Més d'1,5 milions d'alumnes iniciaran el curs dimarts que ve en una situació molt preocupant, ja que el Departament d'Educació i els sindicats mantenen les espases en alt i no hi ha indicis que la vaga convocada per al primer dia lectiu s'hagi d'aixecar. La situació roman enquistada i sense un horitzó d'esperança d'arribar a un acord. De fet, la portaveu d'USTEC, el sindicat majoritari del sector educatiu, ha estat contundent en ser preguntada per les possibilitats que hi havia de l'u al deu que la vaga se suspengués: "un u", ha declarat, és a dir, pràcticament cap. I no sembla una catxa, ja que el curs passat els centres educatius públics de primària i de secundària a Catalunya van viure un total de 22 dies de vaga. La xifra ascendeix a 25 dies si sumem les tres jornades específiques celebrades a les escoles infantils. Òbviament, va ser de lluny el curs escolar amb més incidències que hom recorda en la història recent.
Per a aquest dijous, el departament ha convocat sengles reunions amb USTEC i la CGT per intentar evitar la vaga, encara que el fet que durant l'estiu no hi hagi hagut negociacions pot donar a entendre que les dues parts accepten la situació existent i el seu desenllaç. De fet, la USTEC ha demanat explícitament al president de la Generalitat, Salvador Illa, que s'impliqui personalment en les negociacions, cosa que no succeirà perquè es podria entendre com una desautorització de la consellera Niubó i també perquè aquell dia es troba de viatge oficial a l'estranger. Illa seguirà, en aquest cas, el camí dels seus predecessors que, malgrat les reclamacions del sector educatiu, van quedar fora de les negociacions. Tant Pere Aragonès, en les vagues del 2022, com Artur Mas, durant les retallades salarials, van deixar les negociacions en mans dels consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Irene Rigau.
El temor a un curs ple de vagues no és, per tant, una exageració. I això és una molt mala notícia
Aprofitant el fiasco de l'informe PISA, en quedar Catalunya invalidada de les anàlisis comparatives de l'OCDE per un inexplicable error, la consellera ha destituït la secretària general i ha obert tres expedients disciplinaris a funcionaris per ignorar els advertiments del Ministeri d'Educació en les mostres dels exàmens. Una mesura imprescindible i ja veurem si suficient. En qualsevol cas, una nova responsable de la secretaria general i de facto número dos del departament i el canvi el passat hivern en la secretaria de Millora Educativa haurien d'ajudar a generar noves dinàmiques entre els sindicats i l'administració, malgrat que, si un mira el que reclama la USTEC i el que ofereix el departament, les posicions estan molt allunyades.
Aquest abisme entre les dues posicions és el que impedeix avançar i enquista qualsevol conversa. Els sindicats plantegen reformes estructurals profundes com la incorporació de 15.000 professionals o el blindatge de clàusules salarials per l'IPC, dues qüestions que la Generalitat ha considerat no possibles en una taula de negociació. La Generalitat, en canvi, defensa l'esforç realitzat en el nou pressupost, en el qual l'increment del departament ha estat del 25 % respecte a l'últim aprovat, el 2023. Els pares seran, al final, els que acabaran pagant els plats trencats de la situació, ja que és molt difícil que millori amb l'horitzó d'eleccions sindicals al mes de març. I, a mesura que s'acostin, les posicions seran més dures. El temor a un curs ple de vagues no és, per tant, una exageració. I això és una molt mala notícia.