"No entenc el català ni tinc cap intenció d'aprendre'l". Aquesta és la resposta que va donar un jutge de Vic a un advocat al qual va requerir que fes la seva intervenció en llengua castellana. El lletrat va acordar amb el seu client, que intervindria en la llengua pròpia, i l'home, en la seva, en castellà. L'advocat va contestar al jutge que parlaria a poc a poc i li ho traduiria tot. Després de les primeres preguntes i d'un estira-i-arronsa, el jutge va suspendre la vista, enfadat, perquè l'advocat no va accedir a fer la seva intervenció en castellà. Aquest cas de catalanofòbia és recent i el Consell de l'Advocacia Catalana l'ha derivat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El jutge ja ha marxat del partit judicial de Vic, que és un dels primers destins dels nous jutges i que més pateix l'elevada mobilitat dels jutges perquè la majoria no vol quedar-se a Catalunya. Massa feina i car per viure-hi, a banda de la llengua catalana, en són els principals i antics motius.
Precisament, el Consell de l’Advocacia Catalana ha fet una crida als advocats perquè li comuniquin qualsevol incidència amb la llengua catalana als jutjats. L'objectiu és fer una "recollida i sistematització de les incidències" per identificar els obstacles existents i promoure mesures que garanteixin l’exercici efectiu dels drets lingüístics en l’àmbit judicial. L'Advocacia Catalana també pren aquesta iniciativa després del desastrós servei lingüístic en el cas del judici de Roger Español, que va obligar els advocats ha abandonat la llengua catalana en les seves intervencions.
Els jutjats, un "entorn hostil"
El president de l'Advocacia Catalana i degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, explica a ElNacional.cat que els 14 col·legis de l'advocacia catalana ja recullen les queixes dels lletrats, però ara els "esperonen" a denunciar tots els casos per evidenciar aquest "entorn hostil al català", que, malauradament, existeix als jutjats de Catalunya. La major part de les vegades, l'advocat quan el jutge li demana que intervingui en castellà, ho fa per evitar problemes o endarreriment del procediment, manifesta Montoliu. "L'Advocacia Catalana insisteix a reclamar que el coneixement del català sigui un requisit per exercir de jutge al nostre país", declara Montoliu, que obertament es declara "militant de la llengua". El català és una llengua oficial a Catalunya i l’ordenament jurídic reconeix expressament el dret de totes les persones a utilitzar la llengua oficial que escullin en les seves relacions amb l’Administració de justícia, insisteix.
Montoliu també sosté que els advocats que venen de l'Estat espanyol demanen que no es faci els judicis o les vistes en llengua catalana, apel·lant que vulnera el dret de defensa. La solució és que els jutjats demanin el suport del servei d'intèrprets, que finança el Departament de Justícia, malgrat les queixes que arrossega, també des dels mateixos jutjats.
Les queixes recollides
En concret, el Consell fa una crida als advocats i advocades perquè comuniquin per escrit i concretant les dades de l’actuació o procediment al seu respectiu col·legi professional qualsevol situació que dificulti o impedeixi l’ús del català durant una actuació judicial. Es detalla que la informació recollida permetrà conèixer l’abast i la naturalesa d’aquestes incidències i traslladar-les, de manera sistematitzada, a les institucions competents.
Actualment, la Comissió de Llengua del Consell ha rebut una dotzena d'incidències patides pels lletrats aquest any. En concret, hi ha cinc queixes per vulnerar el dret de l'opció lingüística de l'advocat, sempre la petició és de català; tres queixes per haver requerit a l'advocat que tradueixi els seus escrits presentats en català al castellà; tres queixes més per l'impediment d'expressar-se en català a les actuacions orals o mostrar desacord manifest en què es faci, i finalment una queixa per la demora en la sol·licitud de traducció de la sentència al català (durant set mesos no es va enviar del jutjat al servei de traduccions). Hi ha més casos, però "no afloren", admet Montoliu, i per això demana que els advocats ho comparteixin per obtenir solucions reals.
Les "multes no són dissuasives"
El fiasco del servei de traducció de la llengua catalana que es va veure en el judici de l'activista de l'1-O no és pas nou, però va tenir una àmplia difusió perquè s'enregistrava. Per parar el cop, el Departament de Justícia va anunciar que obriria un expedient sancionador a l'empresa. Però tampoc és una acció nova. Així ho expressa la sala de govern del TSJC, en un acord del 22 de setembre passat, que demana solucions a Justícia.
En l'acord, aprovat per unanimitat, la sala de govern del TSJC explica que va comunicar a Justícia el març passat les "reiterades queixes" del servei d'interpretació als jutjats de "tot el territori del servei d'interpretació que abans prestava Seprotec i continuen sent nombroses les queixes que es reben després del canvi d'empresa a Ofilingua". Hi afirma que "en cap cas pot resultar excusa l'oferiment de la prestació del servei d'interpretació per videoconferència, que, d'altra banda, no resulta admissible en dificultar enormement la traducció de tot el que ocorre en l'acte judicial, i resultant directament impossible quan es tracta d'una vista penal sense menyscabar greument els drets de defensa". Hi afegeix que "les multes que s'han imposat pels reiterats incompliments no semblen de cap manera dissuasives", i conclou que "no és gens desitjable la imatge pública que pot projectar un incorrecte servei d'interpretació, del que és bona mostra el recent incident del judici oral pels fets de l'1 d'octubre en l'Audiència de Barcelona".
L'empresa Ofilingua, amb seu a Granada, va guanyar el concurs per fer el servei d'interpretació als jutjats de Barcelona i de l'Hospitalet per valor de 2.291.533 euros aquest any i el 2027.
Les dades Justícia
Preguntat sobre l'estat de l’expedient que es va obrir a Ofilingua pel deficient servei donat en el judici del cas d'Español, fonts del Departament de Justícia han explicat a aquest diari que "s’està iniciant el procediment de la penalitat". S'aclareix que "no s'imposen multes", sinó que l'Administració penalitza l’empresa d’acord amb l’existència d’incompliments, sistema que està regulat en el mateix contracte. És a dir, es resten diners de la factura final.
També detalla, a preguntes d'aquest diari, que l’any 2025 es van aplicar 32 penalitats a Seprotec, 12 de les quals corresponen als jutjats de Barcelona i l’Hospitalet. En total, es van prestar 46.484 serveis de traducció als jutjats de Catalunya, i del total s’han aplicat penalitats al 0,07%. Pel que fa a aquest any, s’han incoat 26 penalitats a Seprotec a Catalunya i 9 a Ofilingua. Fins al setembre passat s'han fet 32.295 serveis de traducció: 15.438 per part de Seprotec i 16.812 d'Ofilingua a Barcelona i l’Hospitalet.
Jornada a Andorra
L'Administració de Justícia és l'àmbit públic on menys s'usa la llengua catalana. Per revertir-ho, l'Advocacia Catalana i el Departament de Justícia sumen esforços i iniciatives. Una mesura és que el Govern paga 25 euros per cada escrit del torn d'ofici presentat als jutjats, entre altres mesures. Ara, s'ultimen els serrells per tal que també financi les intervencions orals en català en els judicis dels lletrats, ja que la tecnologia permet el seu control amb el reproductor de textos. "És una qüestió de voluntat política", manifesta Rogeli Montoliu.
La defensa de l'ús de llengua catalana als jutjats és una prioritat per a entitats del país. Precisament, aquest dissabte s'ha organitzat una jornada a Andorra. Hi participa el president Roger Montoliu i també el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; el magistrat de Barcelona i portaveu de l'associació Àgora Judicial, Guillem Soler, i el penalista Gonzalo Boye, entre d'altres. Els Col·legis de les Balears i Andorra estan adherits al Consell de l'Advocacia Catalana.