L'advocat i diputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas, ha recordat que es va impedir investigar la relació entre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i els atemptats a la Rambla de Barcelona del 17 d'agost del 2017. Cuevillas insisteix en la "rotunda" negativa d'indagar les connexions entre el CNI i l'imam de Ripoll, líder dels atemptats del 17-A.
L'excomissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo ha acusat avui el CNI de fer com qui no veu davant dels moviments de l'imam de Ripoll per "fer un ensurt a Catalunya" i que "es van calcular malament les conseqüències". Davant d'aquestes declaracions, Cuevillas ha recordat que les negatives van ser constants per crear una comissió d'investigació per saber què va passar realment amb el CNI i l'imam de Ripoll. En un tuit aprofita per adjuntar el web 17-A: volem saber la veritat, un web que demana donacions promocionada per Cuevillas per "personar-se particularment en el judici per demanar explicacions".
Saber la veritat
Jaume Alonso-Cuevillas, que és advocat del pare del nen mort a l'atemptat de la Rambla, va presentar un recurs a la sentència dels atemptats. L'argument de base és el "dret a saber la veritat", que, segons l'advocat, es va vulnerar en tot el procés. També es va vulnerar la tutela judicial efectiva per no haver condemnat per assassinat i lesions terroristes els tres acusats, a qui el tribunal va considerar culpables i els va condemnar a 107 anys en total de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.
Cuevillas, en el seu recurs, va fer responsable, en part, l'estat espanyol, i va reclamar una responsabilitat civil subsidiària. Però ni la sentència ni el judici van aclarir qui hi havia darrere de tot plegat. Ara, Cuevillas insisteix a saber la veritat i quina relació hi ha entre el CNI i l'imam que va confeccionar els atemptats a la Rambla.
Villarejo va avisar
L’excomissari ja va revelar alguns detalls sobre què hi ha darrere de l'atemptat. Va detallar com va intentar infiltrar una font marroquina, que avisava del risc d’un atemptat a Barcelona. No obstant això, el CNI va rebutjar-ho perquè deia que la font no era fiable. “Desgraciadament, així va acabar passant a la Rambla”, va assenyalar Villarejo. També va denunciar com el CNI va posar en perill les seves fonts filtrant una fotografia seva a Melilla en una operació secreta antiterrorista. Els fets van tenir lloc dos anys abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
En la seva declaració davant del jutjat, José Manuel Villarejo va detallar que “una font molt important va advertir del risc de l’atemptat que tindria lloc, com va passar lamentablement després a la Rambla”. En aquest sentit, l’excomissari ha posat de manifest que “el CNI va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí”. Va ser el 2015 quan va intentar infiltrar aquesta font sense èxit.