Elon Musk va reaccionar amb duresa a l’anunci del govern espanyol d’impulsar un paquet de mesures per limitar el poder de les grans plataformes tecnològiques i reforçar la protecció dels menors a internet. En resposta, el propietari de la xarxa social X va publicar un missatge en què es referia a Pedro Sánchez amb l’expressió Dirty Sánchez. Més enllà de l’insult, el concepte té un origen escatològic dins l’argot anglosaxó i fa referència a una pràctica sexual de caràcter copròfil consistent a tacar amb excrements a sobre del llavi superior, simulant un bigoti. L’ús d’un cognom d’arrel hispànica respon a un estereotip contra els mexicans utilitzat als Estats Units.
L’expressió Dirty Sánchez va fer-se coneguda el 2006 arran d’un vídeo pornogràfic en què apareixia Dustin Diamond, el qual protagonitzava una seqüència en què dibuixava un suposat bigoti al rostre de la dona fent servir excrements, una imatge que va acabar associant-se popularment amb aquest terme. Segons la versió que va oferir posteriorment el mateix actor, ell i un grup d’amics solien intercanviar cintes amb continguts similars i l’enregistrament hauria estat filtrat per la parella d’un d’ells. No obstant això, diversos crítics i analistes del sector van qüestionar aquesta explicació i van apuntar que la difusió del vídeo podria haver estat una operació publicitària orquestrada pel seu mànager, Corey Emond, amb l’objectiu de rellançar la carrera professional de Diamond.
Dan Savage, periodista i tertulià nord-americà, va posar en dubte en el seu moment que el Dirty Sánchez fos una pràctica real i va arribar a definir-la com “completament fictícia”, reforçant la idea que el terme s’havia inflat més com a etiqueta provocadora que no pas com una conducta sexual estesa. En aquesta mateixa línia, l’escriptor i professor Brian Bouldrey va recollir al seu diccionari de terminologia sexual Dirty Words: A Literary Encyclopedia of Sex que es tractava d’una “llegenda urbana”, una interpretació que també han compartit altres veus que han analitzat l’origen i la circulació del concepte.
Tot i això, des de l’entorn del vídeo de Diamond hi va haver qui va assegurar el contrari. David Hans Schmidt, responsable del màrqueting de la cinta, va afirmar el 2006 a The Howard Stern Show que Diamond efectivament en protagonitzava un al final del metratge. El mateix Howard Stern va dir que havia vist la pel·lícula i que ho podia confirmar, un episodi que va acabar marcant tant la recepció pública del vídeo que, de vegades, a Diamond se’l coneix encara amb el pseudònim de Dirty Sánchez.
Un concepte guardonat
L’expressió s’ha anat normalitzant en certs circuits de cultura pop i publicitat. Un exemple és el cas de Pot Noodle, un producte de fideus instantanis, que va arribar a comercialitzar un sabor batejat com Dirty Sánchez i el va promocionar amb un anunci televisiu titulat Mariachi’s Shame, el qual va ser guardonat amb diversos premis. Així mateix, Jon Stewart el va fer servir repetidament a The Daily Show, i l’1 de març del 2010 va definir la cimera sobre la reforma sanitària d’Obama com “el Dirty Sánchez de la incompetència legislativa”. Més enllà de la pantalla, fins i tot existeix un còctel amb el nom de Dirty Sánchez elaborat amb Baileys, tequila i Kahlúa.