Alerta a Catalunya per l'augment de mosquits transmissors de malalties com el dengue, segons l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP). En una roda de premsa d'aquest dimarts, el vicepresident i portaveu de l'associació, Andreu Garcia, ha advertit que aquest estiu hi haurà més mosquits perquè les pluges de la primavera han fet incrementar-ne el nombre, tant dels comuns com dels tigre. El problema és que tal cosa també pot fer créixer la transmissió de malalties tropicals com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil Occidental.
🦟 Barcelona es rearma contra el mosquit tigre amb trampes intel·ligents
En aquest context, la recomanació és que els ajuntaments adoptin mesures preventives —de fet, ho haurien de fer des de l'hivern— i que les autoritats sanitàries estiguin amatents a l'aparició de brots de malalties importades però que es poden convertir en endèmiques. Garcia ha confirmat que s'han avançat les actuacions contra les plagues en general, i en particular les que tenen lloc contra els mosquits, que aquest estiu són la principal preocupació.
Del mosquit tigre al mosquit comú
La cosa és que les temperatures suaus de l'hivern, les pluges abundants de la primavera i l'arribada sobtada de la calor han avançat l'eclosió dels ous dels mosquits, sobretot a les zones més càlides del país. Tant al litoral com al prelitoral, el mosquit tigre ja fa anys que és endèmic perquè la seva propagació no ha pogut ser impedida, per la qual cosa els esforços se centren ara a mantenir sota control l'espècie i evitar que augmenti més la població. Però també cal parar atenció sobre el mosquit comú, ja que pot transmetre malalties importades com la del Nil Occidental.
Els experts en salut ambiental han avisat que els mosquits són transmissors de cada vegada més malalties zoonòtiques que fins fa poc no eren presents a Catalunya. En el cas del mosquit tigre, la realitat és que necessita molt poca aigua per reproduir-se i pot transmetre tant el dengue com el Zika i el chikungunya, a través de la picada a persones que tinguin aquesta malaltia procedent d'altres latituds. Té radi d'acció d'uns 200 metres des d'on pon els ous, i l'any passat ja hi va haver un brot amb vuit afectats a Vila-seca (Tarragonès). En canvi, el mosquit comú té un radi d'acció d'un quilòmetre, necessita més quantitat d'aigua per pondre els ous i pot transmetre la febre del Nil Occidental. De fet, el 2022 hi va haver dos casos a Reus de transmissió autòctona en humans, i al sud de la península se n'han detectat diversos casos els últims anys, sobretot en zones rurals i en aus migratòries i cavalls. Així, es considera autòcton d'Andalusia.
Les altres plagues de l'estiu
El problema no s'acaba aquí, ja que els mosquits no són l'única plaga de la qual cal preocupar-se. Altres plagues d'estiu que cada any són més greus per la crisi climàtica són les paneroles —especialment, les americanes i les alemanyes—, les xinxes de llit, els tèrmits o les paparres. Pel que fa a les xinxes de llit, cal tenir en compte que l'arribada de turistes amb els viatges internacionals contribueixen a l'augment d'aquesta plaga, que cada vegada és més resistent als insecticides. La recomanació és que els viatgers inspeccionin els matalassos on dormin i que no deixin ni les bosses ni les maletes sota els llits. En casos greus, el tractament tèrmic pot ser costós i pot obligar les persones a deixar temporalment casa seva.
Els experts en salut ambiental han recordat que les paparres també transmeten malalties, com la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Concretament, han expressat la seva preocupació pel que fa a una espècie en concret: la Hyalomma lusitanicum, que pot transmetre també la febre botonosa i la malaltia de Lyme. Se n'han detectat exemplars sobretot al voltant de nuclis urbans, però encara no s'ha detectat cap individu portador. Piquen sobretot a conills, gossos, senglars i cabirols. La millor manera de prevenir els seus atacs és posar-se roba adequada, fer servir repel·lents i transitar per camins en comptes de fer-ho per zones amb molta vegetació espessa.
Un període cada cop més llarg
En aquesta línia, l'alta pluviometria de la primavera i la humitat han afavorit la proliferació de tèrmits alats, que poden menjar-se la fusta. I cal no oblidar que de rates n'hi ha tot l'any, ja que no depenen de la temperatura ambiental per proliferar. L'ADEPAP ha alertat que el sistema de recollida de la brossa orgànica porta a porta fa que les rates proliferin més, perquè els residus alimentaris estan més temps exposats i al seu abast. Per descomptat, també poden transmetre malalties.
Garcia ha explicat que el període de prevenció i control de plagues d'estiu cada cop és més llarg. Si fa un temps era de sis mesos, ara és de set, i ja es parla d'allargar-lo a vuit mesos —de març a novembre—. És per això que l'associació ha demanat a les institucions i a la ciutadania que adoptin mesures preventives, com activar abans i durant més temps els protocols de control, i que confiïn en professionals especialitzats per combatre les plagues. La crida té lloc pocs dies abans de la commemoració del Dia Mundial del Control de Plagues (6 de juny).