La missió Artemis II, que dimarts passat va completar el seu periple lunar que la va portar a la cara oculta del satèl·lit, culminarà el retorn a la Terra en unes hores, després d’haver fet història portant de nou a la humanitat fins a la Lluna 54 anys després. Els quatre tripulants de la nau Orion, Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen, tornaran a casa deu dies després de l’enlairament, però abans hauran de superar un dels moments més crítics i perillosos del viatge: un descens vertiginós que durarà a penes 13 minuts i en el que qualsevol desviació podria resultar fatal. En aquest temps, la nau Orion passarà de viatjar en el buit de l’espai a precipitar-se cap a l'oceà Pacífic, davant les costes de San Diego (Califòrnia). La càpsula impactarà contra l’atmosfera terrestre a 40.000 km/h (aproximadament 30 vegades la velocitat del so, o Mach 32), baixant a 10.600 metres per segon, amb la nau convertida literalment en una bola de foc. El moment de l’amaratge està previst a les 20.07 d’aquest divendres, hora de la costa est dels EUA (les 2.07 de la matinada de divendres a dissabte, hora peninsular). La cobertura oficial i gratuïta de la NASA començarà uns 90 minuts abans de l’amaratge. Es podrà seguir en directe, amb comentaris d’experts, a través de la plataforma NASA+, el canal oficial de YouTube i el web de l’agència espacial.

Un desafiament extrem contra les lleis de la física

Els experts de la NASA consideren que el reingrés i l’amaratge de l’Orion són la fase més crítica d’Artemis II perquè concentren, en uns 13–14 minuts, gairebé tots els riscos més exigents de la missió: calor extrema, forces G elevades, possibles fallades de l’escut tèrmic o dels paracaigudes, pèrdua de comunicacions i una recuperació complexa en mar obert. Aquesta velocitat generarà temperatures superiors als 2.760 °C a la superfície exterior de la càpsula, posant a prova de manera intensa l’escut tèrmic. Durant el descens, els astronautes Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen experimentaran forces de fins a 3,9 G (gairebé quatre vegades la gravetat terrestre), amb pics que podrien arribar fins a 7-7,5 G en situacions de contingència. El marge d’entrada a l’atmosfera és extremadament reduït. Si l’angle és massa baix, la nau podria rebotar i quedar atrapada a l’espai. Si és massa pronunciat, els riscos tèrmics i estructurals augmenten de manera crítica. Per ajustar-lo amb precisió, es farà una última maniobra uns 16,5 minuts abans de la reentrada, clau per garantir una trajectòria segura. Un cop dins del corredor de reentrada, durant aquest descens extrem, la fricció amb l’atmosfera generarà un plasma superescalfat al voltant de la càpsula, que bloquejarà les comunicacions amb Houston durant uns sis minuts. Durant aquest període en el qual la nau passa per la temuda “apagada de comunicacions”, els astronautes romandran en silenci absolut, amb el cap inclinat cap avall per mantenir la referència de l’horitzó, mentre supervisen constantment els sistemes de la nau. La incertesa no es dissiparà fins que els 11 paracaigudes s’obrin de manera progressiva i redueixin la velocitat de la nau fins als 27 km/h, que permet un amaratge suau.

Canvis en l’escut tèrmic i en l’angle d’entrada

Una de les grans incògnites és com es comportarà l’escut tèrmic de la nau Orion, que és la principal i única barrera entre la tripulació i les temperatures extremes de la reentrada. La NASA ha dissenyat la base de la nau amb un material ablatiu avançat, que es consumeix progressivament per dissipar la calor. Durant la missió no tripulada Artemis I, el 2022, l’escut tèrmic va protegir correctament l’interior de la nau, però no es va comportar exactament com s’esperava: el material es va desprendre de manera irregular durant el descens. Aquest problema va obligar la NASA a dur a terme una investigació exhaustiva i va ser un dels principals motius del retard d’Artemis II fins a aquest any. Ara, amb la missió en marxa, l’atenció se centra a comprovar que les millores introduïdes garanteixen un retorn segur de la tripulació, en un dels moments més crítics de tot el viatge.

Així va quedar l'escut tèrmic de la nau de la missió Artemis I, que va patir danys inesperats (NASA)
Així va quedar l'escut tèrmic de la nau de la missió Artemis I, que va patir danys inesperats (NASA)

A més, després dels problemes tècnics de l’escut tèrmic en l’Artemis I (més de 100 punts d’esquerdes i despreniments de material), la NASA va prendre una decisió clau: abandonar la tècnica de skip reentry (entrada amb rebot) utilitzada el 2022. En lloc de rebotar contra les capes altes de l’atmosfera per refredar-se de manera progressiva, l’Orion farà una reentrada directa, amb un angle més pronunciat de -5,8°. Aquest canvi elimina el rebot que provocava una acumulació de calor a l’interior de l’escut tèrmic i prioritza així la seguretat de la tripulació.

L'escut tèrmic de la nau Orion, durant el seu ensamblatge (NASA)
L'escut tèrmic de la nau Orion, de la missió Artemis II, durant el seu assemblatge (NASA)

Conscients dels riscos, però no els deixa dormir

En una roda de premsa poques hores abans del retorn, el pilot Victor Glover i el comandant Reid Wiseman van confessar que la idea de “muntar en una bola de foc a través de l’atmosfera” no els deixa dormir des que van ser assignats a la missió en el 2023. Els tripulants són molt conscients que un sol error en l’angle de reentrada podria fer que la nau reboti cap a l’espai o es desintegri, el que fa que aquest tram sigui extremadament tens per ells. Han estat preparats per aquest moment, i també les seves famílies. “Des que vaig començar al programa... hem estat parlant amb l’equip sobre aquest problema en tot moment i ens han acompanyat en la investigació”, ha assegurat Amit Kshatriya, administrador associat de la NASA, que ha explicat que els riscos que comporta l’amaratge d’aquest divendres s’han analitzat des de l’inici del procés. A més, ha afegit que la tripulació ha parlat de qualsevol risc amb els seus éssers estimats. “Sé que estan ben preparats... el coratge que demostren les famílies durant aquestes missions és tan gran o fins i tot més que el que demostra la tripulació quan hi va”.

Amit Kshatriya, ha assegurat que la NASA confía en què l’amaratge serà un èxit. “Tots els sistemes que hem posat a prova en els darrers nou dies —suport vital, navegació, propulsió i comunicacions— depenen dels últims minuts de vol”, ha explicat. “Tenim plena confiança en el sistema, en l’escut tèrmic, en els paracaigudes i en els mecanismes de recuperació que hem desenvolupat. L’enginyeria ho avala, igual que les dades de vol d’Artemis I, les proves a terra i les nostres anàlisis”, ha afegit. Tot i això, Kshatriya ha reconegut que els astronautes posaran «les seves vides en joc amb aquesta confiança”.

Les etapes del descens i l’amaratge

Jeff Radigan, director de vol d’Artemis II, ha detallat la seqüència de l’amaratge. En primer lloc, el mòdul de tripulació i el mòdul de servei se separaran cap a les 18.33 hores (horari de la costa est), 7 hores més a la Península). “Farem una maniobra per allunyar lleugerament el mòdul de tripulació del mòdul de servei mentre inicia el descens”, ha explicat. La tripulació entrarà en un període d’inactivitat a les 18.53 h i, uns deu minuts més tard, a les 19.03 h, es desplegaran els paracaigudes de frenada. Tot seguit, a les 19.04 h, s’obriran els paracaigudes principals. Finalment, el desplegament complet dels paracaigudes permetrà reduir la velocitat fins a l’amaratge, previst per a les 19.07 h.  Els tripulants es comunicaran amb el centre de control i amb els equips de recuperació (helicòpters, vaixells i bussos) per confirmar l’estat dels sistemes, l’absència de fuites o gasos perillosos (com ara amoníac del sistema de refrigeració), i l’estat de salut bàsic. S’instal·larà un collar inflable per estabilitzar la càpsula, i una bassa inflable sota l’escotilla lateral que servirà de plataforma per extraure a la tripulació. Només després de confirmar que és segur apropar-se i obrir, s’autoritzarà l’extracció, s’obriran les escotilles i els astronautes seran extrets de la càpsula un a un, ajudats pels bussos, i pujaran a la basa i després seran traslladats en helicòpter fins al USS John P Murtha, el vaixell de recuperació, per les avaluacions mèdiques.