Absolució sense judici. La secció 2a de l’Audiència de Barcelona ha absolt, de viva veu, l’agent de la Guàrdia Urbana, a qui la fundació Arrels demanava 10 anys de presó per temptativa d’homicidi amb l’agreujant d’aporofòbia (odi al pobre) per haver disparat un tret a l’abdomen d’un sensesostre malalt mental, el novembre de 2020 al passeig de Sant Joan. El judici s’havia de celebrar aquest dimecres, i la defensa de l’agent -exercida per la penalista Paz Vallés- ha demanat l’expulsió de l’acusació popular d’Arrels, ja que no tenia habilitació de l’home sense llar, Marjan, i que no ha estat localitzat. La fiscal -que no acusava l'agent, en assegurar que va actuar "en legítima defensa"- ha defensat la legitimació d’Arrels en ser acusació popular, tal com ho va acordar la secció 7a de l’Audiència de Barcelona el 2022, perquè no es requereix una legitimació expressa, i en aquest cas l’aporofòbia denunciada és un mal “d’interès col·lectiu”, i l’entitat s’encarrega de cuidar a persones sense llar a la ciutat.
Després d'un recés per debatre-ho, el tribunal -presidit pel magistrat José Carlos Iglesias-, però, s’ha aferrat a un tecnicisme legal, que Marjan no havia habilitat a Arrels a defensar-lo, tot i estar personat amb un advocat d’ofici en tot el procediment.
La Fiscalia acusa l'home d' atemptat contra l’autoritat -ja que duia un petit ganivet a la mà i anava amunt i aval del passeig i no feia cas a l'agent-, i demana el seu ingrés en un centre mental per patir esquizofrènia crònica, i en estar absent i en rebel·lia judicial des del 2023, el judici s'ha suspès per a ell.
Contrària als drets fonamentals
En acabar la vista, Eva Hobeich, responsable dels serveis jurídics d'Arrels, ha lamentat que “no s’hagi celebrat el judici per poder valorar si aquesta actuació de l’agent ha sigut proporcionada o no i si va ser aporòfoba o no”.
La penalista ha afegit que l’apreciació del tribunal ha sigut “una interpretació massa restrictiva i contrària als drets fonamentals i a l’accés a la justícia”, sobretot quan la persona viu al carrer, no té un telèfon i hauria de tenir una major atenció judicial. La Fundació Arrels ja ha anunciat que presentarà un recurs contra l’absolució de l’agent a la sala d'apel·lacions del TSJC.
Resolucions oposades
A l'inici de la vista, l'advocada de l'agent ha citat la doctrina del cas Atutxa, en la qual es va mantenir l'acusació popular -tot contradient la doctrina Botin, que la va expulsar i va salvar-lo de ser jutjat- perquè l'acusació popular tenia un interès general, i en el cas del sense sostre, "el dret a la vida és un dret individual, no col·lectiu", ha manifestat Paz Vallés.
La secció 7a de l'Audiència de Barcelona va habilitar Arrels com a acusació popular en el procediment, el 2022. El tribunal va corregir la jutgessa instructora del cas, que inicialment va expulsar l'entitat "perquè per exercitar l'acció popular és necessari acreditar l'existència d'un interès legítim". El tribunal raonava: "La veritat és que aquesta circumstància ni l'exigeix expressament el nostre ordenament jurídic, ni ha estat establerta com a tal per la jurisprudència del Tribunal Suprem i la del Tribunal Constitucional, raó per la qual no apreciem cap motiu de pes per a denegar la personació en la present causa de l'entitat Arrels Fundació com a acusació popular."
Això no obstant, el president de la secció 2a de l'Audiència de Barcelona ha assegurat que resolució dels seus col·legues no resolia el supòsit actual perquè Marjan està en rebel·lia, i ha donat carpetada al cas sense ni analitzar les proves, que també podrien haver conclòs en l'absolució de l'agent.