Una enquesta de l'Oficina Antifrau evidencia que els ciutadans veuen els polítics poc honestos però més d'un 20% toleren les trampes en la sanitat o l'educació públiques. Bona part dels catalans creuen que actualment hi ha menys corrupció que fa uns anys. Almenys així ho evidencia una enquesta realitzada per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que mostra que el 82,6% veuen la corrupció com un problema molt o bastant greu, davant del 88,9% que ho pensava el 2014. El 74,2% creu que hi ha molta o bastanta corrupció, davant del 82,3% que pensava el mateix fa dos anys. Tot i que el grau de tolerància a la corrupció ha baixat, més d'un 20% dels enquestats acceptaria que es fessin trampes per poder beneficiar-se de la sanitat o l'educació públiques. Els votants tenen una major voluntat de càstig electoral als partits, i encara veuen la política poc honesta en general.

L'enquesta es fa cada dos anys i en aquesta ocasió es van entrevistar 850 persones per saber la seva percepció i opinió sobre la corrupció, principalment en l'àmbit públic. El 24% dels enquestats creu que en els últims anys la corrupció ha disminuït, el 36% que s'ha mantingut i el 34% que ha augmentat. El 2012 aquests últims suposaven el 60% del total, i el 2014 ja van baixar al 53%. En general, el 78% dels enquestats pensa que els catalans són molt o bastant honestos i compleixen les lleis. El director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha dit que la situació ha millorat però encara és preocupant, i l'ha justificat en el fet que els casos més greus ja tenen alguns anys d'antiguitat.

Quan es pregunta sobre si han vist accions concretes, el 21% diu haver presenciat personalment algun treballador públic comportar-se de forma corrupta: en el 31% d'aquests casos s'ha afavorit un familiar, un amic, una empresa o un mateix, un 18% ha vist acceptar regals o diners, i la tercera conducta més detectada és seguir criteris inapropiats en multes, empadronament o llistes d'espera. Només un 0,8% diu haver viscut com un policia li demanava un suborn i un 0,7% ho ha viscut a l'àmbit judicial. Un 3,5% ha vist com algú pagava un suborn a un funcionari.

El 66,5% dels enquestats creuen que els funcionaris són molt o bastant honestos. On veuen més corrupció és en les obres públiques, un 81% dels enquestats, l'urbanisme, un 72%, i l'administració de Justícia, un 56%. A més, el 58% dels catalans creu que les administracions públiques catalanes són poc o gens transparents, davant d'un 65% que pensava el mateix el 2014. Quan una institució no dóna la informació que se li demana, el 38% dels enquestats creu que amaga alguna cosa.

Les institucions vistes com a més corruptes són, per aquest ordre, els partits polítics (80%), entitats financeres (78,7%), sindicats (62%) i ajuntaments (56%). No obstant, en tots ha baixat respecte el 2014. L'únic àmbit on els ciutadans veuen un empitjorament és en els mitjans de comunicació. Mentre el 2014 el 58% pensava que la informació sobre casos de corrupció era poc o gens objectiva, el 2016 el percentatge ha pujat fins al 69,5%.

Per activitats públiques, les més corruptes, segons els enquestats, són els contractes públics (71%), la concessió de llicències i autoritzacions (62%), ajuts a empreses (65%) i selecció de personal i subvencions a entitats, amb un 57%. També ha disminuït la percepció de corrupció respecte el 2014.

El grau de tolerància a la corrupció ha baixat lleugerament, però Gimeno considera que encara és massa alt. Així, un 29% accepta que s'empadroni un nen a casa dels avis per entrar a l'escola desitjada, un 22% veu bé fotocopiar llibres sencers, un 21% que es truqui un metge amic per saltar-se la llista d'espera i un 14,6% que un alt càrrec rebi una caixa de vi d'una empresa.

En canvi, només un 2% veu tolerable que un funcionari accepti diners per agilitar un tràmit, i un 4,5% que un polític doni suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic que ha donat suport al seu partit. Un 8,4% creu que no és corrupció que un polític voti a favor d'un projecte per afavorir l'empresa del seu fill, i un 6,9% també accepta que un empresari pagui per obtenir un contracte públic.

Gimeno ha opinat que no hi ha cap grau de corrupció tolerable, perquè aleshores els límits serien molt "flexibles", i considera que encara hi ha "massa justificacions" dels ciutadans envers certes actituds corruptes o impròpies. 

Polítics 

Justament, sobre la política, els enquestats són força durs. El 48% creu que els partits es financen il·legalment, xifra que ha baixat del 55% del 2014. El 84% pensa que el finançament privat dels partits pot acabar influint en les seves decisions posteriors. El 49,6% creu que els polítics són poc o gens honestos.

A més, la immensa majoria, un 82,5% pensa que els polítics fan poc o gens el que toca per lluitar contra la corrupció, 6 punts menys que el 2014. El 64,5% pensa que els nomenaments a l'administració pública es basen en el mèrit i la capacitat, el 69% veu falta de transparència en les decisions públiques, el 80% veu vincles massa estrets entre política i negocis, i el 84,6% demanen més explicacions als polítics sobre la seva gestió.

De fet, el 56% dels enquestats creu que els polítics es presenten a eleccions per poder, influència o enriquiment econòmic personal. 

El 66% dels enquestats creu que les administracions públiques tracten de forma privilegiada les persones i entitats afins al Govern. El 88% creu que hi ha grups d'interès que influencien en les decisions públiques, el 85% diu que aquestes relacions no són prou transparents i el 86% exigiria que les agendes dels polítics siguin públiques. També es demana més control del patrimoni i activitat econòmica dels càrrecs públics. El 86% creu que hi hauria d'haver un organisme independent que se n'encarregués, i un 69% també demana controlar el patrimoni i activitat de la família dels càrrecs públics.

Sobre el possible càstig electoral cap als partits corruptes, els 21% dels enquestats els tornaria a votar, davant d'un 27% que ho afirmava el 2014, i el 44% votaria una altra candidatura. En la lluita contra la corrupció, el 88% dels enquestats creu que s'hauria d'apartar els càrrecs públics esquitxats per un cas, abans que hi hagi sentència.

Gimeno ha demanat als partits una profunda reforma del seu funcionament i finançament, per exemple a través de fundacions, per no allunyar encara més la ciutadania, i els cal més contundència en la lluita contra la corrupció en general i en els casos que els afecten directament.