Més d'un centenar de manifestants s'han unit en un clam per exigir que s'obri una investigació per esclarir si l'Estat espanyol ha estat implicat en l'atemptat de Barcelona el 17 d'agost de 2017 a la Rambla. Durant la concentració, on s'han reunit unes 200 persones, s'ha llegit un manifest que ha recriminat una implicació dels serveis d'intel·ligència espanyols en l'atropellament massiu al cor de la ciutat comtal. "Ens trobem davant d'una nova mostra de terrorisme d'Estat", han exclamat. Els manifestants han demanat una investigació "a fons" per esbrinar que va haver-hi darrere de l'assassinat de desenes d'innocents a la Rambla. "Per respecte a totes les víctimes exigim a l'Estat espanyol, i a les seves estructures autonòmiques, una investigació a fons i independent per desmantellar tots i cadascun dels engranatges que operen diàriament contra el nostre país", han demanat a través d'un comunicat llegit en veu alta.

Aquesta manifestació s'ha produït arran de les declaracions de Villarejo que asseguraven que l'atemptat va ser un "ensurt" que se'n va anar de les mans. Les paraules de l'excomissari del CNP van ser la cirereta del pastís de les irregularitats i mitges veritats sobre el 17-A, i van crear un rebombori mediàtic i social molt fort. Des dels partits independentistes s'ha intentat obrir diverses comissions d'investigació al Congrés dels Diputats, però han sigut denegades i tombades repetidament. Per això, els concentrats avui a la Rambla han assegurat que Espanya és "sospitosa", i el seu Congrés, denegant comissions d'investigació: "Què han d'amagar?".

 

Cuevillas recorda la negativa de l'Estat

L'advocat i diputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas, va recordar que es va impedir investigar la relació entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els atemptats a la Rambla de Barcelona del 17 d'agost del 2017. Cuevillas va recordar la "rotunda" negativa d'indagar les connexions entre el CNI i l'imam de Ripoll, líder dels atemptats del 17-A.

L'excomissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo va acusa el CNI de fer com qui no veu davant dels moviments de l'imam de Ripoll per "fer un ensurt a Catalunya" i que "es van calcular malament les conseqüències". Davant d'aquestes declaracions, Cuevillas va posar sobre la taula que les negatives van ser constants per crear una comissió d'investigació per saber què va passar realment amb el CNI i l'imam de Ripoll. En un tuit va aprofitar per adjuntar el web 17-A: volem saber la veritat, un web que demana donacions, promocionada per Cuevillas, per "personar-se particularment en el judici per demanar explicacions".

Saber la veritat

Jaume Alonso-Cuevillas, que és advocat del pare del nen mort a l'atemptat de la Rambla, va presentar un recurs a la sentència dels atemptats. L'argument de base és el "dret a saber la veritat", que, segons l'advocat, es va vulnerar en tot el procés. També es va vulnerar la tutela judicial efectiva per no haver condemnat per assassinat i lesions terroristes els tres acusats, a qui el tribunal va considerar culpables i els va condemnar a 107 anys en total de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.

Cuevillas, en el seu recurs, va fer responsable, en part, l'estat espanyol, i va reclamar una responsabilitat civil subsidiària. Però ni la sentència ni el judici van aclarir qui hi havia darrere de tot plegat. Ara, Cuevillas insisteix a saber la veritat i quina relació hi ha entre el CNI i l'imam que va confeccionar els atemptats a la Rambla.