Nova vulneració de drets lingüístics als jutjats de Catalunya. Una forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) va ser forçada a canviar la seva intervenció de català a castellà per una jutgessa, que va dir-li que “ni ella ni el fiscal coneixien el català” i que si volia un traductor per intervenir en la llengua pròpia millor que “anés presencialment al jutjat, i no per videoconferència”, com estava fent. Al final, la doctora va peritar en castellà, però va presentar una queixa al president de l’Audiència de Girona, que la va elevar a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), presidida per la magistrada Mercè Caso. També es va comunicar la queixa a la jutgessa implicada, que va respondre que “no té cap obligació” de conèixer la llengua catalana.
La forense ha demanat que s'adoptin les mesures necessàries perquè els professionals que intervenen en els procediments judicials puguin exercir amb normalitat el dret a expressar-se en català “sense sentir-se condicionats o pressionats per la possibilitat que l'ús de la llengua catalana pogués provocar suspensions o dificultats en el desenvolupament del judici”. El TSJC ha donat la raó a la forense, però no aplica cap sanció a la jutgessa en assegurar que “ha estat un fet puntual i aïllat”.
Els advocats de la Generalitat tenen l'obligació d'intervenir en els procediments judicials en català, malgrat que això a vegades no es respecta, com tampoc en els casos de funcionaris de cossos catalans, com ara els Mossos d'Esquadra i els forenses. L'Administració de Justícia continua sent l'àmbit en el qual s'usa menys la llengua pròpia del país, segons denuncien Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural en els seus informes.
Resposta contundent del TSJC
En la resolució, escrita per la presidenta Caso i recollida en els acords de govern del 5 de maig, la sala de govern del TSJC és contundent i clara, a més d’aportar resolucions anteriors i la normativa vigent. “És cert que no existeix legalment l'exigència que els jutges i jutgesses coneguin la llengua pròpia del lloc en el qual exerceixen les seves funcions. Però també és cert que l'essència d'un servei públic unit a l'exercici d'un poder de l'Estat hauria de conduir a un interès genuí pel coneixement d'un signe d'identitat en una comunitat amb llengua pròpia i que per a molts és vehicle natural per a relatar les seves experiències, els seus coneixements o les situacions viscudes en un context tan complex com és l'àmbit de l'administració de justícia. En qualsevol cas, aquest desconeixement no pot conduir a la limitació o al qüestionament de l'exercici del dret lingüístic. Qui ha d'adoptar mesures per a garantir aquest dret és el jutge o jutgessa de cada assumpte. El dret a protegir és el del ciutadà”.
En el cas de la forense, la sala de govern del TSJC afirma: “És cert que la jutgessa va oferir en fins a tres ocasions la possibilitat de nomenar un intèrpret, però l'oferiment es va emmarcar en un context de dificultat vinculat a la declaració telemàtica de la perita. Així, va indicar que, si optava per usar el català, seria més senzill que la forense comparegués personalment i no de manera telemàtica. Aquest advertiment ni estava justificat, ni podia condicionar l'exercici legítim d'un dret, que va ser, precisament, el que va succeir en acabar renunciant la perita a declarar en català davant la possibilitat de ser obligada a traslladar-se a les dependències judicials. No podem compartir que l'habilitació d'un intèrpret fes més complexa la declaració de la perita perquè, del visionament del judici, s'aprecia que la veu de la perita arriba a través de Webex de manera clara i precisa”.
El TSJC recorda, tal com ha reiterat públicament la seva presidenta, Mercè Caso, que “era possible habilitar com a traductor o intèrpret amb caràcter eventual qualsevol persona coneixedora de l'idioma emprat que s'estimés capacitada per a l'acompliment d'aquesta tasca”, tal com permeten les lleis processals.
La sala de govern del TSJC conclou: “La decisió de la jutgessa no va ser encertada. No obstant això, en la mesura que som davant una situació puntual i aïllada, no podem incardinar-la en la falta lleu de desconsideració de l'article 419.2 de la Llei orgànica del Poder Judicial”.
Amb tot, hi afegeix que és “imprescindible” donar publicitat d’aquest acord “per a millorar el funcionament dels tribunals”. Per això, la sala de govern del TSJC ha acordat de “recordar a la titular del jutjat la necessitat i obligació que li competeix amb vista a garantir l'efectivitat del dret d'opció lingüística exercitat per les parts, els seus representants legals, testimonis i perits, i per a aquesta finalitat haurà d'acordar les mesures necessàries per a garantir el seu dret a utilitzar la llengua oficial a Catalunya en les seves actuacions orals, sense que això suposi cap dilació del procés”.
També el fet de “remetre un recordatori general” als presidents dels Tribunals d’Instància a l'efecte de la seva difusió, en el qual “es reiterin les obligacions de tots els jutges, magistrats com a garants de l'efectivitat dels drets de les parts processals en aquells casos en els quals aquestes exerceixin el seu dret d'opció lingüística”.
Queixes de fa temps
L’Advocacia Catalana, amb el seu president Rogeli Montoliu, fa temps que denuncia aquestes situacions en els jutjats que vulneren els drets lingüístics dels catalans. Per la seva part, l’Advocacia de Barcelona ha iniciat una sèrie de jornades amb tots els operadors jurídics per revertir i fer respectar la llengua pròpia. Les xifres fa temps que estan sota mínims i la més significativa és que només un 6,5% de les sentències estan escrites en català, segons les dades el Departament de Justícia de 2024.