El Govern ha aprovat l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària a Catalunya 2026-2030, un full de ruta que vol enfortir la tasca de caus, esplais i casals de joves. El document incorpora 152 mesures repartides en set eixos i inclou reivindicacions històriques del sector, com la creació d’un centre de recursos per a l’associacionisme juvenil i la futura T-Lleure, un títol de transport pensat per facilitar els desplaçaments dels grups de lleure.
La nova T-Lleure ha de permetre a les entitats fer servir el transport públic amb més facilitat i reduir un dels costos que més encareixen les activitats fora del municipi, especialment en entorns rurals. L’estratègia també preveu la posada en marxa del Centre de Recursos per a l’Associacionisme Juvenil, un servei de suport tècnic continuat per a federacions i entitats que el sector fa anys que reclama.
Un dels objectius principals del pla és eliminar les barreres d’accés al lleure educatiu. Segons les dades recollides en el document, el 44% de les famílies identifica el cost com el principal obstacle per participar-hi, mentre que el 60% de les entitats es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això, el Govern vincula aquesta estratègia amb la de lluita contra la pobresa infantil 2025-2030, que reconeix el lleure educatiu com una eina per combatre desigualtats i prevenir l’exclusió social entre infants i adolescents.
El document també reconeix el paper del lleure com a espai d’ús i enfortiment del català, sobretot en contextos on la llengua té menys presència. A més, planteja impulsar la internacionalització del sector a través de programes com l’Erasmus+, l’European Solidarity Corps i el reconeixement de competències amb el Youthpass.
Les entitats celebren l'avenç amb prudència
Les entitats de lleure educatiu han rebut l’aprovació de l’estratègia amb satisfacció, però també amb “escepticisme”. Celebren que el text posi el focus en el “lleure educatiu de base associativa, voluntària i comunitària” i que reconegui el caràcter propi dels agrupaments escoltes i els esplais. Tot i això, lamenten que moltes mesures siguin poc concretes i que no quedi prou definida la manera com s’hauran d’aplicar.
Segons les entitats, el procés de treball tampoc ha estat prou fluid. Tot i que el primer Comitè Consultiu del Lleure Educatiu es va posar en marxa el 2024 i va obrir un espai de negociació amb el Govern, critiquen que durant un any no van tenir notícies del primer document de treball i que, quan el van rebre, només van disposar de dos mesos per presentar-hi esmenes.
Malgrat valorar positivament l’existència del document i algunes de les accions previstes, les entitats avisen que encara hi ha demandes històriques poc definides, com l’accés a locals dignes, l’ús de l’espai públic o la pernoctació. Per això, reclamen al Govern que concreti el marc d’implementació i que mantingui el treball conjunt amb el sector perquè el reconeixement del lleure educatiu es tradueixi en mesures efectives.