Dimensionar els serveis ferroviaris de Catalunya a les noves realitats poblacionals per ser capaç d’assumir una demanda que creixerà amb els anys és un dels principals reptes del Pla de serveis ferroviaris 2030-2040, presentat aquest dimecres per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, un gran full de ruta que es marca com a propòsit duplicar els usuaris l’any 2040, passant dels 450.000 viatgers diaris a un milió, adaptant un servei pensat per a una Catalunya de sis milions a un país que ja supera els vuit i que continuarà creixent els anys vinents.
Per fer-ho possible, des de Territori s’ha presentat aquest pla que “planteja primer els serveis per després planificar les infraestructures”, a partir d’un document “obert”, segons Nadal, que “defineix la mirada sobre el país quant a mobilitat ferroviària i posa la mobilitat al servei dels catalans”, segons ha definit la consellera Paneque. Per tant, no es tracta només de planificar noves infraestructures, que de fet ja estan detallades al Pla de Rodalies, sinó de pensar com seran els serveis que s’oferiran a curt, mitjà i llarg termini, en una xarxa que es planteja en tres nivells, segons la distància: “Estructurants, Rodalies i suburbans”.
Aquests tres nivells s’articularan a partir de serveis ja existents, però ampliats, com els Regionals i Mitjana Distància, que formaran el nucli estructurant, a més d'incloure nuclis de Rodalies a les quatre capitals de demarcació, i també serveis suburbans “semblants al Metro”, en les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, això sí, amb criteris unificats, com uns horaris “regulars, repetitius i fàcils de recordar”, que anirien des del quart d’hora en el cas dels suburbans fins a 1 o 2 hores en els estructurants, amb freqüències d’uns 30 minuts en Rodalies, sense hores punta i amb horaris iguals per a feiners i festius.
Aquest full de ruta, a més, proposa connexions amb la Catalunya Nord, l’Aragó i el País valencià i recull holísticament tots els serveis ferroviaris interurbans a Catalunya: Rodalies, FGC i Avant, a més d’incloure l’R-Aeroport, el servei ferroviari nou entre el centre de Barcelona i l’aeroport del Prat que entrarà en servei el primer semestre del 2027. Ara bé, més enllà de les infraestructures necessàries ja previstes, però en tot cas, pendents, caldrà comprar 182 trens nous i contractar 419 maquinistes i 266 interventors, amb una inversió encara no calculada, com tampoc les fonts de finançament previstes.
Sistema ferroviari fiable, sostenible i accessible
En tot cas, Paneque ha defensat aquest pla de futur en considerar que cal orientar el servei a un sistema ferroviari fiable, sostenible, accessible i pensat des de la perspectiva dels usuaris: “Sense fiabilitat no hi ha confiança, i sense confiança no hi ha canvi d’hàbits”, ha apuntat la consellera, després d’admetre que l’actual servei de Rodalies “treballa al límit amb infraestructures que no són les òptimes”. Les millores, això sí, s’implementaran de manera progressiva, amb millores a les línies R1, R2, R3, R4, R-Aeroport, Regionals del sud i FGC el 2027 i 2028, i la duplicació de freqüències i millores als Regionals del nord, la futura línia Reus (Tarragona)-Girona i els serveis Avant el 2030, deixant per a més endavant els increments de freqüències i les prolongacions de línies, així com la línia orbital.
Alguns exemples més concrets seran l’impuls de l’eix Figueres-Girona-Maçanet, amb un tren cada 30 minuts entre els dos extrems, mentre que a Lleida l’objectiu és reforçar i consolidar el nucli de Rodalies actual, amb una estructura radial amb quatre branques. Pel que fa a Tarragona, la voluntat és crear una “gran xarxa d’abast territorial”, amb un tren per hora a totes les línies i un tren cada 30 minuts entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, i cada 15 minuts entre Tarragona i Reus. Per connectar-ho, es crearan nodes de correspondència per oferir enllaços competitius a Lleida, Sant Vicenç de Calders, Barcelona-Sants i Maçanet, i també intercanviadors parcials a Tarragona, Girona, Figueres, Martorell i el Vallès.