Qui va ordenar aquest dimarts la detenció de Jonathan Andic, acusat d’haver matat el seu pare Isak Andic, fundador de Mango, a Montserrat el 2024? I dur-lo emmanillat als jutjats de Martorell i exhibir-lo públicament, a través dels mitjans de comunicació? Els jutjats de Martorell, situats en els baixos de blocs de pisos, fa temps que estan en pèssimes condicions i no hi ha conducció interna i segura de detinguts. Però es podria haver citat el primogènit de l’empresari al jutjat sense detenir-lo perquè fa més de mig any que sap que se l’investiga per la mort del seu pare i no ha fugit? Des de l’advocacia es denuncia que s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència del primogènit de qui va ser l’home més ric de Catalunya.
Causa amb jurat
A més, cal recordar que si, finalment, el cas arriba a judici, serà un jurat -format per 9 persones i dues suplents- qui analitzarà els fets i dictarà un veredicte d’innocència o culpabilitat. El delicte d’homicidi, que s’imputa a Jonathan Andic -perquè va actuar de forma “premeditada” i amb un “mòbil econòmic”, segons la jutgessa-, és competència del tribunal popular. Que l’acusació pogués elevar-se del delicte d’homicidi al d'assassinat, caldria demostrar que hi ha algun d’aquests supòsits: actuar amb traïdoria, acarnissament o per encàrrec o a canvi de diners.
Jonathan Andic, amb mitja dotzena d’agents dels Mossos d’Esquadra, va ser passejat fins a tres vegades amb manilles (amb les mans a l'esquena i frontalment) del jutjat a calabossos i a la inversa. Ja ha estat condemnat a la pena del telediari, que es diu popularment. La seva imatge, que s'ha difós per televisions d'arreu del món, ha quedat tacada i ningú, ni els futurs membres d’un tribunal popular, no l’oblidaran.
Emmanillat, se’l veu culpable d’haver causat la mort del seu pare durant aquella excursió que van fer junts a Montserrat, el 14 de desembre de 2024. Com es podrà trobar un tribunal popular no contaminat? S'ha presentat Jonathan com una persona plena de vanitat i odi al seu pare, un empresari admirat i distingit arreu per haver aixecat una multinacional tèxtil de la moda. El cas s'explica com un culebrot.
Qui n’és el responsable?
La magistrada de Martorell que investiga la mort d’Isak Andic no va ordenar la detenció del primogènit d’Andic, ja que primer va passar per la comissaria; tot i que no va indicar res als responsables policials de la investigació. La jutgessa (substituta, no de carrera) es va incorporar al capdavant del jutjat d’instrucció 5 de Martorell el juny de 2025, quan la causa per la tràgica mort de l’empresari ja estava en marxa i sota secret. Un jutge anterior va tancar la investigació en concloure que va ser una caiguda accidental. El 30 de gener del 2025, a petició dels Mossos, es va reobrir.
L’actual magistrada va donar carta blanca a la policia catalana, com ara el fet de demanar el mòbil a Jonathan Andic el setembre de 2025, malgrat que encara no havia estat formalment imputat. Això no obstant, aquest fet va alertar-lo i també a la seva defensa, a més de les publicacions sobre els avenços policials.
Les filtracions d'aquesta investigació sota secret judicial van provocar que el grup parlamentari d’ERC reclamés explicacions al Departament d’Interior, que encapçala Núria Parlon, que juntament amb el director de la policia, Josep Lluís Trapero, fa mesos que estan en la corda fluixa per multar manifestants i sobretot per permetre espiar a mestres en assemblees. Tots dos van ser reprovats pel Parlament aquest dijous.
Els Mossos han castigat Jonathan Andic al passeig policial i a la pena de telediari. Això sí, per a detenir-lo van esperar que acabés el judici a la família Pujol, amb qui comparteix advocat defensor: Cristóbal Martell. En la resolució, de presó eludible amb una fiança d’un milió d’euros -abonada vint minuts després-, la magistrada tampoc justifica la detenció d’Andic.
La investigació policial es dona per acabada i s’ha aixecat el secret perquè es pugui defensar. El Tribunal Constitucional (TC) i la justícia europea han reiterat que una persona detinguda ha de poder saber de què se l’acusa, i per això la magistrada va aixecar el secret del sumari.
Com és lògic, Andic i la seva defensa no van tenir temps d’analitzar els 1.400 folis de la causa, el secret de la qual es va aixecar el mateix dia de la seva detenció. En la seva primera compareixença davant la jutgessa, només va contestar a preguntes del seu advocat sobre el seu arrelament a Barcelona (per desmuntar el risc de fugida, però la jutgessa no en va tenir prou), i va afirmar que vol tornar a declarar al jutjat quan hagi llegit el sumari i respondre a totes les preguntes. Fonts de la família indiquen que els Mossos han fet conclusions "esbiaixades" i que per exposar les suposades desavinences greus amb el seu pare han usat converses de força anys abans.
La detenció d’Andic ha sorprès també juristes i a responsables de la Fiscalia, que esperaven que s’aixequés el secret de les actuacions, es donés trasllat a la seva defensa i després, d'un temps per estudiar-ho, se’l cités a declarar al jutjat. Per què? Perquè Jonathan Andic ja havia declarat dos cops a la policia, va entregar el nou mòbil que tenia el setembre passat i en aquest any i escaig no ha fugit tot i saber que els Mossos l'investiguen per la mort del pare.
Vulneració de drets
Miguel Capuz, vocal de la secció de Dret Penal del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), ha estat un dels advocats que públicament ha manifestat que ha sigut “una vergonya” la imatge de Jonathan Andic emmanillat. “És la presumpció de culpabilitat” i “un escarni si es té en compte que si aquest cas arriba a judici serà amb jurat”, afirma Capuz a ElNacional.cat.
El penalista recorda que la directiva europea 343/2016, que reforça en el procés penal determinats aspectes de la presumpció d’innocència, insta a no usar mitjans com les manilles si el detingut no és perillós. La directiva és d’obligat compliment a l’Estat espanyol des del 2018, malgrat que la norma no hagi estat transposada encara pels legisladors.
En concret, el considerant 20 de la directiva afirma: “Les autoritats competents han d'abstenir-se de presentar als sospitosos o acusats com a culpables, davant els òrgans jurisdiccionals o el públic, mitjançant l'ús de mitjans de coerció física com ara manilles, cabines de cristall, gàbies i grillons, tret que aquests mitjans siguin necessaris en casos específics, ja sigui per motius de seguretat, per exemple, per a impedir que els sospitosos o acusats s'autolesionin o lesionin a altres persones o causin danys materials, o per a impedir que els sospitosos o acusats s'escapoleixin o entrin en contacte amb terceres persones, com a testimonis o víctimes”.
I l’article 5 de la norma, sobre la presentació dels sospitosos i acusats, sosté: “Els estats membres adoptaran les mesures adequades per a garantir que els sospitosos i acusats no siguin presentats com a culpables, davant els òrgans jurisdiccionals o el públic, mitjançant l'ús de mitjans de coerció física”.
A més, Capuz informa que la Secretaria d’Estat de Seguretat té la Instrucció 10/2025 sobre l’ús de la força en una detenció, en la qual s’indica que “l'agent, en la detenció, actuarà amb decisió i control de la situació” i que “s’eviti en la mesura que sigui possible, l'ús de tècniques o instruments de contenció o coacció directa”.
La policia catalana, integral i puntera en alguns àmbits, no té un protocol d’actuació que garanteixi els drets a les persones detingudes o sospitoses, segons fonts consultades al cos. I si hi ha alguna instrucció, a Jonathan Andic no se li va aplicar.
Seguretat dels agents
El penalista barceloní exposa que els Mossos podien haver convidat Jonathan Andic a anar amb el seu vehicle als jutjats, seguint-lo i amb l’advertiment que el detindrien si es desviava del camí. O protegir la seva imatge encapsulant-lo en l'entrada als jutjats.
Miguel Capuz va més enllà i manifesta que si les instal·lacions dels jutjats de Martorell són tan obsoletes, “també es posa en risc la seguretat dels agents quan han de traslladar un detingut perillós”. Fer la conducció des del carrer és, certament, un perill.
Fa temps que els Mossos van alertar d’aquesta deficiència i la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també fa anys que es queixa de la situació indigna dels jutjats de Martorell per als jutges, funcionaris, lletrats i els ciutadans. Fins i tot, han patit inundacions amb residus de canonades dels lavabos dels pisos de dalt. El Departament de Justícia també fa anys que té projectat la construcció d’un nou edifici judicial al municipi, que triga massa a fer-se realitat.
Cerca de proves
La directiva europea també recorda que “els jutges i tribunals competents s'encarreguen de buscar proves tant inculpatòries com exculpatòries”. Per ara, la primera resolució de la jutgessa de Martorell es desequilibra cap als indicis incriminatoris vers Jonathan Andic. La seva defensa, formada per l’equip liderat per Cristóbal Martell, amb Maria Saló i Sebastián de Juan, estudia si presentarà un recurs contra la seva imputació o preferiran que se citin al jutjat tots els investigadors dels Mossos que han fet els informes, per aclarir-los i desmuntar-los. També han encarregat pericials per assegurar que la caiguda mortal del creador de Mango va ser accidental (la caiguda "en tobogan" que apunten els Mossos sembla més una relliscada, per a alguns) i no amb una acció directa del seu fill.
Per la seva part, la fiscal del cas, Teresa Yoldi, de la secció de jurat, també s'ha arremangat (i sense exclusivitat) per fer seus els informes dels Mossos que acusen Jonathan Andic d'haver matat el seu pare. En les setmanes vinents veurem com acusació i defensa posen en pràctica el principi de contradicció.
