La catalanofòbia rampant del BOE, al descobert: més de 100 disposicions contra el català aquest any

Durant els nou primers mesos de 2026, el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat 101 normes que discriminen contra la llengua catalana i els catalanoparlants, segons es desprèn d'una anàlisi d'aquesta publicació feta per l'entitat catalanista Plataforma per la Llengua. Concretament, durant el tercer trimestre d'aquest any, el BOE va publicar 32 normes que donaven privilegis a la llengua castellana respecte al català als territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol o en les institucions que els governen. Eren normes estatals (23), europees (7) i internacionals (2). Durant el primer trimestre se'n van publicar 34 i durant el segon unes altres 35. En total, 101 en els nou primers mesos de l'any.

Segons explica l'entitat, la normativa o les convocatòries aprovades per les administracions públiques que discriminen el català reprodueixen el sistema de jerarquia entre llengües que imposa la Constitució espanyola, ja que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i a la Unió Europea, mentre que la resta de llengües només ho són als seus territoris. A més, aquesta estableix que tothom té dret a fer servir el castellà i que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-lo i, segons l'opinió del Tribunal Constitucional, això comporta la prohibició que les altres llengües oficials siguin d'obligat coneixement general.

L'anàlisi de Plataforma per la Llengua destaca que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha estat l'ens estatal que més disposicions catalanòfobes ha promogut aquest tercer trimestre de l'any. Concretament, destaca que el 8 de juliol va emetre un total de 9 resolucions per les quals aprovava les bases reguladores d'un seguit de premis que atorga anualment i feia les convocatòries corresponents.

S'exigeix l'ús del castellà o de traduccions

En totes aquestes resolucions s'exigia l'ús del castellà per accedir als premis, fos en els mateixos treballs candidats o en la documentació obligatòria. En el cas dels treballs, es permetia presentar-los en "l'idioma original", però sempre acompanyats d'una traducció al castellà. L'exigència del castellà, o d'una traducció, és un incentiu a presentar directament els treballs en castellà, perquè les traduccions costen un esforç en temps i diners que pot no resultar recompensat si no s'obté el premi.

Tota aquesta sèrie de disposicions i normatives discriminatòries amb el català i la resta de llengües cooficials de l'Estat espanyol reprodueix l'esquema jeràrquic establert per la Constitució espanyola, que es reprodueix tant en la normativa dictada a l'Estat com la provinent d'altres instàncies com la Unió Europea. L'oficialitat exclusiva del castellà fa que tota la normativa europea que privilegia les llengües oficials dels estats membres beneficiï, a Espanya, exclusivament el castellà. En aquest sentit, és una decisió interna espanyola el que fa que la normativa europea sigui adversa al català.

També hi ha normativa europea que privilegia les llengües oficials de la Unió, però el català tampoc no gaudeix d'aquest estatus, tot i que durant aquesta legislatura el govern espanyol hagi intentat en vuit ocasions portar a debat amb els socis comunitaris aquesta qüestió sense èxit. 

A més de les resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el tercer trimestre del 2026 es pot destacar una ordre del Ministeri de Sanitat (ordre SND/715/2026, de 8 de juliol). Aquesta norma regula el procediment d'inclusió, alteració i exclusió de l'oferta de productes ortoprotètics acceptats pel Sistema d'Informació d'Oferta de Prestació Ortoprotètica (OFEPO). Entre la informació de la qual l'empresa que vol comercialitzar un producte ha de proveir l'OFEPO perquè l'inclogui en l'oferta hi ha les "instruccions d'ús en castellà".

Catalanofòbia des de la UE i Nacions Unides

Com que el castellà és oficial a tot l'Estat i és d'obligat coneixement, es considera que exigir les instruccions en castellà és una intromissió legítima, adequada i suficient per preservar els drets dels consumidors, mentre que l'exigència que les instruccions siguin en català no pot tenir el mateix fonament. Així ho va dir el Tribunal Constitucional en una sentència del 2017 sobre el Codi de Consum de Catalunya, en què va validar l'exigència de l'etiquetatge en català només si es fonamentava en una voluntat de "promoció de la llengua catalana" i no en "la protecció al consumidor".

Pel que fa a les normes de provinença europea, per exemple, es pot destacar la decisió d'execució de la Comissió 2026/1936 que indica que quan es presenta una partida d'animals vius o productes d'origen animal de Nova Zelanda a una frontera europea, el certificat sanitari ha d'estar en anglès i una de les llengües oficials de la UE. En el panorama internacional, un reglament de les Nacions Unides sobre l'homologació de sistemes de retenció infantil utilitzats en vehicles de motor, és a dir, cadiretes de cotxe, obliga els fabricants a proporcionar als usuaris un seguit d'informacions "en la llengua del país en el qual es vengui el producte".