El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu i Casals (Vic, 1973), repassa els reptes de la institució, que aplega els catorze col·legis de l’advocacia de Catalunya, que amb els de les Balears, Andorra i Perpinyà —que n’estan adherits—, sumen uns 40.000 col·legiats. Montoliu, que va assumir-ne la presidència el desembre de 2025, és degà del Col·legi d’Advocats de Vic des de l’any 2019 i un dels grans defensors de la llengua catalana a l’àmbit jurídic, sobretot als jutjats.
Garantir els drets lingüístics dels catalans als jutjats és una obligació de tots els operadors jurídics, que ara no es compleix. Montoliu ho té clar. Tampoc defuig de parlar de la llei d’amnistia, pendent d'aplicar-se al president Carles Puigdemont i als exconsellers a l'exili, Toni Comín i Lluís Puig. També detalla les reivindicacions assolides per als advocats i advocades del torn d’ofici, que defensen els interessos de persones sense recursos, i dels quals sosté: “No són pas advocats de segona”.
El Consell de l'Advocacia Catalana va celebrar aquest dimarts a Tarragona la 17a jornada de l'ús del català a la justícia. Quina diagnosi en van fer?
El català és la llengua pròpia de Catalunya. La nostra llengua pateix a tots els àmbits: pateix als carrers, pateix a les places; aviat podria ser que patís també a les aules de les escoles, però on més pateix, sobretot, és en l'àmbit de la justícia. S'ha de saber que únicament el 6% de les sentències que es dicten pels tribunals de Catalunya són en català. I també són reduïts els escrits que es presenten en català per part dels advocats i advocades. Per tant, aquesta és una situació que no ens podem permetre ni un minut més i que hem de mirar de revertir.
A la jornada es van plantejar estratègies concretes per mantenir la llengua catalana, per exemple, en els judicis. Expliqui’ns algun cas?
El gran problema que tenim en els jutjats, no és l'únic, és que la gran majoria dels jutges que exerceixen la judicatura a Catalunya són de fora de Catalunya i, per tant, tenen un coneixement relativament baix de la nostra llengua. No és la seva llengua d'ús, o fins i tot alguns no la coneixen. I això comporta una castellanització en el funcionament de la justícia.
A més, els advocats i les advocades que estem esperant a celebrar el judici, parlem en català entre nosaltres i, quan ens posem la toga i el jutge o la jutgessa ens diu Buenos días, automàticament, i això no ho hauríem de fer, ens passem a parlar en castellà. Per tant, un dels problemes que tenim, i principal diria jo, és la falta de jutges catalans.
Parlem en català entre nosaltres i, quan ens posem la toga i el jutge o la jutgessa ens diu Buenos días, automàticament, i això no ho hauríem de fer, ens passem a parlar en castellà
L'Advocacia en fa prou per defensar el català als jutjats?
Com a advocacia institucional, des del Consell i més en concret des de la seva Comissió de Llengua, estem fent tot el que podem, fem molts esforços per revertir aquesta situació del català en l'àmbit de la justícia. Per exemple, fem cursos de formació i tenim el portal de recursos de llenguatge jurídic en català, que es diu Compendium.cat, perquè tots els companys i companyes no tinguem l'excusa de dir que aquest escrit ja el tinc fet en castellà i no el sé fer en català. Doncs no, tenim formularis, tenim models.
També vull agrair al Departament de Justícia per fomentar l'ús del català en els jutjats. Per exemple, hi ha un pla que gratifica a tots aquells companys i companyes que són del torn d'ofici i que s'han adscrit en aquest programa. Se'ls gratifica amb una quantitat, tot i que irrisòria, de 25 euros per cada escrit dels principals que presenten en el jutjat en català. Des de l'advocacia es mira de conscienciar tots els companys i companyes del país perquè creguin en la nostra llengua. És una llengua tan vàlida com qualsevol altra per fer-ho tot i també per demanar justícia.
A la jornada, a Tarragona, es pretenia donar als companys i companyes, i especialment als més joves, eines, recursos i estratègies perquè, quan tu comences a fer el judici en català i et trobes que, des del jutge, el fiscal a un testimoni es passa al castellà, tu et mantinguis en català. No passa res. I aquesta és una de les funcions que fem des del Consell, mirar de fer que l'ús del català sigui un ús absolutament normal també en els jutjats.
Han rebut queixes perquè algun jutge els ha obligat o convidat a canviar de llengua?
Sí, no es dona gaire sovint, però per desgràcia sí. Tenim alguna situació que és realment denunciable. Des d'un jutge que et demana que presentis els escrits traduïts al castellà, si els has presentat en català, quan això no ho pot fer, quan hi ha un cas, posem per cas, que una part desconeix el català, l'administració és la que ha de traduir. O a vegades en la mateixa sala de vistes et trobes que el jutge et demana que parlis en castellà, que facis l'interrogatori en castellà.
Moltes vegades l'advocat o l'advocada que va allà a defensar el seu client i no a defensar la llengua, es passa al castellà. I aquest és el gran problema que tenim. Doncs, el que hem de fer és mantenir-nos en el català i dir que nosaltres farem la nostra intervenció en català perquè és el nostre dret.
Si alguna de les parts no entén el català, que això no passa gairebé mai, no hi ha cap problema: s'agafa un traductor. I si no n'hi ha cap de disponible, el jutge té la potestat d'habilitar, si a la sala hi ha algú que conegui les dues llengües, que tots coneixem totes dues, aquella persona com a traductor. I així se celebra el judici: tu fent-lo en català, el traductor tradueix, i l'altra part ho entén perfectament.
Passa això?
No. La pràctica del dia a dia és una mica el que li comentava. Els advocats i les advocades defensen els drets dels seus clients, i, no ho hauríem de fer, però desisteixen i diuen: "Escolta jo ara no em vull posar el jutge en contra, no vull que se m'enfadi" i, per tant, no s’acostuma a demanar a traductor. I a vegades, quan es demana, no s'habilita el traductor. Aquest és el gran problema que tenim, que a la que algú comença a fer ús del castellà a la sala de vistes, la vista es castellanitza.
El Departament de Justícia estudia tornar a incentivar econòmicament els jutges perquè facin sentències en català.
Des de la Comissió de Llengua del Consell, una de les propostes que fem és recuperar l’antic pla pilot que es va fer fa uns 20 o 25 anys. Consistia en el fet que tots aquells jutjats que voluntàriament volguessin es comprometessin a treballar en català de l'A la Z. És a dir, des de fer escrit fins a les providències, les diligències d'ordenació, el judici i també i la sentència en català, a canvi d'una petita gratificació econòmica. Seria una nova mesura per continuar promovent l'ús normal del català als jutjats.
El Govern podria exigir que per exercir la judicatura a Catalunya sigui un requisit, i no un mèrit com ara, el coneixement del català?
A la comissió de llengua del Consell tenim moltes reivindicacions, i una és aquesta, la que sigui un requisit per poder exercir la judicatura a Catalunya tenir un bon coneixement de la llengua catalana. És a dir, que un jutge no pogués fer de jutge a Catalunya si no sap el català. Aquesta és una reivindicació que mantenim. Ens consta que hi ha una llei al Congrés, que està encallada, que d'alguna manera podria resoldre aquest dèficit, que és que no es pugui venir a administrar justícia sense conèixer la llengua del lloc de destinació.
L’Advocacia Catalana va aconseguir un acord amb el Departament de Justícia per millora i dignificar la retribució dels advocats del torn d’ofici. S’està complint?
El torn d'ofici és una gran força que tenim en el nostre sistema públic. És a dir, el torn d'ofici està pensat per a aquelles persones que no tenen capacitat econòmica per fer valdre els seus drets davant dels tribunals. Se'ls concedeixi aquest benefici de justícia gratuïta i, per tant, se'ls assigni un advocat i un procurador, que no els ha de costejar. Aquest sistema es fonamenta bàsicament en l'aportació que fa l'advocacia catalana. L’advocacia està disposada a prestar aquest servei voluntàriament i ho fa, i a més a més he de dir que ho fa amb un grau d'excel·lència i molt valorat. Tenim una nota del torn d'ofici de 8,5 sobre 10, o sigui que aquell mantra que es diu que l'advocat d'ofici és un advocat de segona, això no és cert.
Hi ha hagut una reculada en el nombre d’advocats del Torn d’ofici, justament per aquest mal pagament del servei. Aquesta és la nostra gran reivindicació purament corporativa de l'advocacia catalana. Les condicions d'exercici són molt dures; estàs en guàrdies que s'allarguen tres i quatre dies. Et criden a la nit per anar a assistir a un detingut, i això no a canvi de res, però sí que amb una gratificació absolutament insuficient.
Sí que és cert que aquest any 2026 hem aconseguit negociar amb el Departament de Justícia un conveni que ha millorat substancialment les condicions dels advocats i advocades del torn d'ofici. Per un costat, tenim actuacions que fins ara es feien sense cobrar per part de l'advocat d'ofici que ara es cobraran, els nous mòduls que hem aconseguit negociar amb el departament. Dos: tenim reconegut que es farà amb una addenda, aquest mateix mes, per cobrar un 2,5% d'increment dels mòduls aquest any 2026. Els companys i companyes el podran percebre amb efectes des de l'1 de gener.
A més a més, el que hem aconseguit i que és molt important és un acord amb el Govern de la Generalitat, subscrit personalment pel president Illa, a finals de desembre d'aquest any passat, a Palau, amb el que es vol eixugar la falta d'actualització de l'IPC des del 2011 fins ara. Durant aquests quinze anys no s'ha actualitzat l'IPC dels mòduls del torn d'ofici. És a dir, un advocat avui cobra un terç menys que fa quinze anys del torn d'ofici perquè no s'ha actualitzat. Tenim el compromís que aquest acord és tant sí com no, hi hagi o no hi hagi pressupost. Són 22,8 milions d'euros, a raó de 5,7 milions d'euros per cada un dels quatre anys de l'acord.
Hem millorat i molt les condicions del torn d'ofici, el comencem a dignificar, però això és un punt de partida, no és una solució definitiva, perquè nosaltres continuarem exigint que el que són els mòduls tinguin un millor reconeixement per la dedicació de l'advocacia a les persones sense recursos.
Quina valoració fa de l’aplicació de la llei d’eficiència judicial i del col·lapse dels jutjats a Catalunya?
La justícia en aquest país no ha funcionat mai bé perquè no dona vots. Sempre es diu que la justícia és la germana petita dels pressupostos i d'aquí plora la criatura. Mai s'hi han destinat els recursos econòmics ni prou materials per fer-la funcionar. Ara, amb la llei 1/2025, aquesta nova llei d'eficiència, el que es pretén justament és fer un pas endavant. Segurament, amb l'antiga regulació, havent invertit més recursos, la justícia hauria funcionat millor. Però també segurament no hauria acabat de ser mai la justícia que al segle XXI avui la nostra societat necessita. Per tant, nosaltres estem a favor d'aquesta reforma. És una reforma de canvi de paradigma, perquè aquests tribunals d'instància són una organització judicial absolutament nova. És una llei que s'ha anat aplicant progressivament; primer en els partits judicials més petits, a Barcelona encara no fa quatre mesos que s'aplica i, per tant, hem de donar una oportunitat a la llei per veure si realment acaba funcionant.
Tenim una bona llei, segur que sí, però no sabem encara ara si s'hi hauran abocat prou recursos per a poder-se desplegar de manera eficient. I tenim la bona notícia que vindran 91 jutges nous; això no havia passat mai. Això hauria de representar pràcticament un 10% dels jutges que tenim ara a Catalunya. Segur que calen més recursos, però esperem que no es pateixi la saturació i el col·lapse que es pateix actualment.
Hi ha inseguretat jurídica amb tanta llei i abús del decret llei, com ara en el tema de l’habitatge?
Hi ha un corrent de pensament, diguem-ho així, que el que afirma és que cada vegada més es legisla a cop de titular i que ara entre uns i fan unes lleis en una línia i, al cap de quatre anys, entren els altres i fan unes lleis contràries a les lleis que fa quatre anys s'han aprovat. Sobretot, el que hi ha és una falta de qualitat legislativa, és a dir, molta producció normativa, normes que moltes vegades torno a repetir, es fan més de cara al titular que no pas per a resoldre una situació que requereix una solució. I, a vegades, es fan normes que estan en contradicció amb d'altres.
Es fan lleis més de cara al titular que no pas per a resoldre una situació que requereix una solució. Es fan normes que estan en contradicció amb d'altres.
Hi ha normes que després s'impugnen i al final s'acaben anul·lant. I llavors avui tenim l'exemple de la falta de convalidació d'aquest decret del tema d'habitatge. Hi ha milers de contractes que estan en uns llimbs legals, que ningú sap què passa. I el que pitjor li pot passar en una societat és justament la falta de seguretat jurídica. I la falta de seguretat jurídica genera aquesta incertesa que d'alguna manera paralitza, fins i tot econòmicament, el funcionament d'un país. Contra això hem de lluitar.
I la llei d’amnistia?
L'advocacia mira amb preocupació el fet que una llei com la llei de l'amnistia no s'apliqui amb tota la seva amplitud i que per part d'alguns estaments es miri de fer l'impossible per evitar que determinades persones es puguin acollir a aquesta llei. I aquesta no és una qüestió política, aquesta és una qüestió jurídica. Tenim una llei aprovada vàlidament. I com a totes les lleis s'han d'aplicar. I que es busquin subterfugis per mirar d'impedir la seva aplicació és una qüestió que preocupa. Preocupa a tothom, però també, lògicament, a l'advocacia. Perquè sigui un sistema jurídic just i creïble, no es pot permetre el que veiem des de ja fa massa mesos. Per tant, des de l'advocacia demanaríem que aquesta llei s'apliqués i s'apliqués sense excepcions a tothom.
Als exiliats també?
També. A tothom.
En l’àmbit professional, la intel·ligència artificial (IA) ha arribat a tots els sectors. Els despatxos d'advocats hi treballen?
Sí, la intel·ligència artificial ha irromput amb molta força, jo diria que a la societat en general, i evidentment també en el món de l'advocacia. El missatge que llançaria seria doble. Primer: mai la màquina substituirà la persona i, per tant, mai la intel·ligència artificial suplirà la funció de l'advocat, mai. Mai una màquina defensarà les persones, sempre haurem de ser persones les que defensarem a persones.
I la segona: no podem girar-nos d'esquena al futur que hi ha aquí. La intel·ligència artificial, com ara es diu, ha vingut per quedar-se. Per tant, sí, els advocats i les advocades, com tothom, utilitzem la intel·ligència artificial com a eina de suport. El que sí que vull fer un crit a la gent és que es quedi tranquil·la. Per què? Perquè l'advocat el que ha de fer després d'usar aquest recurs tecnològic és corroborar, verificar, comprovar que aquell ajut que ha rebut de la màquina és un ajut que realment és fidedigne. Poso un exemple: un advocat el que no pot és citar una sentència d'un cas semblant al seu per poder convèncer el jutge, sense comprovar aquella sentència de referència. Perquè pot ser que la intel·ligència artificial se l'hagi inventat o s'hagi equivocat. De fet, ja hi ha passat un cas a les Canàries.
Mai la intel·ligència artificial suplirà la funció de l'advocat. Mai una màquina defensarà les persones
L’advocacia catalana i espanyola demaneu als grups del Congrés dels Diputats un acord per solucionar la situació dels professionals adscrits a les mutualitats perquè passin al sistema del Règim Especial de Treballadors Autònoms, el RETA. Hi ha hagut algun avenç?
Una de les línies del meu mandat com a president del Consell de l'Advocacia Catalana és justament aquesta. El d’intentar donar una solució als advocats i les advocades mutualistes que estan afectats. Penseu que hi ha companys i companyes que han treballat tota la vida i que no es poden jubilar perquè cobraran una pensió irrisòria amb la qual no podran pagar ni el lloguer. No del despatx no, el del pis. O sigui, estem parlant d'aquest nivell de supervivència.
I això és producte que en aquest país es van fer les coses mal fetes en el seu moment. Quan tu et col·legiaves com a advocat en el teu col·legi, tu no podies donar-te d'alta del RETA i t’havies de donar d'alta a una mutualitat privada; diguem-ne que era la mutualitat de l’advocacia espanyola, també la catalana per segons quines prestacions. L'any 1995 es va donar el dret a canviar-se cap al RETA, però tot el que havies contribuït a la mutualitat ho perdies. Tot això es va fer malament i evidentment s'han generat unes situacions d'injustícia que són no tolerables i màxim quan la Constitució ordena al poder públic el fet de garantir una jubilació digna per a tothom.
L'Estat es va equivocar, el sistema es va equivocar, i ara s'ha de buscar una solució. La solució és la que s'està intentant treballar, també és cert que no és fàcil, i passa per, d'alguna manera, donar l'opció voluntàriament a tots aquells que estan a mutualitat de l'advocacia espanyola o a qualsevol altra mútua, perquè això no afecta només els advocats. S’ha d’aconseguir que totes les aportacions que ha fet en la mutualitat comptabilitzin en el sistema públic. En diem la passarel·la, que és molt gràfic.
L'Estat es va equivocar i per això ara ha de buscar una solució i que inclogui a tots els companys mutualistes
I quin és el problema?
Tots sabem que hi ha molt de tacticisme polític. Ningú vol que el govern de torn solucioni un problema perquè llavors es posarà la medalla, però al final tots hem de ser responsables en aquests moments, després de més d'un any de tramitació parlamentària, perquè hi ha una proposta de modificació de la llei de la seguretat social per resoldre aquest problema.
El que sí que hem d'aprofitar aquestes setmanes que ens queden, i això sí que vull dir-ho ben clar i ben alt, de mirar de millorar la proposta actual d'aquesta passarel·la perquè encara continua deixant a gent exclosa. És a dir, és una passarel·la a la qual no tots ens podríem apuntar. Per tant, hem de mirar d’estendre els beneficis d'aquesta passarel·la a tots els afectats, no només a uns quants. A tots.
