L'Alzheimer es troba en un punt d'inflexió, amb nous fàrmacs d'eficàcia similar als del càncer i l'esclerosi. La malaltia representa aproximadament el 70% de tots els casos de demència, i és una de les principals causes de discapacitat. Tal cosa es tradueix en alts costos socials i econòmics, però els nous tractaments amb anticossos monoclonals poden alentir la progressió de l'Alzheimer. Tot, com dèiem, a un nivell equiparable a l'eficàcia de medicaments per al càncer i l'esclerosi múltiple, i també l'artritis reumatoide. Així ho celebren ara 40 experts internacionals en un especial de The Lancet Series sobre la malaltia, publicat aquest dimarts després del Dia Mundial de l'Alzheimer (el diumenge 21 de setembre).
Tanmateix, tot i la similitud en l'efectivitat, els experts adverteixen que els alts costos de la medicació, els requisits de proves complexes, l'atenció subòptima per als símptomes conductuals i el risc de falta de recursos poden deixar enrere els pacients. És a dir, és veritat que els nou medicaments d'anticossos per a la malaltia, el lecanemab i el donanemab —tots dos aprovats ja a Europa—, juntament amb les proves diagnòstiques en sang, marquen l'inici d'una nova era en el diagnòstic i tractament de la malaltia. I cal no oblidar les millores en la prevenció de la malaltia, amb els Serveis de Salut Cerebral emergents que poden identificar les persones amb alt risc de desenvolupar-la i els brinden programes de tractament personalitzat. Però també és veritat que no anem enlloc sense una reforma ràpida dels sistemes de salut, polítiques públiques i actituds socials, ja que sinó el potencial de totes les innovacions no es desenvoluparà plenament.
Acompanyar els avenços científics
La majoria dels casos de la malaltia ocorren en persones amb risc baix o normal, de manera que calen mesures a escala de tota la població per reduir el risc: dues propostes són un disseny urbà més saludable i restriccions tant a l'alcohol com a les begudes ensucrades. Així, els autors demanen una acció global coordinada perquè el ritme d'avenços científics es correspongui amb reformes en l'àmbit de proveïdors d'atenció mèdica, polític i de la societat.
L'autor principal de la sèrie, el professor Giovanni Frisoni (Universitat de Ginebra), insisteix en el fet que "les anàlisis de sang, els fàrmacs biològics per a la malaltia de l'Alzheimer i les intervencions de prevenció estan impulsant l'atenció cap a un territori completament nou i emocionant". "Tanmateix, les antigues necessitats dels pacients no desapareixeran. Per contra, els metges generals i els especialistes en demència hauran de dominar els avenços, menys glamurosos però constants, aconseguits en les últimes dècades en l'atenció i el tractament dels trastorns del comportament, l'ús de sofisticades eines de diagnòstic per imatge i de laboratori, i l'atenció psicosocial. Un esforç social concertat en aquesta direcció permetrà que els nostres pacients actuals i futurs es beneficiïn plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics", conclou. És a dir, que els tractaments poden ser tan eficaços com els d'altres malalties, però cal encara més impuls en tots els àmbits.