Un estudi elaborat per tres investigadores de la Universitat de Salamanca i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revelen la baixa presència de dones homes trans i persones no binàries a les sèries espanyoles. L'estudi forma part d'un projecte que analitza com els personatges LGBTIQA+ de les sèries de ficció ajuden a reduir els prejudicis socials. Antidisturbios, Merlí: Sapere Aude, Patria, Física o Química o Veneno, són algunes de les 38 sèries espanyoles, emeses en línia entre 2020 i 2021, que s'han analitzat. El projecte ha analitzat l'orientació sexual, la identitat de gènere i altres aspectes dels personatges que apareixen per tal de descobrir les principals característiques dels personatges LGBT+ en comparació amb la resta. 

Personatges a les sèries espanyoles 

L'estudi destaca que a les sèries existeix una baixa presència de dones cis, és a dir aquelles "que van ser assignades al sexe femení en néixer, que són més de la meitat de la població espanyola i només un 38,9% a les ficcions". A més, també es veu un escàs paper d'homes trans i persones no binàries. La investigació, publicada a finals de 2022, es va realitzar abans de l'anomenada Llei trans i considerant la denominació LGBT+, que actualment s'ha ampliat fins a LGBTIQA+.

Una de les autores de l'estudi, Ariadna Angulo Brunet, investigadora del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut, considera que els dos canvis podrien influir en les noves produccions. "Hi ha antecedents que mostren com el fet de reconèixer el matrimoni entre persones del mateix gènere l'any 2005 va fer que, a la televisió, es modifiqués l'estratègia a l'hora de representar l'homosexualitat, oferint una imatge més positiva d'aquestes persones. Avui, la producció audiovisual i les formes de consum han canviat, però podríem esperar que també es vagi introduint una visió més favorable de les persones trans després de l'aprovació de la nova llei. De fet, una de les troballes del nostre estudi ha sigut que no s'ofereix una representació positiva de les persones trans" ha destacat Angulo. 

L'estudi s'emmarca en un projecte de recerca internacional anomenat LGBTIQ+ screens, que és finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, i té l'objectiu d'estudiar, entre 2019 i 2014, tres aspectes de les sèries de producció espanyola: les característiques dels personatges LGBTIQ+; com aquests poden ajudar a reduir els prejudicis, i quines accions educatives es poden engegar per contribuir-hi. En l'estudi han participat altres especialistes de les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, de Múrcia, Rey Juan Carlos i Nacional de Singapur, així com professionals freelance de Brasil i Sèrbia.

Anàlisi de 749 personatges

Per poder elaborar l'estudi, les investigadores van analitzar 749 personatges de 38 sèries diferents, que es van emetre en alguna de les sis plataformes més destacades: Movistar, HBO, Amazon Prime, ATRESPlayer, Netflix i Disney+. Una de les sèries analitzades ha estat Veneno, una producció que tracta sobre la vida de Cristina Ortiz, "la Veneno". La ficció ha contribuït a engreixar la proporció resultant de personatges trans, un total de 10 d'entre els 749 analitzats. Angulo Brunet detalla que segons l'OMS hi ha "entre un 0,3% i un 0,5% de persones trans i, en aquest estudi, n'hem trobat un 1,3 %, la majoria a la sèrie Veneno". En l'anàlisi d'aquests personatges han detectat que cap té estudis, a diferència dels personatges cis, que en el 60% dels casos tenen estudis universitaris. Una altra de les qüestions que destaquen és un consum més alt de tabac i substàncies il·legals dins els personatges trans". Així doncs, les ficcions contribueixen a il·lustrar uns estereotips més aviat negatius sobre les persones trans. 

Sobre l'orientació sexual, la investigadora subratlla que 19 dels 30 personatges no heterosexuals, són gais, mentre 9 són lesbianes. En aquest sentit, la investigadora adverteix que les plataformes de reproducció en continu tenen encara molta feina per fer si volen normalitzar els col·lectius LGBTIQA+ a les seves produccions.