L'Audiència de Barcelona ha absolt un agent dels Mossos d'Esquadra que s'enfrontava a dos anys de presó per un delicte de fals testimoni per encobrir un home acusat de violar la seva filla, perquè no s'ha pogut provar que mentís per desacreditar la víctima i afavorir el pare.
A la sentència, la secció desena de l'Audiència de Barcelona ha considerat que el mosso no tenia "intenció" de voler introduir un fet fals quan va dir que la víctima, una menor que havia estat violada pel seu pare dels sis als catorze anys, tenia nòvio, amb el qual havia mantingut relacions sexuals.
L'acusació de fals testimoni contra l'agent parteix del seu testificat en el judici en què es va condemnar a 15 anys de presó Francisco de Paula Martorell, un exmetge dels Mossos d'Esquadra actualment fugit, per violar la seva filla durant vuit anys.
En aquest judici la víctima va manifestar que en cap moment havia dit haver mantingut relacions sexuals després de les violacions del seu pare, cosa que va tornar a ratificar quan es va enjudiciar el mosso per fals testimoni.
L'acusat de fals testimoni va al·legar davant el tribunal que va conèixer la víctima quan el 2010 la menor i la seva mare es van presentar a la comissaria on ell treballava per denunciar les violacions continuades del seu pare.
Segons l'Audiència, l'agent acusat i una altra mossa van prendre la denúncia a la jove en una declaració que va durar unes sis hores i que es va interrompre diverses vegades per l'estat anímic de la víctima.
El mosso va assegurar que en un d'aquests descansos havia mantingut una breu conversa privada amb la menor, durant la qual l'agent li va preguntar si tenia nòvio, a la qual cosa ella va respondre que sí i, a més, que havia mantingut relacions sexuals amb ell.
L'agent va explicar durant el judici que no havia inclòs aquella conversa en la denúncia de la menor perquè va considerar que no era rellevant per al cas, ja que es tractava d'una dada posterior als fets denunciats, i no li va donar més importància.
En canvi, la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, que va emetre la sentència que condemnava el pare a 15 anys de presó, va creure convenient iniciar una investigació pel suposat fals testimoni del mosso, ja que contradeia directament la declaració de la víctima, que assegurava que totes les relacions sexuals que havia mantingut havien estat forçades pel seu pare.
La sentència sobre el delicte de fals testimoni ha conclòs que, encara que "l'acusat introduís en el plenari un fet que no li havia explicat la víctima", no s'ha acreditat que les afirmacions posessin "en dubte" la credibilitat de la víctima ni que hi hagués "voluntat" ni "intenció" d'estimar beneficiar l'acusat.
A més, perquè s'apreciï un delicte de fals testimoni és necessari que la declaració incideixi sobre "aspectes fonamentals d'allò enjudiciat", i el tribunal ha considerat ara que el fet que la víctima tingués nòvio o no, com també que tingués relacions sexuals amb ell, no és "l'essència del delicte" pel qual es va jutjar Francisco de Paula, això és, la violació continuada de la seva filla menor d'edat.