La tripulació de la missió Artemis II ja es troba a casa, sana i estalvi, després d’una operació de descens i d’amaratge sobre les aigües del Pacífic, davant de la costa de Sant Diego (Califòrnia), que la NASA va qualificar de “perfecte”. A les 2.07 de la matinada hora catalana, la nau Orion, anomenada Integrity, va completar el descens vertiginós de 13 minuts i va superar el moment més crític i perillós de tota la missió, l’entrada a l’atmosfera terrestre, a 40.000 kilòmetres per hora (aproximadament 30 vegades la velocitat del so, o Mach 2), amb la càpsula convertida en una bola de foc. L’escut tèrmic, que suscitava certes dubtes després dels problemes a l’Artemis I, va superar satisfactòriament les temperatures extremes generades per la fricció amb l’atmosfera terrestre, de fins a 2.760 graus, i els paracaigudes van funcionar sense problemes, suavitzant l’impacte sobre l’aigua. Els quatre tripulants de la missió que ha tornat a portar l’home fins a la Lluna després de més de mig segle, el comandant Reid Wiseman, el pilot Victor Glover, el primer astronauta negre en orbitar la Lluna; Christina Koch, la primera dona, i el canadenc Jeremy Hansen, s’han jugat la vida, però han completat amb èxit aquesta missió de deu dies que es va enlairar des de Florida l'1 d’abril, que els va portar per l’espai profund més lluny que cap altre ésser humà ha arribat mai (a més de 406.000 quilòmetres de la Terra) i després d’orbitar la Lluna i observar la seva cara oculta.  

Després de sis minuts que es van fer eterns del que es coneix com a blackout, la desconnexió entre el centre de control de Houston i la tripulació a causa del plasma que envoltava la nau que talla qualsevol comunicació, va arribar el moment més esperat i emocionant: “What a ride. We're stable. All four of us are okay" (“Quin viatge. Estem estables. Tots quatre estem bé” i el personal de la NASA va esclatar d’alegria amb vítors i aplaudiments. “Houston, Integrity, us rebem fort i clar”, van respondre, confirmant el restabliment de les comunicacions. “Reid, Victor, Christina i Jeremy, benvinguts a casa i felicitats per aquest assoliment realment històric. La NASA agraeix al president Donald Trump i als seus socis al Congrés el suport i els recursos que han fet possible aquesta missió i el futur d’Artemis”, va declarar l’administrador de la NASA, Jared Isaacman.

Separació del mòdul de servei i alineació de l'escut tèrmic

Abans del moment del descens i l'amaratge, la tripulació va haver de realitzar la maniobra RTCB, que va consistir a encendre els motors per corregir la trajectòria de retorn cap a la Terra, una encesa de vuit segons que va refinar el rumb i va assegurar l'ingrés correcte a l'atmosfera terrestre. Vint minuts abans de la reentrada, el mòdul de servei europeu es va separar de l'Orion, i posteriorment es va desintegrar en l'atmosfera sense causar danys. Encara quedava una darrera maniobra d'inclinació de 18 segons que va alinear l'escut tèrmic amb la inclinació necessària per a la reentrada, clau per garantir una reentrada segura. Si l’angle era massa baix, la nau podria rebotar i quedar atrapada a l’espai. Si era massa pronunciat, els riscos tèrmics i estructurals augmenten de manera crítica. Tot va sortir com estava previst i el descens fins a l'amaratge, l'anomenat splashdown, va ser perfecte, segons va celebrar la NASA. Durant l’amaratge, l’Orion ja havia completat la reentrada atmosfèrica, que va incloure 13 minuts crítics: la separació del mòdul de servei, la reentrada a 35 vegades la velocitat del so (prop de 38.600 km/h), temperatures de 2.760 °C (gairebé 3.000 °F) i 6 minuts d’apagada de comunicacions a causa del plasma.

Protocols estrictes abans de recuperar la tripulació

Després de l'amaratge en aigües del Pacífic, encara es va trigar un parell d'hores en poder veure la tripulació sortir de la càpsula Orion. Segons els protocols de seguretat de la NASA, els tripulants han de romandre dins la nau durant aquest temps abans que els equips de rescat puguin obrir l’escotilla. Aquest temps és essencial perquè primer els bussos han d'estabilitzar la càpsula col·locant-li un anell de flotació per mantenir-la en posició vertical en l'aigua, i s'ha de comprovar que no hi hagi fugues de gossos perillosos com l'amoníac en el sistema de refrigeració de la nau. Els sensors embarcats també havien de recopilar dades sobre el comportament dels sistemes de suport vital i la integritat estructural de la càpsula durant i després de l'impacte. Finalment, s'avalua mèdica preliminar per verificar l'estat de salut bàsic dels astronautes. Un cop es va realitzar aquest procés, els astronautes van ser estrets un a un amb l'ajuda dels bussos de les forces armades nord-americanes. Posteriorment, van ser transportats fins a una bassa inflable, des de la qual van pujar a un helicòpter que els va transportar fins al vaixell de recuperació, l'USS John P. Murtha, on van rebre avaluacions mèdiques completes per poder continuar amb la seva recuperació postmissió.