El Mediterrani és la zona del planeta que s'escalfa a un ritme més ràpid, d'acord amb les projeccions amb les quals treballa el Barcelona Supercomputing Center (BSC) en el marc de la publicació aquesta setmana de l'informe Lancet Countdown on Health and Climate Change — que revela l'amenaça a la salut tant a Catalunya com a la resta de països mediterranis que suposa la dependència global als combustibles fòssils. El director de ciències de la terra del BSC-CNS, Francisco Doblas-Reyes, destaca que el problema del Mediterrani és especialment delicat perquè "s'escalfa de forma més ràpida que la resta del món i és el punt calent del canvi climàtic".

💧 Els municipis amb restriccions d'aigua per la sequera a Catalunya | MAPA

Les projeccions fins al 2100 alerten que les temperatures tant a l'estat espanyol com al Mediterrani podrien pujar 2 graus i, en el pitjor dels casos, fins a 8 graus. Són xifres "especialment preocupants per la pressió hídrica en aquesta àrea", subratlla Doblas-Reyes. És per això que el Mediterrani és una de les àrees del planeta que "més patirà" uns efectes de la crisi climàtica que ja són visibles, amb un dels octubres més càlids de la història. I és que les onades de calor i les altres temperatures seran cada vegada més freqüents, cosa que impactarà greument en la salut de les persones a Catalunya. També arreu d'Espanya, que és el país europeu amb més esperança de vida i amb una població molt envellida.

La crisi climàtica i els riscos per a la salut

L'esmentat informe Lancet Countdown és el resultat de la col·laboració de 120 experts que analitzen la progressió del canvi climàtic i l'impacte en la salut, amb el focus sobre Europa. La cosa és que els països europeus estan exposats augments alarmants dels riscos per a la salut, mitjançant una major exposició a fenòmens meteorològics i climàtics extrems: major risc de transmissió de malalties infeccioses, malalties relacionades amb la calor i morts per exposició a la contaminació de l'aire.

L'informe revela que l'exposició a onades de calor entre la primera i la segona dècada del segle XXI (2000-2009, enfront del 2010-2019) va augmentar un 57% de mitjana, amb increments en algunes zones de més del 250%. En conseqüència, la mortalitat relacionada amb la calor ha augmentat en quinze defuncions anuals per milió d'habitants per dècada entre el 2000-2020. I un altre problema és l'aigua: el 55% de les regions europees s'han enfrontat a sequeres estivals extremes o excepcionals entre els anys 2011 i 2020. Sequeres, inundacions i altres fenòmens extrems van causar pèrdues rècords el 2021, per un import de gairebé 48.000 milions d'euros. Finalment, la pujada de les temperatures facilita la transmissió de malalties infeccioses que el segle passat tenien poca presència en latituds europees. La idoneïtat climàtica per a la transmissió del dengue va augmentar un 30% en l'última dècada pel que fa als anys 50, mentre que el risc ambiental de brots del virus del Nil Occidental va créixer un 149% al sud d'Europa entre el 1986 i el 2020, si es compara amb el període 1951-1986.