La contaminació augmenta el risc de demència, segons un estudi publicat a The Lancet Planetary Health i que ha estat dirigit per investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Si bé recentment ja s'havia identificat la contaminació atmosfèrica com un factor de risc de la malaltia, la solidesa de les proves i la capacitat per determinar un efecte han estat variables. Ara, l'equip científic de Cambridge ha fet una metaanàlisi amb dades de gairebé 27 milions de persones i ha posat de manifest la relació entre l'exposició durant molt de temps a la contaminació i la demència. I per a nosaltres, la conclusió és clara: a Barcelona s'hauria de preocupar, ja que les dades no són pas les millors.
Els investigadors han dut a terme una revisió sistemàtica i una metaanàlisi de la literatura científica existent per examinar a fons aquesta relació. Concretament, han analitzat 51 estudis i n'han seleccionat 32, gairebé la meitat dels quals són de l'Amèrica del Nord —per davant d'Europa, Àsia i Oceania. Així, han trobat una associació positiva i "estadísticament significativa" entre tres tipus de contaminants atmosfèrics i la demència, dels quals en destaquem dos: les partícules en suspensió amb un diàmetre de 2,5 micres o menys (PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2).
Partícules PM2,5, demència i Barcelona
Pel que fa a les partícules PM2,5, es tracta d'un contaminat compost per partícules tan petites que poden inhalar-se profundament en els pulmons. Provenen de diverses fonts, com ara les emissions dels vehicles, les centrals elèctriques, els processos industrials i la pols de la construcció, i poden romandre a l'aire durant molt temps, a més de desplaçar-se a gran distància del lloc on es van produir. Segons els investigadors, per cada 10 micrograms per metre cúbic (μg/m³) de PM2,5, el risc relatiu de demència augmentaria en un 17%.
És veritat que Barcelona ha consolidat la tendència de millora de la qualitat de l’aire i les partícules PM2,5 es mantenen en nivells estables des del 2013, però encara estan per sobre dels llindars que marca la UE per al 2030 (10 μg/m³) i l'OMS (5 μg/m³). L'any 2024, el nivell d'exposició dels barcelonins a partícules PM2,5 va ser de 14 μg/m³, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). A l'estació de vigilància de l'Eixample (al carrer Comte d'Urgell), aquest juny s'ha arribat als 15 μg/m³. Es tracta de xifres que augmentarien el risc de patir demència, d'acord amb l'estudi de Cambridge.
L'NO2 augmenta el risc i supera llindars
En el cas de l'NO2, és un dels principals contaminants que es generen a l'hora de cremar combustibles fòssils. Es troben en els gasos d'escapament dels vehicles, especialment els dièsel, i en les emissions industrials, així com en les de les estufes i escalfadors de gas. L'exposició a altes concentracions pot irritar el sistema respiratori, empitjorar i provocar malalties com l'asma, i reduir la funció pulmonar. Com amb les partícules PM2,5, el risc relatiu de demència s'incrementaria un 3% per cada 10 μg/m³ d'NO2.
Les dades del 2024 constaten la tendència del descens de l'NO2 a Barcelona, tot i que la situació és la mateixa que la descrita anteriorment: els nivells encara superen els del llindar de la UE pel 2030 (20 μg/m³) i de l'OMS (10 μg/m³). El nivell d'exposició dels barcelonins a NO2 va ser de 25 μg/m³ el 2024, més del doble de la xifra que adverteix l'estudi de Cambridge —i el valor més baix registrat des del 2018, val a dir. A l'estació de l'Eixample, els nivells del juny s'han situat en 30 μg/m³.
Les demències es triplicaran el 2050
I cal tenir en compte que la capital catalana no és pas la ciutat amb l'aire més contaminat del país: segons dades de l'empresa suïssa IQAir per al 2023, Mollet del Vallès (16,1), Santa Perpètua de Mogoda (16,1) i Granollers (15,1) són les tres urbs catalanes amb els nivells més alts de PM2,5, per davant de Reus (12,5), Barcelona (11,5), Rubí (11,2), Tarragona (10,5) i Igualada (10,4).
"El nostre treball aporta més proves que recolzen l'observació que l'exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica exterior és un factor de risc per a l'aparició de demència en adults que anteriorment gaudien de bona salut", conclou un dels investigadors, Haneen Khreis. Però com és que la contaminació pot provocar demència? S'han proposat diversos mecanismes per explicar-ho, com ara la inflamació del cervell i l'estrès oxidatiu (un procés químic de l'organisme que pot causar danys en cèl·lules, proteïnes i ADN). Una de les limitacions de la recerca de Cambridge ha estat el fet que la majoria de les persones incloses als estudis eren blanques i vivien en països d'alts ingressos, malgrat que els grups marginats tendeixen a estar més exposats a la contaminació atmosfèrica. Els autors recorden que es calcula que demències com l'alzheimer afecten més de 57,4 milions de persones arreu del món, una xifra que es preveu que es tripliqui fins a assolir els 152,8 milions de casos per al 2050. L'impacte en les persones, les famílies, els cuidadors i la societat en general és, sense cap mena de dubte, immens.