La crisi climàtica no només afecta els ecosistemes i la nostra via diària quan es produeixen més fenòmens meteorològics extrems, sinó que, a més, passa una factura econòmica. Un estudi recent indaga en aquesta direcció: a Catalunya, les onades de calor extrema com les que han colpejat aquest juliol i agost suposaran pèrdues macroeconòmiques de 1.000 milions d'euros del valor afegit brut (VAB) aquest 2025 i, a mitjà termini, el 2029, aquesta xifra podria pujar fins als 6.000 milions d'euros. Aquesta és una de les conclusions principals a les quals han arribat investigadors de la Universitat de Mannheim (Alemanya) i del Banc Central Europeu (BCE).
A escala estatal, Espanya és un dels països més afectats —juntament amb França i Itàlia—, amb pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros aquest 2025 i de 34.000 milions el 2029. Això correspon al 0,8% i al 2,4% del VAB total d’Espanya el 2024, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini. A l'àmbit europeu, els resultats de l'estudi indiquen que, durant l'estiu d'enguany, les onades de calor, les sequeres i les inundacions van afectar una quarta part de totes les regions de la UE, amb un cost macroeconòmic estimat de 43.000 milions d'euros a curt termini, per a aquest 2025, i de 126.000 milions fins al 2029.
Estimacions "conservadores"
Els autors subratllen que aquestes estimacions "són probablement conservadores", atès que no inclouen altres perills, com els incendis forestals, factor clau ara mateix, amb l'exemple clar dels grans focs que han arrasat milers d'hectàrees de terreny a tot Espanya durant el juliol i l'agost. En tot cas, els investigadors indiquen que les xifres són substancialment superiors als 31.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa durant tot l’any 2024, segons dades extretes de reasseguradores.
Al sud d'Europa, sequeres; al nord, inundacions
L'estudi també recorda que els països europeus afronten perfils de risc diferents davant els fenòmens meteorològics extrems, en funció de la seva idiosincràsia i circumstàncies: països del sud, com Espanya, Itàlia o Grècia, estan més exposats a les onades de calor i les sequeres. Per contra, Dinamarca, Suècia o Alemanya registren danys relativament menors en aquest sentit, però la investigació avisa que la freqüència i intensitat dels esdeveniments extrems, especialment les inundacions, estan augmentant en aquestes regions nord-europees.
Reduir emissions i adaptació climàtica
"Els costos reals dels fenòmens meteorològics extrems es manifesten lentament, perquè aquests esdeveniments afecten vides i ecosistemes a través de multitud de canals que van més enllà de l'impacte inicial. Les estimacions oficials acostumen a endarrerir-se", assenyala la doctora Sehrish Usman, de la Universitat de Mannheim. Més enllà d'una reducció "urgent" de les emissions, els investigadors demanen més inversions en adaptació climàtica, amb mesures com la protecció contra la calor a les ciutats o una millor gestió de l'aigua. A més a més, conclouen que calen anàlisis econòmiques "més precises" per poder dissenyar polítiques "que siguin tan eficaces com socialment equitatives".
Segons els autors de l'informe, les noves estimacions "del cost de la inacció" davant del canvi climàtic arriben en un moment "crucial", ja que els ministres de Medi Ambient de la UE han de debatre l’objectiu climàtic comunitari per al 2040 el dijous 18 de setembre. A principis de juliol, la Comissió Europea va proposar una reducció del 90% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en comparació als nivells del 1990. La proposta ara s'ha de debatre i aprovar al Consell Europeu —el conjunt dels governs dels estats membres— i al Parlament Europeu perquè pugui ser adoptada formalment.