La reducció de la ràtio d'alumnes a l'aula per professor és una de les grans reclamacions habituals del col·lectiu docent. Davant els mals resultats de les proves PISA a Catalunya, mestres i professors han demanat reiteradament durant els últims anys, entre altres mesures, una major inversió en Educació perquè hi hagi més espais i més professors i d'aquesta manera poder oferir una atenció més personalitzada a cada alumne. El govern espanyol ha recollit el guant recentment i prepara una llei per reduir ràtios, mentre que el govern català el manté com un objectiu sobre el qual avança a poc a poc. Tanmateix, un estudi publicat aquest dimecres apunta en la direcció contrària i qüestiona aquesta mesura, que considera poc eficient per al cost que suposaria.
El thin tank econòmic EsadeEcPol, vinculat a la universitat privada Esade, sosté en el seu informe que l'impacte d'una reducció de ràtios és "molt limitat" i suposa una elevada inversió sobre la qual mostra reticències. L'anàlisi conclou que tenir cinc estudiants menys a l'aula millora les notes de la classe en només un 1,25% sobre la desviació estàndard, mentre que, per contra, sosté que les tutories en petits grups —mesura que defensa pel seu menor cost públic— mostren una millora del 26%. La investigació s'ha fet sobre aules d'entre 20 i 30 alumnes de tercer i sisè de primària.
"La reducció de la mida de la classe no millora l'aprenentatge de manera eficaç i té efectes molt petits, gairebé nuls, sobre el rendiment acadèmic" assenyala José Montalbán, professor d'Economia a l'Institut Suec d'Investigació Social (SOFI) de la Universitat d'Estocolm. "Podria ser beneficiós en aules amb més de 50 alumnes, però actualment el 93% de professorat ja revisa els quaderns dels alumnes i el 70% declara que fa treball col·laboratiu", assenyala l'investigador.
L'informe afegeix que l'impacte en el rendiment de col·lectius més vulnerables o de menys nivell socioeconòmic tampoc és elevat. Els efectes d'una menor ràtio en la taxa de repetició també són "estadísticament indistingibles de zero", incideix Montalbán. On sí hi ha millores clares és en la reducció de la disrupció a l'aula, ja que, per exemple, hi ha menys interrupcions durant les classes. "Una reducció de 5 alumnes resta 4 punts percentuals la probabilitat que la disrupció sigui un problema moderat o greu", puntualitza.
L'estudi d'EsadeEcPol indica que els principals beneficiaris de les classes més petites són els docents i les famílies. Montalbán assenyala que quan hi ha menys alumnes per classe l'estudiant i les seves famílies redueixen lleugerament els seus esforços: menys hores de deures, menor implicació parental, menys professors particulars o acadèmies. Tanmateix, l'informe manté que abaixar ràtios és molt costós i no compensen aquests beneficis. "Estaríem parlant a primària i secundària de més de 1.500 milions d'euros per cada estudiant menys en una aula", apunta l'autor, que recomana baixades de ràtios només en centres amb alta disrupció o amb necessitats específiques.
Educació camina cap a la reducció de ràtios
L'avantprojecte de llei de millora de l'acompliment docent i de la qualitat educativa planteja rebaixar el nombre màxim d'alumnes per aula a 22 a Primària i a 25 a l'ESO (enfront dels 25 i 30, de mitjana, actuals). "Tenir menys estudiants a l'aula juntament amb una disminució en el temps de docència directa, implica disminuir els nivells d'estrès associats a la preparació de classes o la correcció i qualificació de treballs escolars", argumenta el Ministeri d'Educació que incideix en què "classes més reduïdes poden contribuir a millorar les condicions d'aprenentatge i a afavorir l'equitat".