Fa més de 5.300 anys, un home moria als Alps d'Ötztal sense imaginar que es convertiria en una de les mòmies més estudiades de la història. Descobert accidentalment per uns excursionistes el 1991 entre la frontera d'Àustria i Itàlia, Ötzi, conegut popularment com l'home de gel, ha proporcionat durant dècades informació valuosa sobre la vida a l'edat del coure. Ara, una nova investigació apunta a una possibilitat tan fascinant com inquietant: alguns dels microorganismes que l'acompanyaven en el moment de la seva mort podrien continuar vius avui dia.
L'estudi, publicat a la revista científica Microbiome, ha analitzat de manera exhaustiva l'ADN dels bacteris i fongs presents tant a l'interior com a l'exterior del cos momificat. Els resultats han permès identificar diverses espècies de llevats i microorganismes adaptats al fred extrem que probablement van colonitzar el cos després de la seva mort i van quedar congelats juntament amb ell durant mil·lennis.
La gran sorpresa és que alguns d'aquests microbis no semblen haver quedat simplement preservats com una relíquia biològica del passat. Segons els investigadors, hi ha indicis que certes espècies podrien continuar mantenint una activitat mínima dins de petites bosses d'humitat presents al cos momificat. En altres paraules: després de més de cinc mil·lennis, alguns organismes podrien continuar sobrevivint i reproduint-se lentament.
Microbis capaços de viure en condicions extremes
La descoberta modifica parcialment la visió tradicional que els científics tenien sobre les restes antigues conservades pel gel. Fins ara es considerava que les baixes temperatures mantenien pràcticament tota activitat biològica aturada. Ara, però, els investigadors suggereixen que alguns microorganismes extremòfils, és a dir, capaços de viure en condicions extremes, podrien mantenir-se actius durant períodes molt més llargs del que es pensava.
L'equip científic va recollir mostres de diferents zones del cos d'Ötzi, incloent-hi teixits interns, dipòsits d'aigua acumulats a l'interior de la mòmia i la superfície externa. També van analitzar terra extreta durant l'excavació original i mostres d'aire de la cambra on actualment es conserva el cos al Museu Arqueològic de l'Alto Adige, a Bolzano.
L'objectiu era distingir quins microorganismes formen part de l'ecosistema original d'Ötzi i quins podrien haver arribat durant les dècades posteriors a la seva descoberta. Els investigadors van identificar bacteris moderns associats a la manipulació humana, però també quatre tipus de llevats amb característiques compatibles amb microorganismes presents als Alps fa més de cinc mil anys.
Un dels casos que més ha cridat l'atenció és el del gènere Glaciozyma. Aquesta espècie apareix avui en una quantitat superior a la detectada en anàlisis anteriors i presenta menys danys genètics dels esperables en organismes completament inactius. Aquesta circumstància fa pensar als experts que podria haver mantingut algun nivell de reproducció malgrat les temperatures sota zero en què es conserva la mòmia.
Què aporta la descoberta?
Més enllà de la curiositat científica, la investigació també planteja nous reptes per a la conservació de restes arqueològiques. Si alguns microorganismes continuen vius, podrien arribar a alterar els teixits momificats amb el pas del temps. Tot i que actualment no s'han detectat danys visibles al cos d'Ötzi, els investigadors consideren necessari monitorar aquests ecosistemes microscòpics amb més detall.
La troballa també ofereix una finestra excepcional al passat. Els científics han identificat bacteris intestinals pràcticament desapareguts en les societats industrialitzades modernes, però que encara es poden trobar en comunitats tradicionals. Aquestes dades permeten reconstruir com era el microbioma humà abans dels canvis provocats per la industrialització, l'alimentació moderna i l'ús generalitzat d'antibiòtics.
Més de tres dècades després de la seva descoberta, Ötzi continua revelant secrets. Aquesta vegada no són les seves ferides, els seus tatuatges o el seu últim àpat els que centren l'atenció, sinó els diminuts organismes que van compartir amb ell els seus últims dies. I que, segons apunta ara la ciència, potser encara no han desaparegut del tot.