L'aprovació per part de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona de dur a terme els canvis normatius necessaris per a la protecció, conservació i recuperació del patrimoni gràfic del paisatge urbà de Barcelona és una bona decisió si volem mantenir el poc que encara queda i que, en passejar per la ciutat, fa que tinguem alguns punts de referència de la vida quotidiana. La ciutat és una sèrie de coses, algunes de molt importants, i per això ja se'ls presta l'atenció que mereixen. Des de la Sagrada Família al passeig de Gràcia, la Barcelona que mira al mar o l'Eixample, el Camp Nou, Montjuïc o el Tibidabo, el barri Gòtic o el Parc Güell, són diversos els exemples de tot això. Per la importància que tenen, hi ha una lupa que fa que sempre estiguin al radar de la imatge que vol oferir la ciutat.
Però després hi ha aquella Barcelona que no és tant per ensenyar als de fora com per gaudir-ne els que hi vivim. Una ciutat diferent que reconeixem en caminar a través d'uns establiments que són història viva de la capital catalana i que els reconeixem —com diu el seu promotor, el regidor Jordi Coronas— a través de rètols, cartelleria, neons, vidres pintats o mosaics amb un alt valor històric, artístic, tipogràfic, artesanal, paisatgístic, comercial o social. Ara, la modificació de l'ordenança corresponent incorporarà una categoria específica de "protecció dels rètols, la cartelleria i els elements gràfics històrics o amb alt valor patrimonial i social". Ha hagut de ser una polèmica oberta a partir que la Bodega Fermín, a la Barceloneta, hagués de retirar un dels rètols instal·lats el 1973, perquè no complia amb la normativa actual, que es paralitzés el procés de retirada i, gràcies a això, la resta de rètols continuen presidint la façana d'un establiment emblemàtic d'aquest barri.
La modificació de l'ordenança corresponent incorporarà una categoria específica de "protecció dels rètols, la cartelleria i els elements gràfics històrics o amb alt valor patrimonial i social"
En aquest cas, els amos del celler sostenien que els cartells formaven part de la identitat de l'establiment des de feia dècades i eren un element recognoscible del paisatge de la Barceloneta. També que s'havia actuat amb un criteri desigual respecte a altres locals propers que mantenen elements semblants. Aquest cas ha obert una discussió més àmplia: fins a quin punt cal aplicar estrictament una normativa sobre rètols i ocupació de l'espai públic si no preserva el patrimoni gràfic històric de la ciutat? O dit d'una altra manera, si la regulació actual és insuficient, què cal fer? Perquè si aquest rètol hagués estat catalogat expressament com a element patrimonial, s'hauria buscat una solució abans d'arribar a decidir que s'havia de treure de la façana de l'establiment.
Cada vegada hi haurà més situacions com aquestes, si no volem que la ciutat perdi més identitat de la que l'inexorable pas del temps comporta, amb la desaparició de locals que formen part de la nostra memòria. Si en el passat hem estat capaços de preservar coses tan diverses com rètols modernistes de finals del segle XIX i principis del XX, fets en vidre, ferro forjat, ceràmica o fusta; mosaics comercials de les entrades de botigues i portals, molts elaborats amb tècniques artesanals; plaques de carrers de ceràmica, especialment a Ciutat Vella i Gràcia, o el característic panot de Barcelona, convertit gairebé en un símbol de la ciutat, no ens ha de resultar gaire més difícil això. Sobretot si volem lluitar contra el principal problema, que no és altre que la desaparició de comerços històrics i les seves substitucions per franquícies o nous negocis que n'eliminen tots els elements originals.
Nombrosos experts consideren que, malgrat que s'han fet moltes coses a Barcelona, la protecció del seu patrimoni continua sent insuficient i que caldria catalogar molts més elements abans no desapareguin. Tenen raó, i tot el que es faci en aquesta direcció acabarà fent la ciutat més recognoscible i, en conseqüència, també més humana.