Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han elaborat una base de dades oberta de 124 datacions de carboni 14 de 45 jaciments estudiats al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici (PNAESM) amb les quals s'ha pogut corroborar la presència humana continuada en punts d'alta muntanya des de fa 10.000 anys. El nou recurs, d'accés obert, suposa "la primera sèrie sistemàtica de datacions absolutes publicada en obert d'una àrea d'alta muntanya del Pirineu", destaca el director del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya (GAAM), Ermengol Gassiot. Les diferents datacions permeten conèixer la seqüència cronològica d'ocupació humana al Parc Nacional, una àrea d'alta muntanya on la recerca arqueològica ha documentat 380 jaciments.
Tres dels jaciments excavats presenten datacions continuades de milers d'anys: el més antic, amb una primera ocupació de fa 10.000 anys, és l'Abric de les Obagues de Ratera, a 2.320 metres; seguit de la Cova del Sard (1.780 m), amb ocupacions des de fa 7.500 anys, i l'Abric del Portarró (2.280 m), amb ocupacions des de fa 7.300 anys. L'estudi assenyala que l'Abric de les Obagues de Ratera ha estat ocupat durant el mesolític, la transició del mesolític al neolític i tot el neolític, l'edat del coure, l'edat del bronze antiga i mitjana, els inicis de l'edat del ferro, l'alta edat mitjana (època visigòtica) i els segles XIX i XX.
Les excavacions en aquest punt confirmen que molt poc després de l'últim període glacial, en un context d'escalfament climàtic progressiu i en el qual encara hi havia petites glaceres de circ a la zona, petits grups de caçadors-recol·lectors ja freqüentaven les àrees alpines de la serralada. Segons Guillem Salvador, coautor de la recerca, publicada a ArcheoLogica Data, aquesta "és una seqüència temporal excepcional que molt pocs jaciments de Catalunya tenen, no només a l'alta muntanya".
Fa 5.000 anys es va incrementar la presència d'humans a la muntanya
Les dades de l'estudi en el qual s'han presentat i analitzat les dates obtingudes, juntament amb els informes de laboratori, el detall de les mostres i context sobre els jaciments, "mostren un fet rellevant: que els jaciments de zones d'alta muntanya, que per a nosaltres es troben en llocs inaccessibles i inhòspits, presenten molt sovint seqüències d'ocupació llargues", segons indica Gassiot. L'article ajuda a precisar moments amb més i menys intensitat d'activitat humana en aquests indrets d'alta muntanya. "Per exemple, un d'aquests períodes és l'època d'Ötzi, l'home dels gels del Tirol. En aquest sentit, les dades apunten que a l'època en què l'Ötzi va creuar el glacial de Tisenjoch —i el van assassinar—, fa uns 5.300 anys, altres zones d'alta muntanya com el PNAESM van experimentar un marcat increment en la presència humana per sobre dels 2.000 metres d'altitud", detalla l'investigador de la UAB.
L'article recull el treball durant 20 anys al PNAESM, i els 380 enclavaments arqueològics registrats comprenen murs; tanques de diferents mides i funcionalitats; possibles estructures d'habitatges; abrics que aprofiten acumulacions d'origen glacial de grans blocs de roca, com ara murs per a la distribució interior i per protegir l'entrada, i un petit conjunt de cercles de pedres que podrien representar monuments funeraris. La base de dades contribueix a modificar el paradigma de les àrees d'alta muntanya com a espais verges i mostra que la presència humana ha estat “continua i recurrent” al llarg de l'holocè i en contextos de variabilitat climàtica.