Primer dia de feina al nou lloc de treball. El recentment elegit papa Lleó XIV ha oficiat aquest divendres al matí la primera missa del seu pontificat, davant dels 133 cardenals menors de 80 anys que el van alçar ahir com a líder de l'Església catòlica. En la seva homilia, el summe pontífex ha dit als purpurats congregats a la Capella Sixtina que ho han elegit "per portar una creu" i que ha estat "beneït" amb la "missió" de ser un "fidel administrador" de la casa de Déu, que ha definit "comunitat dels deixebles de Jesús, far que il·lumina les nits del món i arca de salvació que travessa les marees de la història durant dos mil anys". Lleó XIV ha centrat el seu discurs a la figura de Jesús i ha cridat a portar l'Església als llocs en els quals la fe més s'"obstaculitza i menysprea".
El papa, vestit de blanc, ha demanat als cardenals que caminin al costat d'ell en aquesta "missió" que li han assignat, la qual cosa pot interpretar-se com un missatge d'unitat després del debat per elegir un successor al tron de Sant Pere. Els purpurats han vestit de blanc, amb l'excepció del bonet vermell als seus caps. Lleó XIV s'ha situat darrere de l'altar de la Capella i ha obert la missa amb la invitació a tots els presents a l'acte penitencial, pronunciada en llatí, amb el fons del fresc del judici final. La missa s'ha oficiat en llatí i italià, amb dues lectures en anglès i en espanyol, ambdues llengües que el summe pontífex domina, ja que és nord-americà i ha passat gran part de la seva vida com a missioner al Perú.
Lleó XIV ha ofert una primera homilia com a papa molt centrada a la figura de Jesús, en el que ha estat un missatge de contingut més religiós i en clau interna que el que va oferir aquest dijous al balcó de Sant Pere, amb clars missatges dirigits al món sobre la pau, sobre dialogar i sobre bastir ponts. El papa ha lamentat que en l'actualitat "són molts els contextos en els quals la fe cristiana es redueix als absurds, una mica per a persones dèbils i poc intel·ligents". Uns contextos en els quals "es prefereixen altres seguretats diferents de la que ella proposa, com la tecnologia, els diners, l'èxit, el poder o el plaer."
La "missió és urgent" on la fe "es ridiculitza i menysprea"
Va denunciar que es tracta d'ambients "en els quals no és fàcil testimoniar i anunciar l'Evangeli, on es ridiculitza qui creu, se li obstaculitza i menysprea". Llocs en els quals Jesús és un "xarlatà". "Són llocs en els quals la missió és més urgent, perquè la falta de fe porta sovint aconsegueixo drames com la pèrdua del sentit de la vida, l'oblit de la misericòrdia, la violació de la dignitat de la persona en les seves formes més dramàtiques, la crisi de la família i tantes ferides més que porten no poc sofriment a la nostra societat", ha afegit.
El papa també ha criticat les visions de Jesús dels qui el "redueixen només a una espècie de líder carismàtic, un personatge interessant o a un superhome". "Això no només entre els no-creients, sinó fins i tot entre molts de batejats", a qui ha criticat perquè d'aquesta manera acaben en "un ateisme de fet". Així, ha desitjat durant el seu pontificat "poder fer-se petit" perquè Déu "sigui conegut i glorificat i gastant-se fins al final perquè a ningú no falti l'oportunitat de conèixer-lo i estimar-lo". També ha deixat una breu menció al papa Francesc, sobre qui ha dit que va ensenyar a donar "testimoni de la fe joiosa de Jesús".
"Habemus papam"
Aquest dijous a la tarda, abans de l'esperat, cap a les 18:30 h, va sortir fumata blanca de la xemeneia sobre la Capella Sixtina del Vaticà. Davant de l'atenta mirada de milers de fidels i turistes congregats a la plaça de Sant Pere, expectants de l'elecció del nou papa després de la mort de Francesc el passat Dilluns de Pasqua. Les campanes ho van confirmar, davant de la joia de la plaça, i poc després ha sortit el cardenal francès Dominique Mamberti al balcó i ho ha anunciat: "Habemus papam". I tota una sorpresa: l'elegit, el 267 papa de l'Església catòlica, ha estat el cardenal nord-americà Robert Francis Prevost, que ha pres el nom de Lleó XIV. Nascut a Chicago el 1955, s'ha convertit avui en el primer papa nord-americà i el primer augustinià. Missioner al Perú durant la major part de la seva vida, se li considera una figura propera a línia de Francesc, si bé més moderat.