Si no es prenen mesures estructurals que vagin més enllà de l’aportació puntual de sorra, les platges metropolitanes retrocediran 20 metres en els pròxims 30 anys. Aquesta és l'advertència de l'AMB, que recorda que des del 2014 han desaparegut el 25% de les platges metropolitanes. “Dels 30 quilòmetres de platges que tenim, 28 estan en clara regressió, només el litoral de Sant Adrià es manté estable”, apunta Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB.

Entre les mesures que es contemplen per posar-hi remei hi ha la construcció d’espigons submergits i esculleres per retenir els sediments durant els cada cop més freqüents i virulents temporals per culpa del canvi climàtic.

En aquest context, el cap de servei de platges de l'AMB ha assenyalat que les platges del Prat de Llobregat i de Montgat són les més perjudicades per la regressió per la seva proximitat als ports de Barcelona i el Masnou. En el cas de les platges de Montgat, per exemple, els sorrals retrocedeixen entre un i quatre metres cada any. De fet, moltes platges han desaparegut totalment, tot deixant a la vista els espigons.

Al seu torn, Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha explicat que l’artificialització de les platges, amb la construcció de ports esportius i la modificació dels cursos naturals dels rius, ha complicat l’arribada de sediments a les platges i ha augmentat la quanitat de sorra perduda durant els temporals. Uns temporals, ha subratllat, que cada cop són més prematurs, intensos, freqüents i llargs.

Els danys dels temporals

Doncs bé, un dels espais que més pateix els danys dels temporals és el delta del Llobregat, on es perden anualment 160.000 m3 de sorra. Val a dir que part de la culpa la té el dic del riu Llobregat, una infraestructura de vuit metres de profunditat que actua de “trampa” dels sediments que baixen fins a aquesta fondària i després s’hi queden atrapats. Això ha fet que la conca sedimentària del riu s’hagi desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments, que alhora són regeneradors naturals de sorra de les platges.

El repte de la regressió de les platges

Torra i Palacios han remarcat que l’aportació de sorra ha de ser un recurs d'ús puntual per garantir l’ús social dels sorrals durant el període estival, però que no ha de ser l’única perquè en molts casos, com passa a les platges del Baix Llobregat, és ineficaç. I és que la sorra que es fa servir per reforçar les platges del Baix Llobregat prové de Port Ginesta, a Castelldefels, i té uns gramatges tan petits que ràpidament es perd.

Amb tot, escau esmentar que per cada sorral s’ha d’actuar de manera diferent i que, en termes generals, les solucions més eficients són construir esculleres i dics submergits. Entre aquests últims hi ha els anomenats geotubs, dics tèxtils fàcils de muntar i desmuntar i molt efectius.