El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona, és el que més persones va tenir tancades el 2023 a tot l'estat espanyol. Concretament, va acollir 589 de les 2.085 en el conjunt dels set recintes de l’estat espanyol —els altres són a Algesires, Las Palmas, Múrcia i València, mentre que els de Madrid i Tenerife van restar tancats per obres—, és a dir, un 28% del total. A més, l'únic CIE a Catalunya també és el que va tenir els internaments més llargs, amb una durada de 34 dies de mitjana (per sobre dels 27 dies en el conjunt del sistema). Aquestes són les dades que s'extreuen de l’informe del Servei Jesuïta a Migrants en col·laboració amb Migra Studium i altres entitats, titulat Internament ‘mutejat’, i que té per objectiu posar l’accent en l’opacitat política i el silenci social que envolta els CIE.

L'anàlisi també revela altres dades preocupants pel que fa al CIE ubicat a la Zona Franca. Del total de persones internades, 336 (és a dir, més de la meitat) ho estaven per estada irregular a l'estat espanyol, cosa que suposa la gran majoria. Més lluny queden les 68 recloses per haver arribat amb pastera, i les 58 detingudes per expulsió judicial per substituir una pena superior a un any, entre altres casuístiques. El CIE de la Zona Franca també és l'únic on hi ha dones, amb un total de 62 (mentre que dues altres van ser a Madrid els pocs dies que va estar actiu aquest centre). Pel que fa a les persones alliberades, de les 561 persones que van sortir del CIE de la Zona Franca l’any passat, 322 van ser posades en llibertat (el 57%) i 218 van ser expulsades o retornades (el 39%).

"L'internament és una mesura innecessària, ineficaç i de patiment"

El Servei Jesuïta a Migrants i les entitats que visiten els CIE indiquen que moltes persones tenien perfils molt complexos, en situacions de molta vulnerabilitat i amb arrelament. "L’internament és una mesura innecessària, ja que no en depèn l’eficàcia de les devolucions i expulsions. És una mesura ineficaç, i és una institució summament aflictiva i un patiment ocult en la societat i molt costós per a la butxaca del contribuent", ha avisat Josep Buades, primer autor de l’informe.

Cel Far, educadora social i voluntària de visites al CIE de la Zona Franca, ha recordat els noms d'algunes persones tancades que van sol·licitar visita i algunes de les quals no va arribar a conèixer, ja que quan va rebre l'autorització per entrar al centre ja havien estat expulsades o posades "en relativa llibertat, amb un paper a la porta del CIE i, amb una mica de sort, amb una targeta de metro amb algun viatge". Aquesta voluntària també ha relatat les condicions precàries en què fan les visites i ha parlat de les vides, molt fràgils i en situació de molta vulnerabilitat, de les persones tancades en aquests centres.

Pel que fa a la vida de les dones en aquest centre, els autors avisen de les condicions. “Hi ha hagut episodis en què només hi ha hagut una dona al mòdul durant dies. Creiem que aquesta situació afegeix una penositat en la situació d’internament”, ha alertat José Javier Ordóñez, advocat de la fundació Migra Studium i coautor de l’informe. Ordóñez també ha volgut posar el focus en la retenció d’un grup de 69 persones bolivianes sense visat vàlid en un creuer a l’abril a Barcelona. Per a aquest advocat, el creuer es va convertir "en una mena de CIE per fer el cribratge d'entrada a l'Estat". "Estem convençuts que va ser una prova pilot de com hauria de funcionar el Port de Barcelona en l'aplicació de futures polítiques del Pacte Europeu", ha avisat Ordóñez, que ha lamentat que es tingui molt poca informació del que passa al Port de Barcelona.