La major part de les parelles en la nostra societat continua apostant per la monogàmia –almenys aparentment– com queda patent en els estudis que s'han realitzat sobre això. Però és innegable que el nombre de parelles que opten per una relació oberta continua creixent. Un dels dubtes que més es genera en aquests casos és si és possible que funcionin a llarg termini.
Una investigació recent suggereix que poden resultar saludables i satisfactòries, i identifica les tres condicions que fan que això sigui així, el que ells anomenen el model Triple C que consisteix en tres premisses: el consentiment mutu, la comoditat i, potser el més important, la comunicació sobre el sexe que es té amb altres persones.
Per dur a terme l'estudi es van analitzar les respostes de 1.658 persones que van completar un qüestionari relatiu a aquest model Triple C. Els investigadors van organitzar els participants en cinc grups segons el tipus de relació que van descriure: relació monògama en l'etapa inicial, relació monògama en una etapa posterior, relació consensuada no monògama amb alts nivells de consentiment, comunicació i comoditat, relació parcialment oberta amb nivells més baixos de consentiment mutu, comoditat i comunicació, i relació unilateral, en la qual una parella vol monogàmia, mentre que l'altra té relacions sexuals amb altres persones.
Els resultats van revelar que les parelles no monògames i les no monògames consensuades tenien un nivell més alt de satisfacció. En contrast, les parcialment obertes i unilaterals presentaven els nivells de satisfacció més grans.
L'estudi, dut a terme a la Universitat de Rochester a Nova York, destaca que la comunicació és l'assumpte crític per poder dur a terme una relació no monògama en una cultura dominada per la monogàmia. Les parelles que decideixen dur a terme aquest tipus de relacions obertes han de protegir-se mútuament de possibles sentiments de gelosia, així com abstenir-se de fer un judici sobre les actuacions de l'altre. La dimensió de la comunicació ha d'establir també una sèrie de límits. Permet, per exemple, que les parelles negociïn regles sobre el sexe fora de la relació mentre mantenen alts nivells de respecte i consideració cap als sentiments mutus.
Quant al consentiment, en la investigació se subratlla que s'ha d'interpretar com una condició en la qual ambdós socis acorden explícitament la naturalesa de la seva relació. Per exemple, hi ha d'haver exclusivitat sexual? Aquesta decisió també s'aplicaria a l'exclusivitat emocional? I quins tipus d'altres parelles sexuals serien permeses?
Referent a la comoditat, fa referència a si les parelles senten que han d'acceptar una relació oberta encara que realment vulguin que sigui monògama. Una pregunta relacionada amb la comoditat consistiria a preguntar com de molest podria sentir-se un dels individus de la parella si sabés que l'altra persona està tenint relacions sexuals amb d'altres o al revés. Si a ambdós no els importa, això significa que es donen alts nivells de comoditat mútua.