El tram de la línia d’alta velocitat entre Adamuz i Villanueva de Còrdova, on aquest diumenge es va produir el xoc mortal entre un tren Alvia de Renfe i un Iryo, ja havia estat sota la lupa mesos abans de la tragèdia. L'accident, del qual encara no se n'han pogut saber les causes, i que el ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, assegura que és "molt estrany", s'havia renovat feia poc temps, però igualment, els maquinistes, des del seu sindicat, havien reclamat rebaixar la velocitat per "vibracions" i "cops" en el pas per alguns trams propers a la zona zero de l'accident d'aquest diumenge.
A hores d'ara, a falta que la xifra pugui encara créixer més, s'han confirmat la mort de 39 persones, encara la majoria pendent d'identificar. Durant el 2025, aquest sector del corredor Madrid-Andalusia va acumular diversos avisos i incidències relacionades amb la infraestructura i els sistemes de seguretat, fins al punt que els maquinistes van arribar a reclamar formalment una reducció de la velocitat màxima per l’estat de la via en una carta que va ser enviada a Adif, l'empresa que gestiona les infraestructures.
El sindicat de maquinistes Semaf va alertar a l’agost que circular a 250 quilòmetres per hora en aquest tram estava provocant una “degradació profunda i accelerada” tant dels trens com de la infraestructura, amb socs, deformacions, problemes a la catenària i un augment d’avaries. Uns mesos abans, al juny, Adif ja havia hagut d’intervenir per dues incidències de seguretat a tocar d’Adamuz, vinculades a les altes temperatures i a les vibracions del trànsit ferroviari: una xapa d’un aparell de dilatació del viaducte del Valle va entrar en contacte amb el raïl i va obligar a interrompre la circulació de manera automàtica, i també es va detectar una fallada en una targeta de relés del sistema de senyalització, peça clau per garantir la seguretat de la circulació, segons va detallar el mateix ministeri, que va assegurar que les dues incidències es van poder resoldre segons marca el protocol.
Adif va descartar canvis
Tot i aquests avisos, Adif va rebutjar reduir la velocitat màxima en aquest sector i va defensar que la línia complia els estàndards de qualitat i seguretat, una posició que fins i tot va arribar al Congrés i al Senat arran de preguntes del Partit Popular. El president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, ha assegurat aquest dilluns que no hi ha indicis que l’accident es degués a un excés de velocitat, ja que els dos trens circulaven per sota del límit, però el debat sobre l’estat real de la infraestructura i els precedents del 2025 torna a posar el focus en un tram que, mesos abans del xoc mortal, ja havia donat senyals de fragilitat, que ara, la investigació que farà la Guàrdia Civil i una comissió del ministeri, hauran d'aclarir, per la via judicial i la via tècnica, si han pogut tenir a veure amb l'accident "estrany" -segons Puente- d'aquest 18 de gener de 2026. L'oposició, després de lamentar els fets i mostrar el condol a les víctimes, ja han reclamat respostes al govern espanyol i aclarir si l'accident s'hauria pogut evitar.