Entre el mar de notícies negatives sobre el descens de l'ús social i institucional de la llengua catalana, destaca el forat negre que és el sector de la justícia. Les denúncies són constants pel que fa al baix ús de la llengua catalana en un àmbit primordial de l'estat de dret com és la justícia, amb només un 6,5 % de les sentències dictant-se en català. Els catalans també veuen els seus drets vulnerats a l'hora de dirigir-se en català a l'administració de justícia, on en un 79,32% dels casos, segons dades de 2024, quan una persona demana la documentació del seu cas en català, se li respon en castellà. En el cas contrari, els incompliments només són de l'1,7%. Però, entre totes aquestes dades, un comunicat del Consell de l'Advocacia Catalana apunta aquest divendres en el bon sentit. Això és perquè, en l'últim any, l'ús del català en les actuacions dels advocats del torn d'ofici han crescut un 15%, passant de les 15.348 del 2024 a 17.666 el 2025. Aquesta xifra forma part d'un increment del 136% respecte a les dades de 2021, any en el qual es va reprendre un programa de foment de la llengua catalana en aquest àmbit impulsat per la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica del Govern de la Generalitat i del Consell de l'Advocacia.
També creixen els advocats inscrits
L'any 2021 només es van registrar 7.483 actuacions en català per part dels advocats del torn d'ofici, la qual cosa suposa que s'han més que duplicat des d'aleshores. El nombre d'advocats del torn d'ofici que s'han inscrit voluntàriament en aquesta iniciativa per impulsar l'ús del català en l'àmbit de la justícia també ha augmentat. L'any 2025 aquesta xifra va créixer en un 4%, amb un total de 1.528 professionals adscrits al programa, la qual cosa representa el 26,3% del total dels advocats del torn d'ofici de Catalunya. Des de la represa del pla, el nombre d'advocats del torn d'ofici que fan les actuacions en català són gairebé un 50% més, passant dels 1.041 de fa quatre anys als 1.528 de l'actualitat. Els col·legis amb una participació més elevada del programa de foment del català són els de Vic, amb un 80% dels advocats del torn d'ofici inscrits; Manresa (71,2%), Girona (55%), Figueres (43,1%), Reus (33,1%), Lleida (32,2%) i Tortosa (31,1%). En canvi, en números absoluts, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona és el que compta amb més inscrits, amb 536, seguit del de Girona, amb 276; Lleida, amb 97; i Tarragona, amb 96; i Manresa, amb 89.
Barcelona concentra la majoria d'actuacions en català
Pel que fa al nombre d'actuacions en català per col·legis, el de Barcelona, en ser el més nombrós, també és líder i genera el 47,5% del total, seguit del de Girona, amb el 13,6%; el de Tarragona, amb el 7,3%; el de Vic, amb el 6,7%; i el de Manresa, amb el 5,8% del total. El conveni entre Justícia i el Consell de l'Advocacia Catalana per al foment del català en el torn d'ofici va permetre destinar gairebé 463.000 euros durant l'any passat, un 15% més que l'any anterior. La inscripció al programa és voluntària i els advocats que s'hi acullen reben un complement de 25 euros per cada actuació feta en català en el marc de l'assistència jurídica gratuïta. Els adscrits al programa també s'hi poden inscriure sense percebre cap complement.