Els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, no aniran a judici pel tall de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O perquè, un cop tancada la investigació, ni la fiscalia ni Adif els acusa. La Policia Nacional els va arrestar el 16 de gener de l'any passat en el marc d'un operatiu, que es va saldar amb setze detencions.
El jutjat d'instrucció 4 va investigar un total de dinou activistes i va concloure que hi havia indicis per enviar-ne disset a judici. Finalment, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat en nom d'Adif només acusen quatre dels investigats per delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents i lesions lleus i demanen 4 anys de presó per a cadascun. Quatre dels dinou activistes investigats inicialment pel tall de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O aniran a judici. S'enfronten a 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros cadascun per delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents de l'autoritat i lesions lleus.
Part dels detinguts, durant la seva participació a la manifestació unitària, el 16 de gener del 2019. Foto: ACN
La detenció policial del gener de l'any passat va despertar nombroses crítiques i mobilitzacions de protesta. De fet, tant els afectats com el president de la Generalitat, Quim Torra, van arribar a denunciar la Policia Nacional per detenció il·legal, tot i que la causa va quedar arxivada.
"Hi havia indicis"
Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici divuit dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l'identificava no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.
La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va recórrer la interlocutòria del jutjat a l'Audiència de Girona. Els lletrats argumentaven "la inexistència d'indicis" contra els encausats i posaven en dubte que la Policia Nacional els identifiqués "amb una simple comparació" de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.
Els alcaldes de Verges i Celrà sortint dels Jutjats de Girona, el 15 de març del 2019. Foto: ACN
L'Audiència va estimar parcialment el recurs de la defensa i també va arxivar la causa contra el fotoperiodista Carles Palacio perquè "es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d'informar sobre el que estava passant".
S'arxiven 13 causes
Dels disset activistes investigats, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat només han formulat acusació per quatre. Segons informa un comunicat de la campanya de solidaritat amb els encausats per les mobilitzacions a Girona durant el primer aniversari de l'1-O ('21 raons'), les acusacions se centren en aquells investigats que, segons els atestats policials, van ser identificats en la concentració exterior de l'estació de l'AVE. Això vol dir que la resta dels investigats, incloent-hi els alcaldes de Verges i Celrà, no aniran a judici i s'acorda l'arxiu per a tretze dels activistes que continuaven imputats.
#JoTambéSóc21Raons
— #21raons (@21raons) July 2, 2020
📌4 anys de presó i 12.150 € de multa per a cadascuna de les acusades. També 13.598 € d'indemnització.
✊Solidaritat i força a les 4 companyes que hauran de fer front a aquest judici, així com a en @Alemanyr jutjat per desordres públics i ultratge a Espanya. pic.twitter.com/WXTQSbHAZN
Fiscalia i Adif sol·liciten per a cadascun dels quatre processats 2 anys de presó pels desordres públics, 1 any de presó i multa de 6.750 euros pels danys, 1 any de presó per atemptat a agents de l'autoritat i multes per valor de 5.400 euros pels delictes lleus de lesions. En total, les acusacions demanen 4 anys de presó i 12.150 euros de multa per a cadascun dels acusats. En concepte de responsabilitats, demanen un total de 13.598 euros d'indemnització. El judici se celebrarà en un jutjat penal de Girona.
"Criminalització" contra l'independentisme
'21 raons' subratlla que, malgrat l'arxivament de la causa per a la majoria dels encausats, continua "el constant intent de criminalització" contra l'independentisme. "Només mobilitzades i organitzades ens serà possible trencar el mur antidemocràtic de l'estat espanyol", afirmen.
En aquest sentit, asseguren que seguiran "lluitant per continuar exercint el ple exercici del dret a l'autodeterminació i per aconseguir la llibertat de tots els presos i preses polítiques". "Volem transmetre tota la solidaritat a les companyes que hauran de fer front a aquest judici i dir-los que no estaran mai soles", conclouen.