Una mort cada minut: és una de les dades esfereïdores de l'últim informe The Lancet Countdown, que s'ha publicat aquest dimecres en l'avantsala de la Cimera del Clima de l'ONU que se celebrarà a la ciutat brasilera de Belém (COP30) i que alerta que l'impacte de la crisi climàtica en la salut ha assolit nivells rècord. L'estudi ha estat dirigit pel University College de Londres i elaborat en col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb la feina de 128 experts de 71 institucions acadèmiques i agències de les Nacions Unides.
L'objectiu de l'informe és avaluar les connexions entre la crisi climàtica i la salut, incloent-hi noves mètriques sobre morts per calor extrema i fum d'incendis forestals, cobertura d'espais blaus urbans (rius, llacs i costes) o el finançament per a l'adaptació sanitària. Així, la novena edició de l'estudi posa de manifest que la dependència excessiva dels combustibles fòssils i la incapacitat per adaptar-nos al canvi climàtic s'estan pagant amb la vida, la salut i els mitjans de subsistència de les persones.
Morts per calor i pel fum dels incendis
Concretament, segons un dels nous indicadors inclosos, la mortalitat relacionada amb la calor per cada 100.000 habitants ha augmentat un 23% des dels anys 90, amb una mitjana de 546.000 morts cada any entre el 2012 i el 2021. Es tracta d'una xifra que equival aproximadament a una mort per calor cada minut durant tot l'any, segons ha destacat a The Guardian un dels analistes, Ollie Jay, de la Universitat de Sidney (Austràlia). "És una xifra realment alarmant i va en augment", ha advertit. La taxa s'ajusta al creixement poblacional que hi ha hagut des dels anys 90, quan el món comptava amb uns 5.000 milions d'habitants davant dels més de 8.000 milions de l'actualitat. Sense ajustar el creixement poblacional, l'augment absolut de morts per calor és del 63%.
Les condicions més càlides i seques també van propiciar incendis forestals, la contaminació dels quals per partícules petites (PM2,5) van provocar el rècord de 154.000 morts el 2024. Per a més inri, les sequeres i onades de calor van incrementar la xifra de persones que pateixen inseguretat alimentària moderada o greu en 123 milions el 2023, en comparació amb la mitjana anual entre el 1981 i el 2010. I cal afegir que la contaminació atmosfèrica associada a l'ús de combustibles fòssils provoca unes 2,5 milions de morts cada any, mentre que en països on les llars no disposen d'accés a energies netes per cuinar o escalfar-se moren 2,3 milions de persones addicionals. Si amb això no n'hi hagués prou, el potencial mitjà de transmissió mundial del dengue ha augmentat un 49% des de la dècada del 1950: només entre gener i l'abril de l'any passat es van comptabilitzar 7,6 milions de casos. I com aquesta, moltes dades més —com que els principals països emissors del món destinen més diners a subvencionar els combustibles fòssils que als seus pressupostos en salut.
La situació a Espanya
L'estudi recull informació per països, i de l'Estat espanyol diu que els ciutadans van estar exposats de mitjana a 16,7 dies d'onada de calor l'any passat, dels quals un 15,1% (90%) no s'haurien produït sense el canvi climàtic. Entre el 2012 i el 2012, Espanya va registrar una mitjana anual de 5.800 morts relacionades amb la calor, més del doble que entre el 1990 i el 1999. També es remarca que, entre el 2020 i el 2024, el 61% del territori espanyol va experimentar almenys un mes de sequera extrema a l'any, gairebé sis vegades és que la mitjana del 1951 i el 1960, i entre el 2022 i el 2024, la temperatura de la superfície del mar va ser 0,83 °C superior a la mitjana del 1981-2010.
A més, entre el 2020 i el 2024, hi va haver una mitjana de 55 dies cada any amb alt risc d'incendis forestals (un 6% més que entre el 2003 i el 2012), i les partícules PM2,5 derivades dels incendis van ser responsables d'una mitjana de 1.008 morts anuals. Així, el 2022 es van registrar més de 22.000 morts atribuïbles a la contaminació de l'aire antropogènica: els combustibles fòssils van contribuir al 44% d'aquestes morts, mentre que el 46% va provenir de l'ús de benzina en el transport, i més de 550 morts van estar relacionades amb la crema de carbó.