En el moment que un agent dels Mossos d'Esquadra surt de l'Institut de Seguretat Pública ja no passa controls psicològics periòdics. Si hi ha cap problema en la seva conducta, ho han de detectar els companys o els comandaments. El crim a Sant Feliu de Llobregat, on un mosso ha matat la seva parella i després s'ha suïcidat, ha obert el debat sobre si els tests psicològics que es fan als policies són suficients. 

L'agent que va disparar contra la seva parella va tenir un trastorn psicòtic. Feia tres setmanes que estava de baixa, i tal com preveu el protocol, tenia a casa l'arma reglamentària. Fa un temps es va decidir que només es retiraria l'arma en el cas que la baixa superés el mes de durada. Com que els motius de la baixa són confidencials, tampoc es pot retirar l'arma en un cas de baixa per malaltia mental perquè els superiors de l'agent no ho saben.

Només hi ha una manera de retirar l'arma immediatament. En el cas que un mosso o un comandament notés en un agent un canvi d'actitud o algun problema mental, alerten el gabinet psicològic dels Mossos d'Esquadra, que activa el protocol i retira l'arma de cop. Però si és l'agent qui va al metge i el tracta la Seguretat Social, fins que no retiren l'arma, passaria un mes. La mesura es va aplicar perquè en el cas de malalties no mentals o baixes curtes no calgués fer el lliurament de l'arma, perquè no implica cap mena de perill. En el cas de Sant Feliu de Llobregat, l'arma de l'agent no es va retirar perquè el mosso tenia la baixa donada per la Seguretat Social, els comandaments no sabien el que l'havia originada, ni que tingués problemes psicològics i encara no havia passat el mes establert. 

Per alguns sindicats de Mossos com el SPC la solució són els controls psicològics periòdics i la necessitat d'obrir el debat entre responsables de cossos policials per com gestionar les baixes i detectar casos greus sense saltar-se la confidencialitat entre metge i pacient.

Quines proves psicològiques passen els Mossos?

Els policies passen diverses proves tant psicològiques com físiques per accedir al cos, quan s'estan formant a l'Institut de Seguretat Pública i durant l'any de pràctiques.

Per accedir al cos dels Mossos d'Esquadra se'ls fa un test amb 567 preguntes. És l'Inventari Multifàsic de la Personalitat de Minnesota (MMPI), que és un test psicològic que s'aplica a diversos col·lectius i que és una referència, perquè detecta indicis de futures malalties, tant físiques com mentals, que es poden desenvolupar al cap d'uns anys. Segons ha explicat a El Nacional un dels psicòlegs que durant anys va estar fent el test, en el seu moment es va modificar una part de les preguntes, les que fan referència a sexe i religió, perquè van creure que no eren rellevants.

Les proves d'accés han de permetre delimitar si l'aspirant a policia pot accedir a un cos policial on el nivell d'autocontrol ha de ser superior a la mitjana.

Un cop a l'Institut de Seguretat Pública també es fan diversos psicotècnics i proves d'actitud. S'avalua l'autocontrol de les emocions, la resistència a la frustració, i la gestió de situacions d'estrès. Durant l'any de pràctiques es continua sotmetent l'agent a psicotècnics i situacions de pressió per acreditar si es tracta d'una persona equilibrada o explosiva.

Però un cop dins el cos, no hi ha controls periòdics. Actualment els Mossos d'Esquadra només disposen d'una unitat de psicòlegs al complex central Egara, que tenen a Sabadell. Alguns sindicats reclamen que s'implantin unitats a Girona, Lleida i Tarragona.

Minnesota 2-RF

El qüestionari Minnesota 2-RF es va crear pels volts del 1943 per Hathaway i McKinley, catedràtics de la Universitat de Minnesota, amb l'objectiu de comptar amb un instrument d'avaluació que en un sol test pogués proveir de dades sobre les àrees més importants de la personalitat. Després de provar el test van pensar que podien avançar, establint a través d'ell classificacions clíniques més precises derivades de la psiquiatria clàssica, de tal manera que les escales de l'instrument representarien cada grup psiquiàtric proporcionant un diagnòstic. No obstant això, el test no va funcionar així, de tal manera que les puntuacions altes en una escala no necessàriament signifiquen que el subjecte tingui la síndrome que dóna nom a l'escala. El que s'ha demostrat és que les persones que mostren un cert perfil posseeixen característiques similars.

Qui se sotmet al test ha de respondre un qüestionari classificant les preguntes entre veritables o falses. El test pot avaluar si hi ha símptomes d'hipocondria, depressió, histèria, desviació psicopàtica, paranoia, fòbies, obsessions, ansietat, esquizofrènia, hiperactivitat, irritabilitat i introversió social, entre d'altres.

L'arma reglamentària: A casa o a comissaria?

Els Mossos d'Esquadra es poden endur l'arma reglamentària a casa. Ja fa temps que es va establir que cada agent podia decidir si endur-se-la o deixar-la a comissaria. I els policies poden tenir a més una segona arma. 

La justificació es basa en la seva condició d'agents de l'autoritat i l'obligació que tenen d'intervenir en una situació de perill encara que estiguin fora de servei. Un policia és policia les 24 hores que té el dia i en cas de delicte flagrant té l'obligació d'actuar. D'altra banda, alguns sindicats, com el majoritari UGT, argumenta que està sotmès a un marge de perillositat més elevat que la resta de la població i més ara amb l'alerta 4 antiterrorista activada.

Diferents sindicats consultats per El Nacional, augmenten que quan un mosso no està bé mentalment, encara que no tingui l'arma reglamentària al seu abast, si vol matar algú o suïcidar-se ho farà igualment, i aparten del debat originat arran del crim de Sant Feliu la idoneïtat o no de tenir l'arma a casa o a comissaria.

No amaguen tampoc els suïcidis que hi ha hagut els darrers anys de mossos amb l'arma reglamentària, però al·leguen exactament el mateix. "Si un es vol suïcidar o farà amb qualsevol cosa".

Un cas excepcional

Des dels Mossos d'Esquadra no s'ha entrat a valorar res del cas. El cas s'està investigant i s'està tramitant tota la informació a la jutgessa, que ha decretat el secret de sumari.

No surten del guió i remarquen que "casos com aquest són excepcionals". Sobre els suïcidis, al·leguen que n'hi ha a tots els cossos policials.