"Però si sou clavats!". Segur que algú ha escoltat això més d'una vegada. Reconeguem-ho: hi ha gent que ens creuem pel carrer a qui ens assemblem moltíssim, i sempre ha existit la teoria que tothom té 'un doble'. I així és. Ho ha demostrat la ciència. Investigadors de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han descobert l'explicació biològica de per què totes les persones tenen un doble sense cap relació de parentiu: comparteixen característiques genètiques als gens que conformen els trets facials. La investigació ha estat dirigida per Manel Esteller i es publica avui a la revista Cell Report. Segons els investigadors, aquest descobriment podria ajudar a la identificació de persones a partir del material genètic, que seria de gran ajuda en medicina legal i forense.
Fins ara s'havia estès la teoria que hi havia dues persones clavades al món i que, per tant, tothom tenia el seu 'doble' en algun lloc del planeta malgrat no tenir cap vincle familiar. Era tot suposicions. No tenia cap justificació genètica, però malgrat això, era real; i així ho ha demostrat ara la ciència. Tal com compta l'agència EFE, ha estat a partir de la irrupció d'internet i les xarxes socials, en la qual es comparteixen milions de fotografies personals a tot el planeta, la que ha evidenciat que l'existència de còpies entre les cares dels humans és més freqüent del que es creia.
El catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, Manel Esteller, ha explicat que "l'aparició de 'dobles' d'una persona, com si fossin fotocòpies, ha estat motiu d'atenció en les arts i la cultura popular, però mai no ha estat abordada des del punt de vista científic".
"Nosaltres el que hem fet és recopilar material biològic d'aquests individus extremadament semblants (també anomenats 'look-alike' en anglès o 'doppelgänger' en alemany) per veure si trobàvem una raó objectiva de la seva similitud", ha assenyalat el genetista.
Els investigadors van sotmetre persones amb semblances raonables a programes de reconeixement facial per descobrir parelles d'individus que eren gairebé indistingibles entre elles. Després, van analitzar la seva seqüència de l'ADN (genoma), el seu perfil epigenètic (mecanismes de regulació del genoma) i la seva composició de microbis (microbioma). Els resultats van permetre descobrir que els dobles humans comparteixen variacions similars del seu ADN, particularment en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, nas, ulls, barbeta i front.