistent" en el cas de les policies locals (amb uns 11.000 agents) i els agents de vigilància privada (amb uns 19.000 agents, com el cos dels Mossos).
Racisme policial
D'altra banda, l'informe de l'entitat detalla que un total de 266 persones es van adreçar als serveis d'Irídia l'any 2025, dels quals 94 són qualificats de violència institucional. Actualment, els advocats i advocades d'Irídia lideren 53 litigis i hi ha 110 agents policials encausats.
Com cada any, Irídia ha presentat un cas de violència institucional, i en aquest cas s'evidencia les negligències policials, de l'advocat d'ofici i del sistema judicial. Gabriela ha explicat que va ser denunciada per la policia quan, a l'escala de casa seva uns agents van detenir el seu cunyat. L'advocat d'ofici li va recomanar que es conformés amb la condemna, fet que li provoca que ara no pugui regularitzar la seva situació, malgrat que viu a Badalona amb les seves filles des de fa tres anys. "La meva família ha patit molt", ha declarat Gabriela, que alhora ha assegurat que "no entenia res del que va passar-li" i "el que volia era tornar a casa".
Sònia Olivella, coordinadora de litigis d'Irídia, ha informat que han presentat una queixa al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona per aquesta actuació poc acurasa del lletrat, i també demanaran que s'anul·li la condemna. "El cas de Gabriela és paradigmàtic de les conseqüències del racisme institucional, que impacta a les veïnes més vulnerables. I la Justícia continua mirant a una altra banda", ha sentenciat Olivella.
