La resistència als antibiòtics continua sent un repte per als països membres de la Unió Europea. Les noves dades demostren, de fet, una especial preocupació en els països del sud i est d'Europa. Els percentatges de resistència a la vancomicina, un antibiòtic d'última línia per a infeccions de torrent sanguini per Enterococcus faecium –provocant infeccions urinàries i intraabdominals o infeccions en ferides– gairebé va duplicar-se entre 2015 i 2019. La resistència a un altre grup d'antibiòtics com els carbapenèmics també preocupa. Diversos països van informar percentatges de resistència a carbapenem superiors a l'10% per Klebsiella pneumoniae, i la resistència a carbapenem també va ser comú en Pseudomonas aeruginosa i Acinetobacter, i en percentatges molt més alts que en K. pneumoniae, segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC).

Però, no cal anar tan lluny. L'amoxicil·lina, un antibiòtic sintètic derivat de la penicil·lina, que normalment es fa servir per a les angines també ha notat aquesta resistència. Si bé abans unes dosis de 500 mg eren suficients per combatre la infecció, ara potser cal de 875 mg. Tot i que la resistència pot ser tan important que després de vint dies de prendre'n, les angines no hagin marxat i calgui atacar amb azitromicina de 500 mg, un altre antibiòtic de tres dosis úniques. 

Com actuen els antibiòtics al nostre cos?

Tal com explica l'ECDC a través d'un vídeo difós a les xarxes socials amb motiu del Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics, els antibiòtics s'haurien de fer servir per combatre infeccions causades per bacteris. Però si se'n prenen massa, es fan resistents. 

Precisament, davant d'aquesta resistència, la Unió Europea celebra aquest dimecres el Dia Europeu per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics i ha impulsat una campanya per conscienciar la població.

"La resistència als antimicrobians és un repte global i una de les principals prioritats de la Unió Europea. A mesura que el món continua lluitant contra la Covid-19, és essencial que ens mantinguem vigilants i compromesos en aquesta lluita. Els antibiòtics s'han de fer servir amb prudència i amb estrictes mesures de prevenció i control", explicava a través d'un comunicat de l'ECDC la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides. "Hem de prendre mesures per prevenir la propagació de la resistència a tot el món i donar suport a l'entorn adequat per desenvolupar nous antimicrobians".

En aquest sentit, la directora de l'ECDC, Andrea Ammon, ha detallat en aquest mateix comunicat que aquesta "resistència continua sent una de les pitjors amenaces per a la salut pública en l'actualitat per a Europa". Així, demana unir esforços per "reduir encara més l'ús innecessari d'antibiòtics i millorar les pràctiques de prevenció i control d'infeccions".