El final de l'estiu ha arribat, com cantava el Dúo Dinámico. Llapis, agenda i el quadernet amb deures d'estiu a la motxilla, aquest dilluns 8 de setembre comença el nou curs escolar per als alumnes d'Infantil, Primària i ESO —el Batxillerat i l'FP de Grau Mitjà i Superior comença el 12 de setembre, després de la Diada—, i més d'1,6 milions d'alumnes de tot Catalunya es preparen per tornar a les aules. El curs d'enguany, el 2025-2026, arrenca amb els mateixos reptes que l'anterior, després d'uns anys convulsos a l'educació catalana pels mals resultats en les proves d'avaluació de matemàtiques, ciències i comprensió lectora, pels canvis a un model educatiu més competencial que han posat en peu de guerra part del professorat i amb els deures pendents d'invertir més recursos per a abaixar ràtios i desplegar una escola inclusiva que pugui atendre les creixents dificultats d'un alumnat cada vegada més divers i amb més complexitat. Tot plegat, el segon any amb la consellera Esther Niubó al capdavant d'Educació —si bé l'any passat els plans pel curs van ser heretats de la consellera Anna Simó (ERC), donat que només feia un mes que els socialistes governaven— i amb un Govern amb les mans lligades per la manca de pressupostos de la Generalitat per segon any consecutiu —el 2024 amb Pere Aragonès i el 2025 amb Salvador Illa—.
La minvant deriva demogràfica de Catalunya es fa notar i enguany hi haurà menys alumnes al conjunt del sistema educatiu català. En total, seran al voltant d'uns 1,6 milions, però uns 2.200 menys que el curs passat. Una tendència que, com ja s'intuïa l'any passat, s'aprofitarà per abaixar ràtios en els cursos primerencs i començant per Infantil, on el 80% dels grups tindran 19 alumnes o menys, i fins a primer d'ESO, on el 85% dels grups tindran 29 o menys alumnes. Tanmateix, mentre moltes classes de primària queden amb places buides, especialment en les parts del territori menys poblades, l'educació secundària i l'FP s'enfronten a una massificació d'aules, un tensament més gran que s'explica sobretot per l'alta quantitat d'alumnes nouvinguts a mig curs, el que s'anomena matrícula viva —que va ser de 75.000 alumnes el curs passat—. Aquest curs hi haurà també més professors, unes 83.949 als centres públics, la qual cosa suposa 1.672 més que l'any passat. I, alhora, 352 noves dotacions de personal d'atenció educativa, arribant fins a les 4.033.
Creixent "complexitat" a les aules i pressupost limitat
Tot i que hi haurà menys alumnes i més professors, la qual cosa pot afavorir una atenció més dedicada dels docents a cadascun, la consellera Niubó ha donat el tret de sortida aquest setembre avisant que el nou curs estarà marcat per un fenomen que fa anys que els centres experimenten i els professors coneixen bé: la creixent "complexitat" i diversitat de l'alumnat, que presenta en molts casos necessitats específiques que requereixen més temps i més recursos humans i materials. Sigui per trastorns de l'aprenentatge, per la inclusió d'alumnes amb discapacitat, per condicions precàries i vulnerabilitat socioeconòmica a casa —un 35% de l'alumnat està en risc de pobresa o exclusió social, d'acord amb les darreres dades de la fundació educativa Bofill— o perquè potser són nouvinguts i no parlen català ni castellà. El curs passat va acabar amb 335.746 alumnes amb necessitats especials, gairebé 9.000 més que l'any anterior. En suma, són prop d'un de cada tres alumnes escolaritzats a Catalunya.
I com atendre totes aquestes necessitats especials? Amb recursos. Tot i que l'actual llei marca que s'ha de destinar el 6% del PIB de Catalunya a l'educació i la realitat és que encara no s'arriba a un 4%, a més que es continua amb els pressupostos del 2023 prorrogats, sustentats amb suplements de crèdit. Tanmateix, enguany s'incrementa la inversió en el servei dels monitors de suport, coneguts com a vetlladors, que passarà de 29,2 a 62,6 milions entre gener del 2026 i agost del 2027. Així mateix, hi haurà un psicòleg referent en cadascun dels dotze serveis territorials en els quals se subdivideix el Departament d'Educació i el recurs de Suport Intensiu a l'Educació Inclusiva (SIEI Plus) —els professionals que atenen les necessitats específiques— passaran de 87 a 175. En paral·lel, es posarà en marxa un pla pilot a Manresa i Sabadell juntament Drets Socials i Salut per tal de millorar l'atenció integral a l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament. I enguany s'augmenten les aules d'acollida per a alumnat nouvingut que no coneix l'idioma, de les 1.100 del curs passat a unes 1.363 ara, sense descartar obrir-ne més amb el curs ja començat. També es desplegarà un pla pilot del programa de detecció de trastorns d'aprenentatge que ja es va anunciar el curs passat.
Revertir la davallada de resultats (amb les PISA en l'horitzó)
El pla pilot ha de permetre fer un cribratge per detectar dificultats en el llenguatge a 1r i 3r de primària. Educació facilitarà els materials per poder fer aquestes proves, tot i que els centres no estaran obligats a fer-ho. I és que la reversió de les mancances de nivell i la millora de resultats educatius és una altra de les prioritats i deures pendents del sistema educatiu català. És l'elefant en l'habitació després del terratrèmol que van suposar els resultats de les darreres proves de nivell PISA, especialment preocupants en matemàtiques i comprensió lectora, on els alumnes catalans se situaven a la cua d'Espanya, pràcticament equivalent a tot un curs no assolit. A més, es van trobar diferències importants entre els alumnes de centres públics i els de centres privats, aquests últims amb millors resultats —derivats de la composició socioeconòmica de l'alumnat i l'impacte que té la base material a casa en el rendiment—, i fins a cursos de diferència entre l'aprenentatge assolit per l'alumnat natiu i l'alumnat nouvingut —més 15% a Catalunya, una de les xifres més altres de l'Estat—.
Al llarg dels darrers cursos s'ha desplegat el pla de xoc per millorar els resultats en matemàtiques, l'anomenat pla Florence, projecte del Departament d'Anna Simó, que ha arribat als centres amb especial marge de millora amb material pràctic per poder reforçar entendre conceptes abstractes. Pel que fa a les llengües, s'amplia fins a 538 els centres de la xarxa de competència lectora i s'augmentarà el nombre d'auxiliars de conversa en anglès fins als 150. "Els resultats no són acceptables i fa falta una acció decidida per revertir la situació", va dir Niubó al maig, en presentar un pla propi per destinar 130 milions d'euros fins al 2028 per a programes de reforç de matemàtiques en 800 centres de tot Catalunya i per a ajudes a docents que vulguin cursar postgraus per formar-se més en llengües o matemàtiques. També s'ha treballat en una borsa de formadors de docents per estructurar i ordenar l'oferta formativa permanent, que es desplegarà durant el primer trimestre d'aquest nou curs. Aquest 2025 els alumnes han tornat a fer les proves PISA i el 2026 tindrem els resultats per veure en quin punt estem ara, tot i que Educació sempre avisa que els resultats dels plans no es veuen fins a dos o tres cursos en endavant. En ser preguntada sobre les expectatives, Niubó ha afirmat aquest divendres que confia en un gir de la tendència a la baixa de la darrera dècada i que aquest és "l'esperit" amb el qual es treballa, tot i que ha avisat que "els resultats no milloren d'un dia per l'altre".
Primer curs sense mòbils ni rellotges
El curs vinent serà també el primer sense telèfons mòbils o rellotges intel·ligents a les aules de tota l'etapa obligatòria, després de la regulació anunciada aquest juny en el marc del Pla per a la digitalització responsable guiant-se per les recomanacions de la Comissió experta a la qual es va encarregar estudiar la qüestió. A més, es fomentarà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i eliminarà progressivament l'ús de tauletes digitals, per evitar la sobreexposició primerenca a les pantalles, un pla que Niubó desplegarà al llarg de la legislatura. Per ara, està previst que totes les famílies rebin una guia amb recomanacions sobre l'ús dels dispositius digitals a principis de curs. Niubó ha explicat també que en el document d'organització i gestió de centres s'aborda la qüestió de les pantalles, sobre la que cada centre haurà de fer una revisió per tal d'anar eliminant-les a infantil. "No es pot fer de la nit al dia", ha reconegut. En el marc de la salut mental, Educació preveu implantar un programa de formació en competències socioemocionals a infantil i primària que ja es va dur a terme el curs passat a l'ESO. També hi haurà un pla pilot en 24 centres per identificar els discursos d'odi i promoure els drets humans.
Mestres i professors amenacen amb una vaga
Un altre repte —vell conegut— del nou curs és que presumiblement estarà marcat de nou per la conflictivitat laboral entre els mestres i professors de la pública, que reclamen encara recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades posteriors a la crisi del 2008 i demanen més recursos per l'escola inclusiva i abaixar ràtios. També denuncien les "males praxis" que consideren que propicia el decret de plantilles, pel poder que atorga a les direccions dels centres per elegir el personal "a dit". Així ho ha reiterat aquest dijous la dirigent del sindicat USTEC·STEs, Iolanda Segura, qui ha avisat que ja preparen vagues per a quan el curs estigui més avançat i que durant aquest primer trimestre aniran fent múscul i teixint unitat amb altres sindicats perquè tingui èxit. Dimarts passat USTEC es va reunir amb Niubó per demanar un augment retributiu del 25% i una reducció de la càrrega de feina burocràtica —els docents lamenten que emplenar centenars de quadrícules d'Excel els treu molt de temps que no poden dedicar a preparar classes i, per això, van de bòlit i tot plegat va en detriment de l'educació dels alumnes—, a la qual cosa la consellera els hi va reiterar una vegada més que no hi ha pressupostos de la Generalitat. "Si no hi ha cap pas endavant, haurem de passar a l’acció", va avisar Segura al seu torn.
La intenció del Departament de Niubó és "millorar" les condicions del professorat, donant resposta a les seves reclamacions. A partir d'aquest dilluns, s’instauren els nomenaments diaris de docents per “agilitzar les substitucions i minimitzar l’afectació a l’alumnat”. Per això, hi haurà una aplicació per veure els nomenaments i "ja no hauran d’estar pendents del correu", ha explicat la consellera aquesta setmana. De moment, l’aplicació es posarà en marxa a Barcelona, Lleida i Terres de l’Ebre. A més, des d'Educació també han explicat que a partir del 7 de març de l’any vinent s’obrirà una nova convocatòria d’oposicions per a docents per “estabilitzar” més personal interí del sistema educatiu —després de les estabilitzacions massives que s'han fet aquests anys—. La conselleria també s'ha compromès a convocar un concurs trasllat autonòmic, el qual no es convoca des de l’any 2004, i que es produirà cada dos anys. Les condicions laborals dels interins són un punt calent del sistema educatiu català. De fet, aquest estiu ha estat marcat per la polèmica paralització de l'adjudicació de places de mestres i professors per aquest curs vinent amb motiu d'una irregularitat amb les places perfilades, la qual cosa va propiciar que 57.000 docents quedessin amb l'ai al cor i sense saber a on havien d'anar a treballar al setembre fins que dies després es va repetir el procés. La consellera va atribuir-ho a una decisió "unilateral" incomplint la normativa del subdirector general de Plantilles, a qui va destituir, si bé Niubó va haver de donar explicacions al Parlament.
Pendents dels tribunals pel 25% de castellà
Finalment, l'altre debat calent a les aules de Catalunya, amb retruc polític, és el blindatge o no de la immersió lingüística, amb el català com a llengua vehicular, arran de la polèmica sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a obligar a una dotzena de centres a impartir un 25% de les classes en castellà després de la denúncia d'unes famílies. Aquest mateix dijous el TSJ de les Illes Balears va tombar una iniciativa similar allà que volia estendre aquest 25% de castellà en escala general. Aquí la qüestió està en un limb políticojudicial, donat que la sentència s'ha topat amb l'oposició primer del Govern de Pere Aragonès, que va impulsar el 2022 amb bona part de l'oposició una llei per eliminar percentatge i reforçar el català a les aules, i amb una postura més tèbia envers els jutges del de Salvador Illa, si bé l'actual Executiu defensa la immersió lingüística i el Pacte Nacional per la Llengua que ha impulsat aquest 2025 inclou la protecció del català a l'educació. Niubó ja ho va refermar en la seva primera compareixença en accedir al càrrec, en la qual va asseverar que el català és el "pal de paller" del sistema, donant marge a la flexibilitat en funció del "context sociolingüístic" de cada centre.
En formar Govern l'any passat, el president Illa va donar una carta personalitzada a tots els seus consellers i a Esther Niubó li encomanava "recuperar la confiança en el sistema educatiu" i treballar "el diàleg i el consens amb els docents". Illa també va assenyalar que Catalunya no es pot permetre un sistema educatiu "amb uns mals resultats en els aprenentatges i amb un elevat abandonament escolar prematur". En prendre possessió, Niubó va assegurar que assumia el càrrec "conscient dels reptes" i va explicitar la seva intenció "d'escoltar tothom" i cercar la "complicitat" de la comunitat educativa. No només comença el nou curs escolar per a 1,6 milions d'alumnes a Catalunya, sinó que també és el segon curs polític de l'Executiu català per caminar en la direcció traçada.