Les tretze presons catalanes acullen actualment un total de 9.357 persones que compleixen condemna, de les quals el 53% són estrangeres, la majoria del Magrib. D’aquest total, el 33% dels reclusos no coneix la llengua catalana. Per la seva part, professionals dels centres penitències (uns 5.000) usen el català en un 74 %. Per la seva part, els professionals dels centres penitenciaris (uns 5.000) usen el català en un 74% dels casos, però aquest percentatge baixa al 17% quan s’adrecen als reclusos. Pel que fa als centres educatius de justícia juvenil, l’ús del català entre els professionals és del 88%, i quan els professionals s’adrecen als joves (uns 6.000 a l'any), baixa fins al 28%, segons dades fetes públiques pel Departament de Justícia. Per capgirar aquesta realitat, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han presentat aquest dilluns un pla d’accions per al foment del català en l’àmbit de l’execució penal 2026-2030 i incrementar el seu ús fins al 20%.
El lema de la campanya d’actuacions és El català obre portes.“L’objectiu és que el català surti de les classes i sigui un instrument positiu al servei de la reinserció”, ha declarat el conseller Espadaler, mentre que el conseller Vila ha insistit que l’acció es planteja en el marc del Pacte Nacional per la Llengua i “serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones”. A la presentació també ha assistit la secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Elena Pérez.
El pla preveu la presència de referents lingüístics actius als centres per tal de dinamitzar les actuacions; detectar necessitats; donar suport als equips; impulsar bones pràctiques; coordinar-se amb els òrgans de seguiment, i ajudar a desplegar els objectius anuals.
El cas dels funcionaris de Justícia, aturat
El Pla del Govern del president sociialista Salvador Illa inclou la necessitat d’elaborar i desplegar plans de foment del català en "sectors deficitaris", com és el cas de l’Administració de Justícia. En aquest marc, es va anunciar que els funcionaris dels jutjats de Catalunya cobraran per primera vegada un complement de productivitat vinculat a objectius, per la seva implicació en l'ús del català en la documentació i en el desplegament de les noves oficines judicials previstes en la llei d'Eficiència. Ho van acordar el Departament de Justícia i els sindicats representants, STAJ, CSIF, CCOO i UGT. Això no obstant, el complement que s’havia de començar a aplicar aquest any s’ha aturat, segons confirmen fonts de Justícia preguntades per aquest diari.
Paral·lelament, tot i els esforços de Justícia, el català continua sent discriminat als jutjats De Catalunya, segons les dades de 2025. Les sentències en català no superen el 6,3%, i quan l’usuari demana ser atès en llengua catalana, que és una minoria (6,6%), tampoc se li respecta. D'aquest total, el 79,10 % dels plets s’haurien d’haver de respondre en català, però no s’hi han notificat.