La filòsofa feminista nord-americana Judith Butler ha guanyat l'edició XXXIII del Premi Internacional Catalunya. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Butler és una intel·lectual especialitzada en els estudis de gènere, també coneguda per reflexionar sobre ètica, política, feminisme i drets humans. És reconeguda per la seva implicació en els conflictes d'Israel i Palestina, la Guerra de l'Iraq o el moviment Occupy Wall Street. També s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre l'afer català. “El més important durant tot el procés català és que hi ha hagut un intent de promoure la sobirania popular”, és una de les moltes cites de Butler sobre Catalunya.
Aragonès ha anunciat el premi en un acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, al costat de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la presidenta delegada del jurat del premi, Mary Ann Newman. El president ha destacat la trajectòria de Butler com a teòrica del feminisme i activisme: "L'activisme i pensament de Judith Butler és inspirador perquè ens ofereix un desig de viure, de posar la vida al centre".
Butler, feminista
Butler va néixer a Cleveland, als Estats Units, fa 65 anys, en el si d'una família jueva d'origen hongarès i rus. És catedràtica de Filosofia a l'European Graduate School i professora de Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia. És autora del Gènere en disputa: Feminisme i la subversió de la identitat (1990) i Cossos que importen: Sobre els límits materials i discursius del sexe (1993), en els quals va desafiar les nocions convencionals de gènere i desenvolupa la seva teoria de la performativitat de gènere. Aquestes obres van significar grans aportacions en els camps on Butler s'exerceix. Uns altres dels seus treballs tracten problemes rellevants per a diverses disciplines acadèmiques, com ara la filosofia, la teoria literària i retòrica, el dret, la sociologia, la ciència política, el cinema i la literatura.
Al llarg dels anys, Butler ha fet costat als moviments socials pels drets LGBT+ i s'ha pronunciat sobre molts temes polítics contemporanis, incloent-hi crítiques al sionisme, la política israeliana, i els seus efectes en el conflicte palestí-israelià. Treballa en el Consell Assessor de Jewish Voice for Peace i en el seu comitè per a la Llibertat Acadèmica i en la junta del Center for Constitutional Rights a Nova York.
Unió feminista
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, es van reunir fa uns dies i es van emplaçar a seguir "treballant bilateralment per avançar en l'agenda feminista compartida". Ambdues consideren que cal aprofundir en la garantia dels drets existents i "en la conquesta de nous". Per continuar avançant en aquest terreny, els equips del departament i del ministeri han acordat una nova reunió abans de l'estiu.
La consellera Verge ha assenyalat que és clau impulsar "polítiques feministes desacomplexades, interseccionals, transinclusives i antiracistes" per poder aconseguir una transformació real per a la igualtat i la garantia de drets. Per la seva banda, la ministra Montero ha apostat per la cooperació institucional i la col·laboració "constant": "Caminem juntes en la lluita pels drets de les dones a Catalunya i Espanya, contra les violències masclistes, pels drets LGTBI i amb el pla Corresponsables", ha indicat la màxima responsable del Ministeri d'Igualtat.