"Pocs dies han estat suficients per destrossar una persona, enfonsar-la emocionalment fins a gairebé arribar a un punt de no retorn". El germà d'una professora de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca ha escrit una emotiva carta en la qual lamenta el "malson" per què està passant.

En Mario, germà de la professora Gemma Daban, ha publicat una carta en la qual denuncia com el ressò mediàtic en contra dels nous professors investigats per un delicte d'odi ha fet efecte en la seva germana. En aquest sentit, en Mario apunta als mitjans de comunicació i certs usuaris de la xarxes socials com a autors de l'assenyalament que pateixen els professors. "Em preocupa com hem arribat a tanta baixesa moral en aquesta societat que ens ha tocat viure", exposa el germà de la professora en una carta, en l'assegura que la Gemma pateix un "linxament públic". Dirigint-se a mitjans i internautes, sentència que estan cometent un error: "A tots vosaltres us he de dir que us equivoqueu profundament".

A la carta, en Mario també posa tot el seu esforç a demostrar l'amor de la seva germana per la seva professió. Assegura que forma part d'una tres passions en la vida, com ho és la seva família i ballar, i que una de "bona professional, comprensiva, empàtica i absolutament disposada a ajudar" a tots els seus alumnes. El germà de la Gemma explica que, malgrat que ara la professora estigui "enfonsada", "la seva família, els seus amics, els seus companys i els seus alumnes l'ajudarem a aixecar-se".

"No pot adoctrinar una cosa que no comparteix"

El germà d'una de les professores investigades no dona cap credibilitat als delictes dels que se li acusen, entre els que hi ha "lesionar la dignitat de les persones per motius de discriminació per nacionalitat" i a cinc d'ells també un "delicte d'injúries greus contra els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat".

En aquest sentit, explica que la Gemma "no pot adoctrinar una cosa que no comparteix" i que "no va poder parlar de fets que no va viure", donant a entendre que ella no és amb la causa independentista ni que tampoc no va participar en el referèndum de l'1-O. En Mario segueix la carta negant que la seva germana pogués discriminar els alumnes ni insultar-los o humiliar-los perquè no va amb la seva forma de ser i d'actuar.

La carta, completa

"Avui és un dels dies més tristos de la meva vida. Veure i sentir els suports a un ésser estimat, lluny de creure que em reconfortarien, m'han tornat a aquest malson que mai no podia imaginar que ens tocaria viure. La meva experiència passada com a docent em va arribar a idealitzar una professió que essent dura és terriblement reconfortant i enriquidora.

Però aquesta màxima s'ha polvoritzat en qüestió de dies. Aquest curt espai temporal ha estat suficient per destrossar a una persona, enfonsar-la emocionalment fins a gairebé el punt de no-retorn, humiliar-la professionalment i assenyalat públicament a l'ull d'un huracà que no és el seu.

Ella només té, espero que encara es mantingui, tres passions en la vida, educar, la seva família i el ball, no sé si en aquest ordre. La seva passió per l'educació li ha tingut més de 20 anys amb diferents generacions d'alumnes que només tenen paraules d'agraïment cap a ella, bona professional, comprensiva, empàtica i absolutament disposada a ajudar a cadascun dels seus alumnes en el seu avenç|avanç en la matèria que comparteix. Mai en aquests anys, malgrat el dur que suposa exercir aquesta professió, no ha tingut el mínim problema que li hagi tret la il·lusió d'aixecar-se al matí.

La pregunta constant que em faig és que com algú així pot passar de tenir una vida plena, rica, feliç, coherent a uns principis basats en els valors, la igualtat, la no-discriminació, l'objectivitat, el compromís i la generositat amb els altres, i molt especialment amb els seus alumnes, pot aixecar-se un matí i viure un linxament públic cap a la seva persona. Aquesta pregunta encara no té resposta.

Ella és una persona totalment allunyada de l'activisme polític, mai no li ha interessat el més mínim. Ella no necessita lluir símbols a la solapa ni fer onejar banderes per dir-li a la gent qui és i què pensa.
Ella no pot adoctrinar una cosa que no comparteix.
Ella no va poder parlar de fets que no va viure.
Ella no pot discriminar ningú perquè té principis.
Ella no pot insultar ningú perquè sempre ha cregut que aquesta no és la manera d'imposar el seu criteri.
Ella no pot humiliar ningú perquè no hi ha cap raó per fer-ho.

Als periodistes de mitjans escrits i TV que no només l'han jutjat sense conèixer-la sinó que han difós la seva imatge pública, als centenars que heu deixat, i ho esteu fent en aquests moments, comentaris en el seu Facebook i als articles anteriors, us he de dir que malgrat els terribles insults, vexacions, amenaces, atacs a la seva privacitat, humiliacions...el que realment em preocupa és com hem arribat a tanta baixesa moral en aquesta societat que ens ha tocat viure, com ens deixem portar per persones que ens diuen a qui hem de linxar, què hem d'opinar i a qui hem de seguir. La nostra condició d'ésser humà es perd quan humiliem a algú que ni tan sols no coneixem, del|com de disposats que estem tots en buscar satisfacció al nostre odi i ràbia apuntant algú desconegut sense importar-nos les conseqüències que li puguin portar.

A tots vosaltres us he de dir que us equivoqueu profundament, desapareixereu molt probablement el dia que aflori la veritat, encara que us costarà horrors admetre-la, però d'acord, heu aconseguit el que volíeu, encara que molt probablement voldreu més. Només que un de vosaltres reconegués que s'ha equivocat em sentiria reconfortat.

Ara la seva família, els seus amics, els seus companys, els seus alumnes... l'ajudarem a aixecar-se i intentarem que torni a ser la mateixa d'abans del linxament, a mantenir els mateixos principis, la mateixa integritat, la mateixa criticidad i objectivitat. Potser amb sort podem oblidar algun dia el que estem vivint i simplement ho atribuïm tot a un episodi terrible de mala sort, de confusió, d'agitació mediàtica i puguem tornar a conviure en pau.

Els que la coneixeu potser estigueu d'acord amb les meves paraules. Els altres simplement teniu la mala sort de no conèixer-la.

Els nens mai no menteixen. És possible, però alguns de nosaltres, els adults, sí."

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat