L'Alzheimer, el tipus de demència més comuna, és una malaltia cruel que cada vegada més catalans pateixen, en augmentar l'esperança de vida i arribar més persones a edats avançades. De tipus neurodegeneratiu, l'alzheimer afecta greument les habilitats del cervell com el pensament i la memòria, fins al punt de perdre la capacitat de raonar, aprendre, fer tasques diàries, orientar-se, parlar i, arribat a cert punt, fa el pacient totalment dependent. Més de 50 milions de persones en tot el món afectades d'alzheimer, d'acord amb les dades de la fundació Alzheimer Catalunya, i a Catalunya en són unes 50.700, segons el Departament de Salut. Coincidint amb el Dia Mundial de la malaltia, els neuròlegs avisen que ara comença una nova era crucial per tractar-la, coincidint amb l'aparició de nous fàrmacs que donen esperança els pacients.
A Catalunya, es van diagnosticar l’any passat 8.914 casos d’Alzheimer, 3.113 en homes i 5.801 en dones, d'acord amb les dades del Servei Català de la Salut. De fet, el nombre de dones que pateixen la malaltia gairebé triplica el d'homes: a casa nostra hi havia el 2024 unes 36.055 dones afectades, pels 14.676 homes. També és cert que la seva esperança de vida és més alta —86 anys elles; i 80 ells, a Catalunya, segons Idescat—. Quins són els principals factors de risc de l’Alzheimer? L’edat avançada —habitualment, els afectats comencen a presentar símptomes a partir dels 65 anys—, el gènere, la loteria dels factors genètics i hereditaris, la síndrome de Down i el traumatisme cranial. Així ho apunta el Departament de Salut català. Tanmateix, també hi ha factors de risc que sí que podem controlar: l’Organització Mundial de la Salut recomana l’activitat física, deixar el consum d’alcohol, una bona alimentació i controlar afectacions com la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia o la depressió.
Els nous fàrmacs i diagnòstics: un canvi de paradigma
Tot i la prevalença de la malaltia, els experts avisen que som davant d'un canvi de paradigma. Els neuròlegs catalans esperen començar a administrar en els mesos vinents els dos primers fàrmacs aprovats que alenteixen la progressió de l’Alzheimer prop d’un 30%. Són el lecanemab, que des de l’abril compta amb l’autorització de la Comissió Europea i ara està pendent dels tràmits estatals, i el donanemab, que ja té la llum verda de l'Agència Europea de Medicaments i segueix el mateix camí. Així mateix, s'avança en tractaments i biomarcadors per detectar la malaltia de manera precoç. Aquests avanços en biomarcadors han permès millorar el diagnòstic i la ciència ara cerca com evitar l’aparició de la malaltia quan el cervell comença a presentar lesions. De fet, a Catalunya, un recent estudi de l'equip d'investigació de l'Hospital de Bellvitge ha presentat una primera anàlisi de sang amb capacitat d'anticipar la progressió de la malaltia d'Alzheimer, aportant informació clínica crucial pel pacient. Per tot plegat, els neuròlegs es mostren "fonamentadament optimistes" i parlen ara d'una "nova era" per a l'Alzheimer, amb els seus consegüents reptes.
"L’Alzheimer pot ser irreconeixible d’aquí a uns cinc anys des del punt de vista de com el tractem i com el prevenim", ha afirmat el cap del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau, el doctor Juan Fortea, en una trobada amb els mitjans amb motiu del Dia Mundial d'aquesta malaltia. Hi coincideix plenament el director del servei de neurologia de l’hospital, el doctor Albert Lleó, que apunta en declaracions recollides per l'ACN al canvi de paradigma que suposen els nous medicaments. Després de dècades buscant com canviar el curs de l’Alzheimer, han arribat els primers resultats positius i actualment hi ha 138 medicaments en recerques actives d’aquesta malaltia. "Estem en un punt similar al de l’esclerosi múltiple fa 30 anys o al del càncer amb les primeres quimioteràpies", assenyala Lleó, fent referència a aquestes malalties que en les darreres dècades han canviat enormement el pronòstic per a molts pacients.
No hi ha una cura, però sí esperança pels pacients futurs
Tanmateix, encara falta molt camí per a la prevenció secundària, és a dir, com evitar que una persona amb acumulació d’unes determinades proteïnes al cervell acabi desenvolupant l’Alzheimer. Així mateix, els experts avisen que aquests medicaments nous no són una cura: estan indicats per a pacients en les fases més inicials de la demència, però no per a quan la malaltia ja es troba avançada. A més, els neuròlegs calculen que només un 15% de les persones que es trobin en aquestes fases inicials podran rebre el lecanemab, ja que diversos tipus de contraindicacions exclouran els altres pacients. L'aparició d'aquests fàrmacs també ha anat acompanyada de controvèrsia pels efectes secundaris, la relació entre riscs i beneficis i el cost. Amb tot, els especialistes de Sant Pau asseguren que els resultats dels medicaments són robusts i que Europa no se’n pot quedar enrere, donat que als Estats Units ja hi són presents. L'alentiment del deteriorament cognitiu de l’Alzheimer en un 30% es tradueix fonamentalment en temps guanyat, amb més qualitat de vida i autonomia dels pacients, apunten els neuròlegs.
Al fil, un recent estudi centrat a Catalunya, de fet, avisava que la manca de temps a la consulta com a principal barrera en el diagnòstic precoç de l’Alzheimer. Això ara podria canviar: medicaments com el lecanemab requeriran que, per poder optar-hi, els pacients s’hagin de fer diverses proves, com diagnòstics amb biomarcadors, avaluacions neuropsicològiques, ressonàncies magnètiques i un estudi genètic. En cas finalment de poder rebre’l, el tractament s’haurà d’administrar cada dues setmanes a l’hospital de dia per via intravenosa, fet que comportarà molta més activitat hospitalària, i caldrà un control d’aquests pacients amb visites i ressonàncies magnètiques. "Passarem de visitar un pacient una o dues vegades l’any a fer-ho 24 o 30 cops", ha apuntat el doctor Fortea, que alhora ha avisat que això suposarà una càrrega de feina més important pels centres sanitaris i s'acabarà convertint en una qüestió de necessitat de personal.
A banda de la qüestió biològica: com sempre, el codi postal
Els avenços mèdics donen un llumí d'esperança als pacients i les seves famílies, que no només han d'experimentar els estralls cruels de la malaltia en ells mateixos o veure'ls en els seus éssers estimats, sinó que han de fer front als costos que això suposa. I és que, com avisen els metges o entitats expertes com la Fundació Pasqual Maragall, això també va de codi postal. La fundació que porta el nom de l'històric alcalde de Barcelona i president de la Generalitat afectat d'Alzheimer avisa que les demències i especialment l'Alzheimer generen un cost econòmic anual de 42.000 euros de mitjana en la persona diagnosticada, que pot arribar a 77.000 euros en fases avançades. D'això, el 86% del cost recau sobre la família del pacient. En aquest sentit, denuncien "l'insuficient suport institucional i la sobrecàrrega que assumeixen les persones cuidadores", sovint sense la formació necessària per gestionar-ho.
Així mateix, un dels grans desafiaments que plantegen els primers fàrmacs i tractaments és accedir a ells. El lecanemab està pendent ara de la negociació del preu i del finançament en el Sistema Nacional de Salut, tràmits que solen allargar-se un any. Els neuròlegs confien que l’any que ve ja puguin administrar-lo, però puntualitzen que, abans que acabi el 2025, alguns pacients ja el podrien rebre als hospitals privats o bé als públics a través de programes molt restringits. Així mateix, els experts del Sant Pau assenyalen que ja existeix actualment un factor de desigualtat al voltant de la malaltia: "Depèn de l’hospital on siguis atès, et poden fer unes proves o no. No tenim una ruta de pacients unificada". Investigadors, clínics, familiars i associacions demanen accelerar el procés perquè el fàrmac arribi als pacients. "El nostre sistema haurà d’assumir que una de les malalties més prevalents i letals no tingui tractament a la pública? Seria un canvi de paradigma que no crec que la societat estigui disposada a acceptar", avisa Fortea.