La criminalització d’una part de la població estrangera s’ha intensificat no només a les xarxes socials, sinó també en espais de debat considerats seriosos, com és el Parlament de Catalunya. "Els menors magrebins només venen a l’Estat espanyol a delinquir; les presons catalanes són plenes d’estrangers, i hi ha violadors estrangers arreu", són discursos normalitzats per representants dels grups ultres de Vox i Aliança Catalana a l’atri de la cambra catalana. La deriva és tal que la Mesa del Parlament, finalment, ha creat una comissió amb experts per saber com actuar. Inicialment, el president del Parlament, Josep Rull, aturava els discursos considerats d’odi, però en crear l’efecte contrari a les xarxes, ara es deixa intervenir el diputat de torn i, al final, qualsevol altre grup el pot denunciar a la cambra, a la Fiscalia o als tribunals. Ningú ho ha fet per ara. La llibertat d’expressió preval.
Fa uns mesos, representants de Vox asseguraven que utilitzaven dades oficials en afirmar que "tots els violadors que hi havia a les presons catalanes eren estrangers". És cert? L’aïllament d’una xifra de delinqüents del total d’empresonats, així com de la seva comunitat, provoca una manipulació de la realitat. En aquest reportatge, ElNacional.cat exposa les dades oficials. Totes. Les que ofereix l’Idescat i les del Departament de Justícia, que setmanalment actualitza les persones que hi ha a les presons catalanes, la seva nacionalitat i el delicte comès. Les dades més actualitzades són del 2 d’abril passat. Els incidents a les presons catalanes també es monitoren, inclosos els atacs a funcionaris.
Hi ha més reclusos estrangers?
Actualment, la població reclusa a Catalunya és de 8.839 persones, que representen el 0,10% dels 8.067.454 ciutadans que hi ha al país, segons les xifres de l’Idescat a gener de 2025.
La població reclusa ha crescut en un miler de persones des del 2022, quan va caure a la xifra històrica de 7.713 reclusos. La reforma legislativa del 2015, que reduïa certes penes per narcotràfic, més altres factors, va fer buidar les presons a l’Estat espanyol, que any rere any s’omplien d’interns de forma imparable fins a arribar a 10.532 persones tancades en penals a Catalunya l’any 2010, i unes 76.079 a l’Estat espanyol. Val a dir que durant el que portem de 2025 han passat 10.307 persones diferents per les presons catalanes.
La dècada de l’any 2000 es va veure un increment substancial de persones estrangeres a Catalunya, i per tant també a les presons catalanes, on van superar el 20% del total, amb 1.429 persones estrangeres del total de 6.165. La majoria eren de la regió del Magrib (545).
Un quart de segle més tard, a Catalunya, tot i que de forma ajustada, hi ha més persones estrangeres als nou centres penitenciaris: 4.580 (52%) estrangers enfront de 4.259 (48%) de nacionalitat espanyola. Unes 321 persones més de fora.
El conjunt de la població estrangera censada a Catalunya és ben lluny d’aquesta paritat penitenciària. Segons l’Idescat, hi ha 1.444.192 persones estrangeres a Catalunya, que representen el 18% del total de la població. I els reclusos estrangers (4.580) representen el 0,3% del total de població estrangera que viu a Catalunya.
Aquests percentatges evidencien que els delictes que cometen els estrangers no queden impunes, com s'afirma en els discursos xenòfobs. Per la seva part, els reclusos amb nacionalitat espanyola (4.259) representen el 0,06% de la població nacional que viu a Catalunya.
A més, la població reclusa continua sent dominada pel sexe masculí: 8.319 homes (94%) i 520 dones (6%). I una diferència és que la majoria de les dones condemnades són espanyoles (351 dones), seguides per les de l’Amèrica Central i del Sud (87), mentre que del Marroc només hi ha 16 dones.
Quines nacionalitats hi ha?
El Marroc és el país d’origen de 1.666 persones estrangeres que hi ha a les nou presons catalanes actualment. I representen el 36% de la població reclusa estrangera, amb 106 països inscrits a l’estadística de Serveis Penitenciaris. Però representen el 0,6% de la comunitat marroquina que viu a Catalunya: 241.179 persones; i si aquest percentatge es calcula sobre el total de 140.182 d’homes marroquins censats, són l'1,2%.
Segons les dades, la població de la regió del Magrib continua dominant a les presons: ha passat de 545 persones l'any 2000 a 1.978 aquest 2025, si se li sumen els 293 reclusos d’Algèria, més 12 de Líbia i 7 de Mauritània.
La regió d'Amèrica central i Sud-amèrica és la segona àrea geogràfica amb més condemnats: 1.200 persones, i els països amb major presència són Colòmbia (263) i Republicana Dominicana (209). La segueixen països europeus, com Romania, amb 188 reclusos. Hi ha unes 264 condemnats de l’Àfrica.
Els delictes dominants
La majoria de les persones que estan a les presons catalanes han estat condemnades o esperen judici per haver comès delictes contra el patrimoni, la majoria robatoris amb violència (41,3%). El segueixen delictes contra la seguretat col·lectiva (19,%), inclòs el tràfic de drogues; seguits per homicidis (10,7%); delictes contra la llibertat sexual (9,29%), i violència de gènere (8,8%), segons les dades del Departament de Justícia.
A més a més, la majoria de les persones estan en règim ordinari, és a dir, que poden fer vida en comunitat, mentre que només 72 espanyols i 107 estrangers estan en règim tancat, és a dir aïllats, la majoria per inadaptats i 34 per perillositat.
Pel que fa a les edats, la població estrangera és més jove que l’espanyola, tot i que les dades són força similars. Així, de 18 a 24 anys, hi ha 796 reclusos estrangers, mentre en la mateixa franja d’edat hi ha 260 reclusos espanyols. La principal franja d’edat d'interns coincideix en tots dos casos: uns 2.416 espanyols de 31 a 50 anys i uns 2.435 d’estrangers de la mateixa edat. Una diferència més és que hi ha 1 persona estrangera més gran de 80 anys empresonada, mentre d’espanyoles n'hi ha 15.
Els delictes més greus
Pel que fa al delicte més greu, actualment hi ha 399 persones condemnades per assassinat, de les quals 51 per violència de gènere. D’aquest total, 233 reclusos són espanyols, mentre que 166 són estrangers. I filant més prim: del total d’assassins estrangers hi ha: 33 del Marroc, 17 de Romania, 15 de la República Dominicana, 10 de la Xina, 9 del Pakistan i 8 de Colòmbia. Per tant, el delicte més greu té nacionalitat espanyola a les presons catalanes.
Pel que fa a l’homicidi, inclosa la seva variable d’homicidi imprudent i el de violència de gènere, hi ha un total de 630 reclusos condemnats, dels quals 326 són espanyols i 304 estrangers. Novament, els estrangers van per darrere a l’estadística. La majoria d’estrangers són del Marroc (95), de la República Dominicana (40), de Colòmbia (21), i de Romania (14).
Els delictes sexuals no són tots denunciats, malgrat que any rere any s’incrementen en les dades policials i judicials. Els investigadors parlen d’una xifra negra, ja que sovint passa en espais tancats, la majoria amb persones conegudes, i sobretot en la família, en els casos de menors d’edat.
El delicte de violació és el més usat contra la població estrangera per part dels partits d’ultradreta. A Catalunya, hi ha un total de 34 condemnats per aquest delicte, dels quals 26 són estrangers i 8 espanyols, segons l’estadística de la primera setmana d’aquest abril. Dels estrangers, els principals són: 7 del Marroc, 4 de la República Dominicana, i 2 de Romania, com també de l'Equador i Colòmbia. Així, qui afirmi que a les presons catalanes només hi ha violadors estrangers, menteix. Són majoria i de nacionalitats diverses. Amb tot, cal recordar que els violadors representen el 0,3% del total de persones empresonades a Catalunya.
I si s’amplia el focus, per delictes d’abús i agressió sexual a menors i majors d’edats el volum d’empresonats és de 815 persones. D’aquest total, 423 persones són de nacionalitat espanyola i 392 són estrangers. D’aquest total, 110 persones són originaris del Marroc, seguits de lluny per ciutadans de Bolívia (27), Colòmbia (24) i l'Equador (22).
Les presons són plenes de persones amb dificultats socials i econòmiques, segons els estudis. Per contra, els delinqüents relacionats amb la corrupció, com el frau fiscal o estafes, són una minoria als penals, tot i que també afecten el benestar social i les inversions públiques, segons insisteixen a afirmar responsables de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Actualment, hi ha uns 191 espanyols a les presons catalanes per delictes de corrupció, com ara contra Hisenda, contra la Seguretat Social, de subvencions de la UE, malversació i suborn, enfront del 47 de persones estrangeres.