La tercera edició del Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq comptarà amb 18 projectes aspirants en la seva tercera edició. L'entitat analitzarà ara les candidatures rebudes per determinar quins seran els 6 finalistes que entraran en la cursa d'aquesta edició del Premi.

Tots els projectes aspirants estan liderats per equips d'investigació pertanyents a institucions públiques espanyoles i, en tots els casos, es tracta d'investigacions en curs, ja sigui en territori nacional o a l'estranger.

El 15 de juny, un jurat internacional de reconegut prestigi en l'àmbit científic i cultural, triarà el projecte guanyador que es farà públic durant la gala de lliurament del Premi. La gala es desenvoluparà al Museu Arqueològic Nacional (MAN), entorn que tradicionalment ha acollit l'esdeveniment.

El certamen, amb caràcter biennal, és el primer premi d'aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat a aquestes disciplines i està dotat amb 80.000 euros.

Projectes aspirants

'Origen i evolució cultural de l'Homo erectus a l'Àfrica Oriental'. Dirigit per Ignacio de la Torre des de l'Institut d'Història del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) el projecte aborda la qüestió de quan i com l'Homo erectus i l'Acheulià van emergir en la història de l'evolució humana.

'Projecte arqueològic subaquàtic Mar de l'Ebre. Prospecció i documentació arqueològica subaquàtica de les restes de la Primera i la Segona Guerra Mundial al Mar de l'Ebre'. Sota els auspicis de l'Associació Nacional d'Arqueologia Subaquàtica (SONARS), amb els investigadors Manuel J. Fumás Soldevila, Josep María Castellví i Pere Izquierdo Tugas, és un dels projectes d'arqueologia subaquàtica més important d'època contemporània.

'Excavacions i investigacions al temple del faraó Tutmosis III a Luxor'. Miriam Seco, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, investiga aquest mític jaciment. Aquest temple, antany sagrat, de l'antiga Tebes és considerat com un dels grans monuments de l'Egipte faraònic.

'Cap al comportament humà modern. Estratègies socioeconòmiques i culturals dels últims neandertals de l'Altiplà Nord (Cova Prat de Vargas. Sanguinyol, Burgos)'. L'equip format per Marta Navazo Ruiz, de la Universitat de Burgos; Rodrigo Alonso Alcalde, del Museu de l'Evolució Humana (MEH) i la Universitat de Burgos; i Alfonso Benito Calvo, del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), analitza i estudia la dinàmica socioeconòmica del jaciment, a fi d'aportar noves dades sobre les causes que van motivar els canvis previs a la desaparició neandertal.

'Projecte Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentiu en una civilització oblidada de l'Edat del Bronze'. Des de Múrcia, l'equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format pel Vicente Llull, Rafael Micó, Critina Rihuete Herrada, Eva Celdrán Beltrán, Camila Oliart Caravatti i Miguel F. G. Valério, avança en la investigació de la societat d'El Argar.

'Explorant la Tecnologia de la Fusta dels Neandertals de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona)'. L'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social integrat per +Palmira Saladié, +Josep Vallverdú i María Gema Chacón, treballa en un dels jaciments més importants del Paleolític mitjà. L'excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l'estudi dels Neandertals.

'La Draga en el context de les primeres comunitats neolítiques peninsulars'. La Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-Institució Milà i Fontanals (IMF) són les institucions que afavoreixen aquest projecte liderat per Antoni Palomo Pérez (UAB), Raquel Piqué Horta (UAB) i Xavier Terradas Batlle (CSIC-IMF). La Draga és l'únic jaciment neolític lacustre de la Península Ibèrica.

'Evolució dels rituals, creences i pràctiques religiós-funeràries a Oxirrinco. Des de la dinastia XXVI fins a l'etapa cristianobizantina'. Aquest projecte compta amb un equip liderat per Ignasi-Xavier Adiego Lajara de la Universitat de Barcelona-Institut de Pròxim Orient Antic (IPOA); Esther Pons Mellado, del Museu Arqueològic Nacional (MAN), i Maite Mascort Roca. Situat a 190 km al sud del Caire, Oxirrinco és un dels cinc jaciments arqueològics més grans del país amb una cronologia que inclou des de l'època Saita (664 aC) fins al període Cristià-Bizantí (segle VII dC), moment en què es produeix la invasió musulmana a Egipte, incloent per descomptat, l'etapa Persa i Ptolemaicoromana.

'Arqueologia a la ciutat i territori de Tusculum (Itàlia). Des de l'època arcaica fins avui'. El projecte està dirigit actualment pel director de l'EEHAR-CSIC, Antonio Pizzo. Des de fa gairebé 30 anys, l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma (EEHAR-CSIC) dirigeix un projecte d'investigació arqueològica a la ciutat de Tusculum. Es tracta d'un projecte arqueològic institucional i actualment és el més longeu d'una institució estrangera a Itàlia. El projecte Tusculum ha permès millorar el coneixement de l'evolució d'aquesta ciutat des de la seva fundació fins a l'època medieval.

'Llac Tagua Tagua: vida i mort dels caçadors recol·lectors de l'Edat del Gel a Amèrica del Sud'. Els doctors Carlos Torneo (IPHES-A PROP), Rafael Labarca i Erwin González de la Pontificia Universitat Catòlica de Xile, dirigeixen aquest projecte que ha permès obtenir documentació inèdita de les pràctiques funeràries dels primers grups de caçadors-recol·lectors del continent americà.

'Projecte Pintia: creació de bases infrastructurals i museogràfiques per a la investigació, conservació i difusió del coneixement de l'oppidum vacceu-romà de Pintia.' El projecte compta amb el lideratge de Carlos Mínguez, professor titular de la Universitat de Valladolid i director del Centre d'Estudis Vacceus Federico Wattenberg (CEVFW). Posa en relleu el valor de la cultura vaccea, poble preromà assentat al sector central de la conca del Duero, a la península ibèrica.

'Autigasta i Huayacama. Arqueologia dels espais camperols indígenes i de les estances colonials espanyoles a la Vall de Catamarca, Argentina (Segles XVI-XVII)'. El Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Facultat de Filosofía i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) desenvolupa, sota el lideratge de l'investigador Félix Retamero, la investigació d'aquest jaciment ubicat a la província de Catamarca, al nord-oest de l'Argentina. El projecte està centrat actualment en l'assentament d'una comunitat d'esclaus establerta a començaments del segle XVIII.

'Projecte Medjehu. Investigant l'artesania de la fusta al llarg del Nil'. Gersande Eschenbrenner Diemer, del Departament d'Història i Filosofia de la Universitat d'Alcalá de Henares dirigeix aquest estudi dels processos de producció, comercialització i ideologització de la fusta durant un llarg període de temps, prenent com a focus Egipte.

'Gegants de la Prehistòria. Megalitisme i Complexitat Social Primerenca a Antequera i Valencina'. El catedràtic de Prehistòria del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla Leonardo García Sanjuán dirigeix aquest projecte centrat a estudiar el tholos de Montelirio i el dolmen de Menga, màxims exponents del megalitisme a la Península Ibèrica i el paper social d'aquests monuments al llarg del temps.

'Projecte C2 del Royal Cache Wadi: Per què les van enterrar allà?' L'equip d'investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense de Madrid format per José Ramón Pérez-Accino Picatoste, María del Carmen Pérez Die, Francisco Moreno Arrastio i Bill Manley treballa en el que es considera el jaciment arqueològic més gran del món, la necròpolis de Tebes.

'Un viatge al passat: reconstrucció digital i de les condicions de vida del bestiar de la vila romana de Vilauba'. Lídia Colominas Barberà i Pere Castanyer Masoliver, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica estudien l'evolució de la vila romana de Vilauba i dels efectes de la seva ocupació des dels segles II-I aC fins als segles VII-VIII dC.

'Moneda i Metall a la Bética Tardoromana. Estudi científic del Tresor de Tomares'. Els investigadors de la Universitat de Sevilla Enrique García Vargas i Miguel Ángel Respaldiza Galisteo dirigeixen aquest projecte que constitueix un estudi integral (històric, numismàtic i metal·logràfic) del conjunt monetari més gran d'Europa.

'Entre les columnes d'Hèrcules, arqueologia subaquàtica d'un espai privilegiat. La Badia d'Algesires (HERAKLES)'. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Cadis desenvolupa aquest projecte, ubicat geogràficament a l'Estret de Gibraltar, sota la direcció de Felipe Cerezo Andreo juntament amb Alicia Arévalo González. Aquest projecte se centra en el patrimoni cultural subaquàtic de la Badia d'Algesires.

Certamen únic

Convocat per la institució amb aquest mateix nom, el guardó neix el 2018 amb la finalitat de reconèixer l'excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips d'investigació espanyols, desenvolupats tant a nivell nacional com internacional, sense restriccions de cultures o períodes històrics. Els projectes d'investigació sobre paleontologia han d'estar relacionats amb l'evolució humana.

La primera edició el 2018 va comptar amb 25 participants, 6 finalistes, i un jurat que va fallar a favor del projecte 'Construint Tartesos', investigació sobre la cultura tartésica que desenvolupa l'equip liderat per Sebastián Celestino Pérez i Esther Rodríguez González del Instituto d'Arqueologia (CSIC – Junta d'Extremadura).

La segona edició, el 2021, va comptar amb 20 participants i 6 finalistes. El jurat internacional va fallar en aquesta ocasió a favor de 'La Muntanya del temps. Exploració d'un campament paleolític a La Garma', desenvolupat pels doctors Pablo Arias i Roberto Ontañón, de l'Institut Internacional d'Investigacions Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC). La investigació premiada ha revelat l'existència d'un jaciment únic al món que constitueix una veritable càpsula del temps, on aquest es va aturar fa 16.500 anys, gràcies a un despreniment a l'entrada original que va transformar la cova en una bombolla, la qual cosa ha permès conservar els vestigis d'un assentament paleolític.