El tren orbital, que ha de connectar Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant pels vallesos, ha estat el principal desllorigador dels pressupostos. Govern i Esquerra han presentat un projecte calendaritzat, que finalitza el 2041, i amb una inversió de 5.200 milions d'euros que hauria d'assumir l'Estat espanyol. Ara bé, entre el projecte presentat per l'executiu català i el que ha presentat el republicà hi ha una petita diferència: el ramal entre Sant Pere de Ribes i Sitges no apareix en el projecte publicat per l'executiu d'Illa. Tot i no figurar-hi en el dibuix projectat per l'executiu d'Illa, tant des del Govern de la Generalitat, com des d'Esquerra Republicana confirmen a El Nacional.cat que aquest ramal projectat el 2010 sí que figura en l'acord entre socialistes i republicans, fins al punt que el Departament de Territori ha actualitzat la seva web.
Així ho ha especificat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la roda de premsa del Govern aquest dimarts i ho confirmen fonts d'Esquerra Republicana. "L'alcaldessa ho determinava en l'acte que vam tenir a Sant Sadurní d'Anoia. No és pròpiament la línia orbital, però sí que hi ha un ramal que es pot aproximar fins a Sitges. És un ramal de la línia orbital ferroviària. Sí que està previst en el mapa", ha explicat aquest dimarts la consellera de Territori, Sílvia Paneque, fent referència al fet que no forma part de l'orbital de Barcelona. De fet, l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell (ERC), va ser un dels cinc alcaldes principals que van exposar el projecte aquest dilluns a Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), l'alcalde de Sant Sadurní, Pere Vernet (ERC), l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero (PSC), i l'alcalde de Caldes de Montbui (PSC).
Durant la intervenció, Carbonell va destacar que "és important" que Sitges es pugui connectar amb Sant Pere de Ribes i l'hospital del Garraf, Sant Camil, malgrat que l'executiu ja treballa en un nou hospital a Vilanova i la Geltrú. "Cap a la vegueria del Penedès no tenim pràcticament res de transport públic. És important per fer xarxa. Fa vint anys que tenim reservats els terrenys i alguns de nosaltres fa anys que el perseguim", va explicar Carbonell, que va recordar que el transport privat acaba "col·lapsant les carreteres". Això sí, va demanar millorar l'actual línia de Rodalies entre el Garraf i Barcelona, l'R2 Sud, que considera "massificada" i que té "molts problemes". En declaracions a El Nacional.cat, Carbonell subratlla que tenen reservats els terrenys des de fa anys i és un ramal que efectivament forma part de l'orbital. "Si no es fa el tren orbital, aquest ramal no té sentit per si sol", diu Carbonell, que subratlla que s'hauran de fer tots els estudis de tots els trams per especificar per on passa.
Fins a set noves estacions entre Vilanova i Vilafranca
Precisament, estem parlant de l'última fase del tren orbital, que culminaria l'any 2041. Estem parlant de 29 nous quilòmetres entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb una inversió de 1.400 milions d'euros. En el Pla Director Urbanístic del 2010 i que inclou sòl reservat, entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca (passant per Sitges) hi ha fins a set noves estacions. A Vilanova i la Geltrú hi ha programades fins a tres estacions, amb soterraments, i que estarien situades a l'oest (a l'altura de la rambla Arnau i els edificis de la Carrerada); al centre, a l'altura del carrer Miquel Guansé i Pare Garí) i a l'est (situada a l'altura de la Masia Nova i l'entrada de les Roquetes). El projecte del 2010 tenia projectat soterrar tota la ronda Ibèrica de Vilanova.
Una altra estació se situa a Sitges Llevant, al costat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra i el Carrefour, mentre que a Sant Pere de Ribes la idea era fer-lo a l'Hospital comarcal de Sant Camil. També hi havia projectada l'estació Garraf P&R a l'altura de l'escola Bel Air. Caldrà veure, però, com queda situada aquesta estació si finalment acaba construint-se el nou hospital de Vilanova. Finalment, Canyelles també tindria una estació. Tot plegat implicaria perforacions de túnels, com ara el del Montgròs. La majoria dels trams, de fet, estan soterrats, i caldrà veure els estudis per com queda finalment. .