Són les 9 del matí. És dijous 3 de maig i avui hi ha jornada de portes obertes a l’IES El Palau. La façana està neta, ja no queda rastre de les pintades que acusaven de nazis i separatistes els nou professors investigats per un presumpte delicte d’odi, per, segons la fiscalia, haver “humiliat” els fills dels guàrdies civils que estudien en aquest centre l'endemà de l'1-O. Una capa de pintura ha esborrat les guixades, però si t’hi apropes molt, encara s’intueixen els insults. És un institut gran, hi estudien 1.200 alumnes i està a un minut de la caserna de la Guàrdia Civil, la més gran de Catalunya: 120 passes separen la comandància de l’IES El Palau. I unes quaranta famílies de l'institut armat, n'hi viuen 200, porten els seus fills a aquest centre.

Caserna Guardia Civil Sant Andreu de la Barca cas institut Palau - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

És un dia com qualsevol altre. A aquesta hora els estudiants són en ple canvi de classe. Un alumne demana fulls a consergeria, un grup d’estudiants no sap a quina aula ha d’anar i un pare espera la filla. Una mestra fa un petó a una alumna: “Vinga, va, cap a classe”. L’amiga de la noia s’enfada: “Profe, a mi no em fas mai petons”. “És que no t’ho mereixes”, diu la professora entre riures. Ningú no diria que l’IES El Palau és en ple ull de l’huracà després que la fiscalia hagi decidit investigar 9 professors del centre per haver “assenyalat els fills de guàrdies civils”, per haver dit que els policies són “animals”. Ningú no diria que 9 professors amb nom i cognoms van aparèixer marcats i amb fotografia inclosa al diari El Mundo

“Aquí està tot normal, com sempre”, repeteixen com un mantra. Només una professora, a qui enxampo abans d’entrar a l’institut, em diu: "Com vols que estiguem? Molt malament"

El centenar de mestres que treballen en aquest centre no volen sentir a parlar de periodistes: “Aquí està tot normal, com sempre”, repeteixen com un mantra. Només una professora, a qui enxampo abans d’entrar a l’institut, em diu: “Com vols que estiguem? Molt malament. Però, perdona, és que no podem parlar”, afirma mentre apaga ràpidament la cigarreta.

Demano de parlar amb el director i el cap d’estudis. Em prenen nota, però ja m’avisen que ningú no m’atendrà.

“Els professors estan cagats

Institut El Palau Sant Andreu de la Barca - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

A la sortida de l’institut, la Maria —nom fictici com el de la resta de menors que apareix al reportatge— em diu que “tot és mentida”. “La nostra professora és una de les denunciades. Aquell dia va dir que no es veia amb cor de fer classe, que estava molt afectada pel que havia passat al dia abans —a l'IES El Palau els agents de la Guàrdia Civil van apartar amb cops i empentes els ciutadans que havien format una cadena humana—, però ja està, no es va ficar amb els fills dels guàrdies civils, ni amb la policia”. Creu que “no és just” tot el que està passant: “Fa mesos que no veiem la mestra, ens han dit que està de baixa per depressió. Em fa molta pena”. La Maria m’explica que a classe han decidit no parlar del tema.

El mateix em diu la Cristina, que té 16 anys. “Volem estar com sempre, bé, sense problemes. No en parlem i si els professors ens senten parlar de política, de procés o d’independència, ens fan callar. A l’insti es ve a estudiar, ens diuen”.

"Si els professors ens senten parlar de política, de procés o d’independència, ens fan callar. A l’insti es ve a estudiar, ens diuen”, explica una alumna

El seu amic, l’Adrià, té 17 anys. Diu que és nòvio d’una de les filles dels guàrdies civils que han denunciat els professors. “Prefereixo no parlar d’aquest tema i entre nosaltres tampoc en parlem. Ella (la nòvia) continua anant a classe i la mestra denunciada també i malgrat el mal rotllo que sembla que hi hauria d’haver, tenen una relació normal”. “No ha de ser fàcil”, li dic jo. “Sí... no sé... és que passem del tema, és que tenim altres coses a fer”.

El Jordi, un alumne de cicle formatiu, reconeix que els professors “estan cagats”. “No volen dir res que tingui a veure ni amb l’1-O, ni amb la política, ni amb la Guàrdia Civil, perquè per qualsevol cosa els poden empurar”. Es declara independentista i posa en dubte que algun professor “assenyalés un alumne per ser fill de guàrdia civil”.

“A classe sona l’himne d’Espanya i 'Els Segadors'”

Enmig de desenes d'estudiants és fàcil distingir els alumnes que viuen a la caserna, són els únics que travessen l’avinguda i giren pel carrer Empordà. M’aturo a parlar amb un petit grup. Tenen 14, 15 i 16 anys. Em diuen que els profes denunciats “són bona gent, són normals” i que “tot s’ha fet molt gran”. Un d’ells, el Toni, relata que, aquell dia, el seu mestre els va explicar que es feia una concentració al pati. Els va dir que aquells que estiguessin en contra de la violència policial baixessin i els que estiguessin a favor es quedessin a classe. “Els que som fills de policies ens vam quedar, pels nostres pares... la meva família no ho ha denunciat perquè només va passar això i ja està”.

"A la meva classe hi ha molt mal rotllo. Uns posen l’himne d’Espanya i els altres 'Els Segadors' (ho posen al mòbil), uns estan tot el dia visca Puigdemont i els altres visca Espanya”, diu una alumna 

“Doncs a la meva classe hi ha molt mal rotllo”, diu l’Ester, també filla de guàrdia civil i amb una polsera de la senyera perquè se sent “molt catalana”. “És que la teva classe és molt xunga”, li responen els amics. Explica que a la seva aula s’han fet dos grups: “Uns posen l’himne d’Espanya i els altres Els Segadors (ho posen al mòbil), uns estan tot el dia visca Puigdemont i els altres visca Espanya”, em diu enfadada. Tenen ganes que passi tot, que tot torni a ser “com abans”, que es deixi de parlar de l’Institut.

Bandera Espanyola Sant Andreu de la Barca - Sergi Alcàzar Bandera estelada Sant Andreu de la Barca - Sergi Alcàzar

Fotos: Sergi Alcàzar

L’ambient a l’IES és enrarit des de l’endemà de l’1-O, però la situació s’ha agreujat després de l'anunci de la fiscalia de denunciar els 9 professors per haver creat a classe un “clima d’hostilitat” cap als fills dels guàrdies civils, criticant les càrregues policials per impedir el referèndum i qualificant els “agents d’animals” i “gossos rabiosos”. Hi ha dues investigacions obertes, però el ministeri fiscal va demanar aquest dijous unir en una sola causa el cas dels 9 del Palau després que el jutjat de Martorell decidís dividir-la en dos perquè les intervencions dels mestres es van produir en dies diferents: un d'ells ho va fer el 20 d'octubre, els altres vuit, el dia 2. La fiscalia considera que el cas s’ha de tractar en conjunt perquè no s’entén l’un sense l’altre. 

 “El meu fill no l’han adoctrinat mai i parla la llengua que li dona la gana”

Prop de l’institut hi ha el bar El Palau. Amb un cafè amb llet a la mà hi trobo la Cecília Pérez i la Maria Oller, tenen 61 i 58 anys respectivament, i han viscut “tota la vida” al veïnat. “Hem tingut negoci i mai hi ha hagut cap problema”. “El meu fill ha anat a l’IES El Palau. Mai l’han adoctrinat i sempre ha parlat el que li ha donat la gana, català o castellà”. La Cecília no creu que cap professor assenyalés ningú: “És normal que es posés al tema sobre la taula, és normal que després de l’1-O i de tot el que va passar se’n parlés. Una altra cosa no seria normal. Però d’aquí a adoctrinar... S’està polititzant tot perquè a algú l’interessa i per mi que aquest algú és Ciutadans”.

La seva amiga, la Maria, també es mostra sorpresa amb el rebombori: “La meva filla, que també ha estudiat a l’IES, em va trucar per dir-me: ‘Però, mama, què està passant? És que estic al·lucinant, estic molt ofesa amb tot el que s’està dient de l’Institut, l’estan posant de volta i mitja. A mi no m’han adoctrinat'”.

Mentre parlem, al bar del costat, El barrio, hi ha, com a mínim, un guàrdia civil. Va d’uniforme. Ens diu que els seus fills estudien a l’IES però a cicles superiors i que ningú no els ha dit mai res. M’assegura que a la caserna “se’n parla molt del tema”, però prefereix no entrar-hi. “Abans i després de l’1-O i abans i després de la polèmica amb els profes, els meus amics segueixen sent els meus amics, siguin d’un costat o d’un altre. Aquí només ens discutim pel futbol. Que jo soc del Barça!”.

Caserna Guardia Civil Sant Andreu de la Barca cas institut Palau - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

A tocar de la comandància, hi ha les dones de dos guàrdies civils. “Ja és prou dur viure aquí després de l’1-O, que ara hi han ficat els nens pel mig”. Una d’elles m’assegura que la seva filla va a la classe d’una de les professores denunciades. “Jo no he presentat denúncia, he anat directament a parlar amb la tutora. Vaig ser clara: si vols cremar contenidors, crema’ls, però després de les 14:30 —l’hora en què acaben les classes—”. La seva amiga, també amb fills a l’institut, està indignada: “Jo no crec que els assenyalessin, però segur que van parlar de política i van expressar les seves idees i això, a l’aula, no es pot fer”.

Mentrestant, la vida al barri segueix. La gent va a comprar, els jubilats prenen el sol, les mares amb bebès passegen pels carrers i als balcons alguna senyera, alguna bandera espanyola i algun cartell on s’hi pot llegir “Democràcia”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat