L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha atès un total de 98 víctimes de tràfic de persones en els darrers cinc anys, derivades per part dels jutjats i de la Fiscalia. Davant l’increment d’aquestes “formes modernes d’esclavatge”, l’Institut va crear una Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans, l’any 2022 amb quatre professionals, per atendre de forma integral a aquestes persones, que han patit una greu vulneració de drets i llibertats fonamentals. La unitat de valoració ha experimentat un increment de casos: de 16 persones el 2024 a 20 víctimes en els primers sis mesos d’aquest any. El testimoni d’aquestes persones és clau per condemnar els seus explotadors i màfies i la feina dels forenses és documentar la vulnerabilitat de la víctima i les seves lesions i seqüeles físiques i psíquiques en els judicis.
El director de l’IMLCFC, Eneko Barberia, juntament amb Elena Cano, subdirectora de Barcelona Comarques de l’Institut de Medicina Legal, han fet un balanç positiu d’aquesta unitat, pionera a l’Estat espanyol, i atribueixen l’augment de casos a la “major sensibilització” de tots els operadors, des dels cossos policials, a la Fiscalia i a la seva protecció, en els processos penals i en atorgar-los documentació per a la seva residència legal. Precisament, aquest dimecres, 30 de juliol, se celebra el Dia Mundial contra el Tràfic de Persones.
La majoria, dones i persones transgènere
La majoria de les víctimes ateses en la unitat de l’IMLCFC són dones i persones transgèneres, força joves, i la principal modalitat és l’explotació sexual. La segona modalitat de tràfic és l’explotació laboral i en aquest cas, la majoria són homes. També hi ha l’explotació a la mendicitat, on les persones explotades són d’edat avançada.
“És imprescindible conèixer les característiques del delicte de tràfic d’éssers humans, les diferents fases que comporta i els esdeveniments i el caràcter traumàtic que poden haver patit les víctimes”, ha manifestat la doctora Cano, que hi ha afegit: “També és imprescindible saber què les fan vulnerables. S'ha de recopilar la informació necessària per assistir bé a l’administració de Justícia, però també cal donar una bona atenció a la persona.” La professional de l'Institut es refereix a l’origen de les persones i a les seves creences, com ara la pràctica de vudú en zones africanes, culte amb el qual se les amenaça.
En aquest sentit, Cano ha recordat que la unitat de l’IMLCF no actua de forma independent: “Rebem les víctimes que ens envien els tribunals i la Fiscalia. Tenim una mostra esbiaixada o determinada per les investigacions que s’han dut a terme.”
I pel que fa a les modalitats de tràfic de persones, la doctora Cano ha afirmat que “La criminalitat forçada, com ara en plantacions de marihuana i d’altres modalitats d’explotació, és el gran repte per a l’Administració de Justícia en general, per les dificultats associades per a identificar aquestes persones com a víctimes; i no només en l'àmbit medico forenses, sinó més judicial, de modificar el seu estatus vers el sistema judicial.” És a dir, de concedir-los l’estatus de testimoni protegit en el procediment penal, a més de les seves condicions legals.
Causes de la Fiscalia
En aquest sentit, en la darrera memòria difosa de la Fiscalia de Barcelona i la seva demarcació, s’indica que l’any 2023 es van iniciar 7 procediments per delictes de Tràfic d’Essers Humans: 2 per tràfic sexual; 2 per tràfic laboral, 2 per tràfic per a activitats delictives, i 1 matrimoni forçat.
En la seva memòria, la Fiscalia detallava que la Subdelegació del govern espanyol a Barcelona va tramitar 38 expedients de períodes de reflexió i restabliment, l’any 2023. Es van dictar un total de 19 resolucions d'exempció de responsabilitats, i es van concedir 49 autoritzacions provisionals de residència i treball.
A la foto principal, dues dones alliberades pels Mossos d'una xarxa de prostitució a Barcelona. / Foto: CME