Catalunya compta amb la comunitat xinesa més gran de l’Estat espanyol. Hi ha aproximadament entre 63.000 i 64.000 persones d’origen xinès empadronades i aquesta xifra representa el quart grup estranger més nombrós al país, amb una presència molt concentrada en la comarca del Barcelonès, especialment a la ciutat de Barcelona, on es calcula que viuen més de 22.000 xinesos, i a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat. I la voluntat creixent de la comunitat xinesa resident a Catalunya és poder disposar d’un espai funerari que segueixi els principis tradicionals de la seva cultura, com és la integració amb la natura i el fengshui. Per poder respondre a aquesta demanda, un fons d’inversió xinès ha comprat una finca de 59 hectàrees a Monistrol de Calders (Moianès) i han presentat un projecte per crear aquest parc santuari que també estarà obert a altres confessions. El projecte es troba actualment en fase de tramitació i ara la Generalitat, a través d’Urbanisme, haurà de valorar la seva idoneïtat, segons explica l’ACN. L'Ajuntament valora positivament aquest projecte donat que, a banda de recuperar una finca en desús, serà un "revulsiu" econòmic i social per a la zona.
Restauració d’una masia i recuperació de camins
Aquest és un projecte pioner al país. Inclou una memòria ambiental que contempla la restauració d’una masia, actualment en mal estat, i la millora de les pinedes, així com la recuperació dels antics camins. De les 58,7 hectàrees de la finca, un 56% serà per al cementiri —amb 80.000 unitats com a màxim entre nínxols, tombes, panteons i columbaris—, mentre que un 38% serà espai forestal. Al document, al qual ha tingut accés l'ACN, es delimiten els espais i usos de la finca de la Masia de la Pahissa, que és propietat del fons d’inversió, però actualment està ocupada i es troba amb un procés judicial obert. Dels més de 587.400 m², uns 329.000 m² seran per al cementiri (un 56% del total), 34.253 m² per a serveis generals (masia, un 6%) i la resta, 223.900 m² (38%) és forestal (incloent-hi una pineda mediterrània). També hi ha previst un aparcament per a vehicles. Segons el document, el disseny buscarà la creació d'espais "tranquils i de reflexió" amb una integració paisatgística per reduir el seu impacte. Així, inclourà zones enjardinades, bosc i la recuperació d'antics camins i pedra seca.
Una oportunitat per al municipi
El projecte li ha caigut com pluja de maig a l’Ajuntament de Monistrol de Calders, un municipi de la província de Barcelona, ubicat en una zona muntanyosa entre el Pla de Bages, la erra de Sant Llorenç de Munt i l'altiplà del Moianès, i té una població d’uns 750 habitants. L’alcalde, Arturo Argelaguer, explica a l’ACN que acollir el que podria ser el primer cementiri d’aquestes característiques pot ser un "revulsiu econòmic i social" per al municipi, i una "oportunitat de posar Monistrol de Calders en el mapa", afirma Argelaguer, que sosté que "sense inversions, un poble no pot avançar". Monistrol de Calders, com molts pobles petits, ha patit l’estancament de l’atur i el tancament d’una part important dels comerços, però des que s’ha escampat la notícia del projecte del cementiri, s'han reactivat els lloguers i la venda de finques. "Ha crescut la demanda i he parlat amb propietaris amb ganes de fer inversions al poble", assegura l’alcalde. El consistori ha demanat als promotors que prioritzin la contractació d'empreses i treballadors locals per al projecte, una petició que es van mostrar a favor de complir. I en el cas de la creació d'allotjaments —un cementiri generarà un important moviment de persones—, se'ls ha demanat que ho facin al nucli urbà. Tot i això, l'alcalde és conscient que no podran "absorbir" tots els visitants. Per això, creu que també serà un benefici important per a la comarca.
Un poble orogràficament semblant a Qingtian
Argelaguer explica que els promotors del projecte feia anys que buscaven terrenys per tot Catalunya i que, entre altres aspectes, els va interessar aquest poble perquè "orogràficament s'assembla molt a la part del país d'on són originaris, la regió de Qingtian", d'on provenen la majoria dels residents xinesos a Catalunya. Al poble no tenen cap veí amb orígens xinesos, però són a mitja hora de Manresa, per exemple, on hi ha una comunitat important. Aquest juny Monistrol s'ha agermanat amb una localitat xinesa, Dongyuan, en un viatge institucional, amb la presència de l'alcalde i l'arquitecte, que va servir per conèixer-se i avançar en possibles aliances. "Normalment, una empresa s'instaura a un lloc, paga els seus impostos i ja està; la cultura xinesa té un altre plantejament, el de veure què poden aportar allà on estan". En aquesta línia, els inversors es van mostrar disposats a aportar entre 20.000 i 40.000 euros anuals a les entitats del poble, si bé encara no hi ha res signat. També es contempla la possibilitat que contribueixin en la millora d'equipaments com el camp de futbol o la piscina.