És difícil establir xifres fiables de la incidència de la hiperactivitat sexual o addicció al sexe, però es calcula que afecta més del 12% dels homes i a gairebé el 7% de les dones, aproximadament. Encara que des de la irrupció de les noves tecnologies, aquestes xifres segueixen en augment i cada vegada a una edat més primerenca.
Es considera addicció quan el comportament no està derivat d'altres trastorns com la droga o l'alcohol i provoca un necessitat exagerada de consumir sexe de forma impulsiva o de tenir fantasies que s'elaboren i planifiquen anteriorment i que, quan no es compleixen, provoquen una alteració en l'estat d'ànim amb símptomes d'ansietat i estrès. El cert és que aquest comportament sexual compulsiu té un greu impacte negatiu en el benestar de les persones que afecta.
En la major part dels països, inclosos els europeus i els Estats Units, encara no està reconeguda com a malaltia, però davant de l'auge que s'està produint amb les noves tecnologies, sí que s'estan realitzant diversos estudis per analitzar si el comportament sexual compulsiu té algun factor biològic subjacent.
Un nou estudi dut a terme per diferents universitats, entre les quals es troben la d'Uppsala a Suècia, la de Zuric a Suïssa, l'Institut Karolinska d'Estocolm i la Sechenov First Moscow State Medical University de Rússia han analitzat el paper que els mecanismes epigenètics –l'expressió dels gens– poden tenir en un comportament hipersexual.
L'estudi
En la investigació, que ha estat publicada a la revista Epigenetics, han participat 60 persones, tant homes com dones, que van manifestar comportaments sexuals compulsius, juntament amb uns altres 33 participants que no els tenien.
Es van recollir mostres sanguínies i es avaluo l'ADN de tots ells i es van trobar dues regions específiques amb modificacions particulars que només eren presents en individus amb aquest tipus d'hipersexualitat. Una d'aquestes expressions de l'ADN està relacionada amb els gens involucrats en la regulació de l'oxitocina, també anomenada "hormona de l'amor" que al seu torn té relació amb el comportament sexual. Això podria significar que aquestes persones produeixen nivells inusualment alts de l'hormona i, tot i que encara no està confirmat podria obrir la porta a tractaments per reduir la seva presència en l'organisme.
Els experts també van comparar aquests resultats amb mostres de sang d'uns altres 107 pacients, 24 dels quals tenien dependència de l'alcohol. L'objectiu era comprovar si existien analogies entre ambdós grups, és a dir, si existeixen expressions genètiques associades a l'addicció. I van obtenir confirmació de la mateixa a la mateixa regió de l'ADN. És a dir, que la hipersexualitat pot associar-se a trets d'addicció com passa amb l'alcohol, per exemple.
L'estudi és important perquè és la primera vegada que es realitza un d'aquestes característiques i es considera un punt de partida per investigar més sobre el tractament que han de seguir aquest tipus de persones que veuen com la seva vida està pràcticament alterada a causa de la incapacitat de controlar el seu impuls.